El PSOE ofereix una reforma de la Constitució que exigiria referèndum

La proposta del PSOE per als pactes de govern inclou una reforma constitucional profunda que afectaria més d'una vintena d'articles i que exigiria la dissolució de les Corts i un referèndum. El partit que lidera Pedro Sánchez parla, en el seu document de negociació per aconseguir un acord amb la resta de formacions, de vuit grans blocs de reformes entre les quals no inclou la de l'article 135, pactat entre el PP i el PSOE el 2011 per prioritzar la reducció del dèficit. Ni tan sols ho esmenta.

Totes les reformes estaven incloses a l'últim programa dels socialistes, que coincideix en molts casos amb les propostes de Podem i Ciutadans i tres de les quals ja van ser intentades per José Luis Rodríguez Zapatero quan era president del Govern espanyol.

Zapatero ja va proposar eliminar la preferència masclista en la successió a la Corona, incloure una referència a la Unió Europea i modificar el Senat. Aquelles modificacions van passar el filtre del Consell d'Estat, però el Govern del PSOE les va frenar fa dues legislatures.

No obstant això, qualsevol reforma constitucional pot ser frenada pel PP, per exemple, perquè té majoria absoluta al Senat. Dit d'una altra manera, no es pot canviar ni un sol article sense el PP.

El que sí que es pot fer és per primera vegada en 35 anys engegar una subcomissió o ponència que estudiï la reforma, tal com proposa el PSOE. Les dues úniques reformes que s'han fet han estat de les anomenades senzilles i sempre per exigència exterior: per donar dret als comunitaris a ser triats en eleccions municipals i per prioritzar el pagament del deute.

Vuit grans reformes

El PSOE proposa ara vuit grans reformes. La primera es refereix al reconeixement de nous drets civils i polítics per actualitzar aquest capítol de la Constitució. Podem també portava aquest punt al seu programa.

El segon bloc és el de "reconeixement com a drets fonamentals de drets socials i incorporació de garanties sobre la dotació pressupostària d'aquests drets". Es tractaria d'elevar de rang drets com l'educació o la sanitat per impedir retallades en aquests conceptes. També Podem ho defensava.

El tercer és l'esmentat de "supressió de la preferència de l'home sobre la dona en la successió a la Corona". Els tres primers exigeixen reforma agreujada, és a dir, amb referèndum i dissolució de Corts.

El quart és "revisió de les bases del sistema electoral". La Constitució estableix un sistema electoral molt concret, de tal manera que per canviar-lo —com volen Podem o Ciutadans en sentit diferent— és necessària aquesta reforma constitucional. Per exemple, perquè la província deixi de ser la circumscripció electoral, com demanen tots dos, o per canviar la distribució territorial d'escons.

El cinquè és el de reforma del Senat, que proposen tots els partits i que és un clàssic en tots els programes. Fins i tot el del PP es remetia a les conclusions d'una ponència del Senat que demanava una reforma constitucional.

El sisè és "la revisió dels aforaments". La Constitució estableix que els diputats i senadors i els membres del Govern només poden ser jutjats pel Tribunal Suprem i per als parlamentaris, a més, és necessària l'autorització de les Cambres. Aquesta petició ha estat feta reiteradament per Ciutadans i per Podem. Queden altres aforaments com els de jutges i fiscals que no estan recollits a la Constitució.

La setena reforma és la d'"incorporació del terme Unió Europea". Es basa en el fet que la Constitució és prèvia a l'entrada a la UE i per això no hi ha cap referència. El PP també ho ha admès, segons el mateix Mariano Rajoy.

L'últim i més problemàtic és el de "revisió del títol VIII i els preceptes connexos. Desenvolupar el concepte d'Estat federal, ni que sigui mínimament". És el més difícil perquè és el més contradictori en les propostes dels partits i cal recordar que el PP (llavors AP) no va aprovar aquest capítol, que parla de les comunitats autònomes i l'organització territorial.

El PSOE proposa al seu programa electoral una reforma federal, sense especificar, que doni solució a tensions com la de Catalunya. Ciutadans vol una reforma recentralitzadora que fixi competències de l'Estat i elimini singularitats com el concert basc. Els partits nacionalistes, òbviament, volen avançar en sentit contrari.