Tàpies, l’informal

El col·lapse que va suposar la Segona Guerra Mundial també va afectar el món de l'art, ja que va trencar amb els corrents imperants fins llavors i va originar, al començament dels anys cinquanta, l'art informal caracteritzat per obres abstractes i matèriques, en què el gest, el procés i l'acció, el cos com a pinzell, van posar fi a la narració present fins llavors en la pintura; una època en què els artistes, galeristes, amateurs i col·leccionistes van constituir els nodes principals del món de l'art, i en la qual els museus no tenien el protagonisme que tenen actualment. La Fundació Tàpies ens trasllada a aquest moment en una doble exposició. Una, en la qual es mostren seixanta obres de les col·leccions de Daniel Cordier i Anthony Denney procedents de Les Abattoirs de Tolosa de Llenguadoc, comissariada per Laurence Rassel, l'anterior directora de la Tàpies i l'actual, Carles Guerra. L'altra és una selecció de les obres del mateix Tàpies creades entre el 1955 i el 1965, que mostren com, dins del corrent que impregna les obres de la col·lecció del museu francès, el pintor va fer un salt de la pintura narrativa i literària a la pintura matèrica que el va acabar caracteritzant i donant-li prestigi internacional.

El crític d'art francès Michael Tapié va tenir molt a veure amb aquest art, l'art autre, que va néixer com a reacció a la guerra, de forma destructiva i dement, des de l'expressionisme abstracte dels Estats Units fins a la pintura atàvica del grup Gutai del Japó. Un art que ràpidament va ser assimilat i comercialitzat i va acabar sent un signe de modernitat, tal com es pot veure en les fotografies de l'apartament del mateix Denney, fotògraf i editor de revistes de moda com Vogue, en el qual les obres informalistes i marginals apareixen decorant casa seva, juntament amb antiguitats i mobles d'estil clàssic.

Entre els autors representats en aquesta impressionant col·lecció, hi ha Jean Fautrier, Jean Dubuffet, Jacques Brown, Alberto Burri, Lucio Fontana, del com pot veure's un dels seus característics llenços esquinçats, Christo Coetzee o George Mathieu, del qual s'exposa La batalla de Hastings, un autor que feia les seves obres als carrers de Londres amb sentit d'espectacle i que Guerra no dubta a definir com el “Jeff Koons de l'època”. La versió japonesa del moviment va ser el grup Gutai. Els seus membres realitzaven escenificacions, pintant en parcs i teatres davant dels periodistes, i van ser uns pioners del happening. Impressionant és l'enorme quadre realitzat amb els peus de Kazuo Shiraga. Gairebé tots van exposar a la galeria Stadler de París. D'altres, com Karel Appel, Hans Hartung, Henri Michaux o el mateix Tàpies ho van fer a la galeria americana de Martha Jackson. Tots estan presents a l'exposició de la Tàpies en acabar formant part de la col·lecció de Denney. “És una exposició sobre com es construeix la història de l'art entre artistes, col·leccionistes, la crítica i el públic”, explica Rassel.

Al pis superior de l'edifici modernista del carrer Aragó es poden veure una selecció de 16 obres creades per Tàpies en els deu anys que van del 1955 al 1996. Comissariada per Núria Homs, la mostra arrenca amb l'any que Tàpies coneix Tapié, que el porta a crear obres més personals i començar a experimentar amb la matèria, trobant el seu segell internacional amb la realització de murs on la paleta destaca pels colors grisos en obra que signa al revers. Interessant és la documentació creuada entre l'artista, col·leccionistes i crítics. En una de les obres, del 1959, li demana a Stadler que no presti cap de les seves obres per a la biennal que el règim franquista estava organitzant al Museu d'Arts Decoratives de París. Entre les 16 obres exposades, algunes poc vistes, com Tela ventrada (1964), que pertany al llegat de Joan Teixidor o Gris (1956), de Pere Portabella. “Tàpies era un cas exòtic dins de l'art autre perquè representa la dialèctica entre la modernitat i un país gens modern”, explica Guerra.

L'exposició Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965), oberta fins al maig, és fruit de la col·laboració entre la Fundació Tàpies i Les Abattoirs de Tolosa de Llenguadoc. A partir de l'11 de febrer es podrà veure en aquesta ciutat francesa l'exposició Antoni Tàpies. Parla, parla, a partir del fons de la fundació barcelonina. Serà la primera mostra al país gal després de la mort del pintor, el febrer del 2012.