Mudança al palau de justícia

El procés per a la independència de Catalunya continua causant víctimes judicials. A la de l'anterior fiscal superior de Catalunya, ara cal sumar-hi la del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al fiscal se'l va cessar, ras i curt; al president, de manera encoberta, aprofitant conjunturalment la renovació per esgotament del seu mandat legal. Som, tanmateix, davant d'una destitució, ja que per llei no escrita és normal que la durada d'aquest mandat es prorrogui per un nou període de cinc anys, com ho demostra el fet que gairebé sempre s'ha actuat així, concretament, el 28 de gener, quan es va procedir a la pròrroga de diversos presidents del TSJ.

Tot indica que la tramitació de la querella contra l'expresident Mas, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau és la qüestió central de la discrepància del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va considerar que no s'estava fent amb prou rapidesa. Examinem, per tant, si aquestes “anomalies” s'han produït i la participació en aquestes del president cessat. Cal recordar que la investigació i qualificació jurídica dels fets encausats i els fets mateixos són diferents dels que normalment coneixen els tribunals. Es tracta d'actes presumptament comesos des del Govern i l'Administració pública, o sigui, emparats per una presumpció de legalitat, dins d'un clima d'enfrontament polític i de naturalesa complexa.

La presentació de la querella va ocasionar un conflicte greu a la Fiscalia Superior de Catalunya i la intervenció del fiscal general de l'Estat, que va motivar-ne la dimissió. Com que hi havia altres querelles pels mateixos fets, amb diverses parts, va caldre unificar el procediment, amb el retard consegüent en el procediment principal. La tramitació, una vegada nomenat instructor per rigorós torn legal, va recaure en un magistrat no bregat, per raons ben explicables, en processos penals. A més, durant aquests mesos d'alentiment es van anunciar i celebrar alguns processos electorals i és costum dels tribunals, per no interferir en el desenvolupament i resultats d’aquests, deixar en situació de descans els processos que hi estiguin relacionats.

S'ha pensat al CGPJ o al Govern en la possible potenciació del vot sobiranista si s’hagués tractat l'expresident Mas i la resta dels investigats de forma ràpida i sumària? La situació a Catalunya és delicada i tota prudència és poca. És aconsellable sense minva de la recta administració de justícia, actuar amb molt tacte i habilitat per no crear focus de tensió col·laterals; així, l'acompanyament popular davant del Palau de Justícia de Barcelona en el moment de la declaració dels investigats i el comunicat de la Sala de Govern del TSJCat, amb el suport del CGPJ, en són una bona prova. Els poders del president del TSJCat, com a component de la Sala Penal, sobre la rapidesa d'un procés són molt limitats, més enllà del consell o de l'orientació i sempre amb respecte a la independència de l'instructor. Una altra cosa seria si contra la seva passivitat s'interposessin recursos per alguna de les parts, circumstància que no es produeix en aquest cas.

En síntesi, tant la presumpta lentitud com la responsabilitat del president troben una explicació raonable. Quin és el motiu que s'hagi actuat amb tant de rigor i severitat i sense el respecte exigible a la independència judicial? Tot indica que si bé el perjudicat directe de la decisió és el president del TSJCat, els destinataris en són uns altres: la Generalitat i el col·lectiu judicial exercent a Catalunya, especialment els membres que tenen càrrecs discrecionals i tots els que ambicionen ocupar-los.

Si una persona que “en temps difícils i complicats, exerceix un càrrec judicial a Catalunya, amb dignitat, prudència, moderació, coneixement i ponderació del seu entorn i segons el seu lleial saber i entendre, amb els errors si es vol propis de la condició humana, acompanyats d'una explicació raonable, és mereixedor d'un tracte com l'atorgat al president cessat del TSJCat és que alguna cosa no funciona correctament al CGPJ, que té com una de les seves missions principals preservar la independència judicial, sense la qual no existeix l'Estat de dret. És urgent que la majoria conservadora d'aquest Consell entri en un període de reflexió i estudi de la naturalesa dels jutges en la nostra societat democràtica. Si no, som al cap del carrer.

Àngel García Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.