La Generalitat activa la rehabilitació de Los Castillejos

Els esquelets de la base militar de Los Castillejos s'amaguen entre la vegetació poc frondosa que hi ha en aquest altiplà de les muntanyes de Prades. La panoràmica del Baix Camp i del Mediterrani des de l'antiga piscina del quarter, a més de 1.000 metres d'altura, és espectacular. Fins l'any 2000 només els soldats i reclutes del servei militar podien gaudir d'aquestes vistes. L'Ajuntament d'Arbolí, el poble més proper al quarter, assegura als seus panells turístics que Castillejos podia acollir fins a 6.000 soldats. La mili es va acabar i les milícies universitàries van deixar de desfilar per Los Castillejos. La Generalitat va comprar el 2003 al ministeri de Defensa les 645 hectàrees que ocupava la base. 13 anys després, el govern català ha encarregat l'informe ambiental que ha de servir de guia per recuperar l'espai.

Les propostes i les negociacions per rehabilitar Castillejos s'han acumulat durant 15 anys sense que es materialitzés res. La idea de partida és incorporar Castillejos al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. L'anterior govern català va establir el 2017 com a data límit per constituir aquest nou parc natural. Amb aquesta data, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha de decidir aquest febrer quina empresa fa “l'estudi ambiental per a la recuperació ecològica de la finca Los Castillejos”. L'estudi ha d'estar enllestit d'aquí a quatre mesos. Els terrenys de l'antiga base estan inclosos dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). L'informe ambiental ha d'establir les mesures per recuperar “els valors naturals i paisatgístics propis” de la zona, i ha d'establir quins edificis de les antigues casernes es poden mantenir per rebre un nou ús. Actualment es mantenen dempeus l'antiga sala d'actes, el castell del pati d'armes i vuit naus.

Espai contaminat per projectils

La comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va instar al govern el novembre del 2014 que recuperés els plans de rehabilitació de Los Castillejos. També reclamava al ministeri de Defensa que netegés les runes i els espais contaminats per projectils. L'exèrcit es va comprometre, juntament amb la venda de la base, a netejar la zona de munició. El 2005 es va retirar la munició de 44 hectàrees afectades per 50 anys de maniobres militars, però la Generalitat admet, en el document de preparació de l'informe ambiental, que “resten 16 hectàrees del camp de tir, vallades per impedir l'accés i amb possibles restes de contaminació de projectils”. Un excursionista va trobar el 2013 una granada i un morter fora de la zona de tir, segons va informar el Diari de Tarragona. El PP defensa que la Generalitat va assumir la plena responsabilitat sobre Los Castillejos tal i com el va lliurar el ministeri de Defensa. El PP proposa que els antics quarters es recuperin com un centre d'observació de la natura per a joves.

Un altre problema de Los Castillejos són les runes. A la finca hi ha desenes de monticles de construccions enderrocades que, segons la conselleria de Territori, “causen un impacte paisatgístic i converteixen l'espai en un espai degradat i amb els riscos que comporta la presència d'edificacions abandonades, tot i estar dins d'un espai protegit”.

Sense advertències de perill

No hi ha cap senyalització que avisi del risc que suposa accedir a les edificacions de Los Castillejos. Sí que hi ha patrulles de Mossos d'Esquadra que sovintegen la carretera d'accés. Fins i tot a Arbolí hi ha rètols informatius dels seus atractius turístics en què s'hi inclouen els antics quarters militars. La celebració el 2002 d'una multitudinària festa rave va fer reaccionar les autoritats, que van començar a tapiar edificis i enderrocar-ne els que estaven en pitjors condicions. La sala d'actes del quarter va ser tapiada però hi han fet forats per accedir-hi. A l'interior hi ha pintades d'una festa de música electrònica del 2009 i moltes senyals que indiquen que l'espai s'utilitza per jugar amb pistoles de boles de pintura. L'edifici es conserva en una pèssima situació i és probable que caigui o hi hagi un despreniment d'algun objecte.

Los Castillejos va ser fundat el 1950 i deu el seu nom a una batalla que l'exèrcit espanyol va lliurar el 1860 a les colònies del Marroc. Un dels comandants de la contesa va ser el reusenc Joan Prim –Reus és a 30 quilòmetres d'Arbolí. La finca s'estén per quatre termes municipals: Arbolí, Alforja, Vilaplana i la Febró. Arbolí és el poble més proper i el que econòmicament es va beneficiar més de la demanda dels soldats. La població d'Arbolí va caure dels 143 habitants del 1994 –quan la base va deixar de ser utilitzada com a centre de formació– als 105 del 2014, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Ús privat

L'única empresa que treu profit de Los Castillejos és Parapent Montsant, dedicada a l'esport del parapent. Jaume Fornos n'és el director i veí de la zona. Fornos recorda que va iniciar les activitats el 1998 quan només hi quedava una missió de 18 soldats que havien de vigilar les instal·lacions. Fornos va rebre l'autorització de l'exèrcit per utilitzar la base com a pista de salt. Des d'on salten els parapentistes es veu l'antic Mas d'en Rei, que proveïa bestiar a les cuines del campament. Fornos destaca que les visites més habituals són d'excursionistes, ciclistes i aficionats a l'escalada. A Arbolí, l'Ajuntament és propietari d'un bar i hostal per a excursionistes i escaladors, El Refugi. Fornos i una de les encarregades d'El Refugi, Lourdes Illa, afirmen que hi ha un projecte per utilitzar Los Castillejos com una escola ecològica. La societat que lidera aquest pla és Al Vent, de Sant Pere de Ribes. Illa explica que Al Vent va organitzar reunions amb veïns d'Arbolí per detallar la seva iniciativa. Ignacio Salas és el coordinador d'Al Vent. Des del 2013 manté negociacions amb l'Institut Català del Sòl –l'Incasòl, titular de la finca– per instal·lar a l'antiga base un centre d'educació sostenible i noves tecnologies. Salas assegura que els contactes amb l'Incasòl estan avançats, fins al punt d'haver acordat els edificis que serien reformats i utilitzats per Al Vent: la sala d'actes, el dipòsit d'aigua i una casa que havia estat residència d'oficials. Salas explica que l'Incasòl va informar el 2015 a Al Vent que la rehabilitació de Castillejos s'aparcaria fins que no es constituís el nou govern. “Hi ha il·lusió per tirar endavant però el ritme és lent, sembla que la política no vulgui solucionar una cosa que té solució”.

El Diari de Tarragona va publicar el 2014 que la Generalitat tenia dues ofertes d'entitats privades per llogar Los Castillejos. Salas diu que, al marge d'Al Vent, l'Incasòl ha rebut propostes com la d'una societat francesa que proposava establir-hi un espai d'observació d'aus. La concessió d'ús de Los Castillejos haurà de ser finalment decidida per concurs.

L'alcaldessa d'Arbolí des del 2015, Elisenda Barceló –CiU–, admet no conèixer l'estat de la recuperació de Los Castillejos. “Qualsevol decisió haurà de ser consultada als veïns. Evidentment, la reactivació de la base seria una gran notícia, pel retorn que puguem rebre, per a tot el Baix Camp”. Barceló es mostra escèptica pel que fa a la fundació en un mitjà termini del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. El 2004 es va proposar la creació d'un consorci format per la Generalitat i els municipis afectats per rehabilitar Los Castillejos. El consorci no es va constituir perquè, segons va publicar El Punt el 2005, la Generalitat estava pendent que l'exèrcit acabés de descontaminar la finca.