Un indult justificat

En l'últim moment, María Salmerón, una dona de 51 anys mare d'una nena de 15, ha pogut deslliurar-se d'anar a la presó per haver incomplert el règim de visites decretat per un jutge perquè la seva filla estigués amb el pare. Amb aquesta decisió s'evita l'estranya paradoxa que la dona acabés a la presó mentre el seu marit, condemnat el 2009 a 21 mesos de presó per haver-la maltractat davant la seva filla, se n'hagués deslliurat per no superar la pena dels dos anys de presó i per no tenir antecedents penals.

La nena havia expressat reiteradament la seva negativa d'anar amb el pare. Malgrat això, els tribunals n'havien mantingut el règim de visites perquè van entendre que la negativa no responia a “causes objectives i raonables”. La mare va ser condemnada per incomplir la resolució judicial i indultada ja en una ocasió, amb la condició de no reincidir. En fer-ho, era inevitable que, en aplicació de la llei, entrés a la presó divendres. Però el Consell de Ministres, en interès de la menor, va acordar concedir-li un indult parcial i substituir la pena de presó per treballs comunitaris malgrat l'informe en contra de la fiscalia i el jutjat. Entre els milers d'indults que s'han concedit en els últims anys, alguns molt discutibles, pocs semblen tan justificats com aquest. Aquesta és la funció de la potestat de gràcia que té el Govern. La llei s'ha d'aplicar, però la sentència es pot suspendre quan existeixen raons socials que ho justifiquin. I aquest és un d'aquests supòsits.

Sorprèn, en tot cas, que els diferents estaments jurídics que han intervingut en el cas no hagin tingut en compte la voluntat clarament manifestada per la nena, l'edat de la qual la fa prou madura com per tenir criteri propi. El pare té drets, i han de ser preservats, però sorprèn que s'hagi ignorat el seu historial de maltractador i l'efecte que un règim de visites imposat podia tenir sobre la nena.