Els Ciutat de Barcelona premien la consciència social i col·lectiva

L'arquitectura entesa com la presa de consciència social ha tingut un reconeixement especial en els Premis Ciutat de Barcelona del 2015 i Arquitectes de Capçalera, un col·lectiu impulsat des de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) al barri del Raval, ha estat distingida amb el Premi d'Arquitectura i Urbanisme. Els Ciutat de Barcelona, que aquest any han renovat 40 dels 100 membres dels jurats amb més rostres de dona, tenen una dotació econòmica de 7.000 euros i són convocats anualment per l'Ajuntament per reconèixer la creació, la investigació i la producció de qualitat que es fa a la ciutat.

L'elecció del col·lectiu Arquitectes de Capçalera en l'apartat d'Arquitectura i Urbanisme és un dels exemples més clars de l'empremta que aquesta edició, la primera del mandat d'Ada Colau, vol donar al treball col·lectiu i social, al reconeixement de les plataformes i dels creadors crítics “més enllà de les individualitats”, ha explicat Montserrat Vendrell, presidenta del comitè executiu del Consell de Cultura de Barcelona.

Arquitectes de Capçalera, integrat per estudiants de tercer grau d'arquitectura i dirigit per professors, va ser un dels grups que va participar en l'exposició Pis pilot, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que es va fer entre el juny i l'octubre de l'any passat i que tenia com a objectiu principal obrir un debat sobre l'habitatge i les necessitats socials. En contacte directe amb els veïns del Raval, el col·lectiu ha fet funcions de mediació en alguns problemes d'habitatge al Raval o en edificis ocupats.

En aquesta mateixa sintonia de valorar el component social i col·lectiu es pot emmarcar el Premi d'Història de Barcelona, que ha recaigut en el llibre Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), de Marc Andreu, que fa una àmplia radiografia de la Barcelona d'aquestes dècades, en la qual l'empenta veïnal va ser decisiva per millorar la qualitat de vida. I també el d'Educació, que ha estat per a l'Escola Miquel Bleach del barri d'Hostafrancs per un projecte pedagògic que té l'art com a eix vertebrador.

El valor del disseny útil, el dels objectes que tenen un ús en la vida normal i dirigit a tot tipus de públic, ha estat reconegut amb el Ciutat de Barcelona de Disseny a l'exposició Disseny per viure. 99 projectes per al món real, que va estar al Dhub la primavera passada.

El Ciutat de Barcelona d'Audiovisual ha reconegut la proposta d'animació Atrapa la bandera, una producció catalana “decidida i valenta” d'excel·lent “qualitat i valor industrial”, segons subratlla la decisió. Aquest any el premi, que valora els treballs i les propostes dels mitjans de comunicació, recau en el periodista Carles Capdevila per l'impacte de la conferència “Educar amb humor” i pel seu “esforç constant en la defensa de l'educació des dels mitjans de comunicació”. El jurat reconeix la seva tasca al capdavant del diari Ara durant cinc anys.

El de Literatura Castellana ha estat per Los diarios de Emilio Renzi. Años de formación, de Ricardo Piglia, i el de Catalana per a La filla estrangera, de Najat El Hachmi. I el que reconeix la projecció internacional de Barcelona és per a Paul Preston, “historiador de la Segona República, la Guerra Civil, l'exili i la Transició, uns períodes transcendentals per a Barcelona i pel seu compromís en la recuperació de la memòria històrica de la ciutat”.