La infanta Cristina seguirà al banc dels acusats pel ‘cas Nóos’

La secció primera de l'Audiència Provincial de les Balears ha acordat mitjançant una interlocutòria de 85 pàgines que la infanta Cristina continuï al banc dels acusats i sigui jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en el marc del cas Nóos. El tribunal ha rebutjat d'aquesta manera aplicar a la germana de Felip VI l'anomenada doctrina Botín –que estableix que no es pot portar ningú a judici per delicte fiscal només amb l'acció de l'acusació popular–. Per tant, la Infanta haurà de tornar a asseure's al banc dels acusats a partir del 9 de febrer que ve. La interlocutòria no admet recurs. La Casa del Rei s'ha limitat a expressar "el seu absolut respecte a la independència del poder judicial".

A la filla de Joan Carles I únicament l'acusa l'acció popular, exercida pel sindicat Manos Limpias, que demana per a ella vuit anys de presó com a cooperadora necessària en dos delictes presumptament comesos per Iñaki Urdangarin. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat sol·licitaven que s'arxivés de ple la causa penal contra ella.

En la seva interlocutòria, d'alt contingut tècnic, les tres jutges que componen el tribunal diferencien el cas del sobreseïment el 2007 del desaparegut banquer Emilio Botín per delictes fiscals quan només l’acusava una acusació popular del cas de la infanta. En la primera causa tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat, que representa l’Agència Tributària, no hi veien delicte i demanaven l'arxivament complet de la causa. El cas de Cristina de Borbó és diferent: aquí el ministeri públic i Hisenda sí que atribueixen un delicte a Urdangarin i només demanen el sobreseïment parcial per la Infanta.

El tribunal rebutja que Manos Limpias no pugui anar contra la Infanta per delicte fiscal com a acusació popular. Segons la sala, la doctrina Botín del Suprem "no es pot sustentar en la norma processal penal vigent" i tampoc no "pot emparar-se en la voluntat del legislador que, si hagués volgut, hauria previst aquestes limitacions en l'exercici de l'acció popular". Les tres jutges, en una interlocutòria signada per unanimitat, recorden que, segons el Tribunal Constitucional, "l'existència de l'acusació popular en el procés penal [...] s'integra “en el contingut del dret a la tutela judicial efectiva i gaudeix de la protecció que li atorguen els mitjans constitucionals de garantia”.

Les tres jutges desestimen en el seu escrit bona part dels arguments esgrimits pel fiscal Pedro Horrach, l’Advocacia de l’Estat i la defensa de la mateixa Infanta, dirigida pels lletrats Miquel Roca i Jesús María Silva, que havien argumentat que Manos Limpias no té legitimació per sostenir en solitari l'acusació contra la germana del rei Felip, especialment després que l’Agència Tributària considerés que les irregularitats fiscals comeses per la Infanta no tenen la condició de delicte, sinó de falta administrativa penada amb multa.

La defensa de la Infanta acusava Manos Limpias de personar-se en el cas Nóos per simple afany de notorietat i recordava que el fons de la doctrina Botín és evitar la presència d'acusacions populars que només busquen pertorbar els procediments. El tribunal recorda que "la legislació actual preveu mecanismes de correcció com l'exigència de fiança" i altres mecanismes de control de la Llei de Enjudiciament Criminal.

La decisió del tribunal, compost per les magistrades Samantha Romero, Eleonor Moyà i Rocío Martín, suposa que la germana del Rei haurà de tornar a asseure's al banc dels acusats, juntament amb el seu marit Iñaki Urdangarin i 16 imputats més.

Durant la primera sessió del judici, feta l’11 de gener passat, a Palma, en què les parts van exposar l'arxiu de part de la causa i proves noves, el fiscal Horrach va presentar un nou informe d'Hisenda per reforçar els arguments que exculpaven la Infanta dels delictes fiscals dels quals s'acusa el marit. Horrach va indicar llavors que si el tribunal que jutja el cas Nóos no arxivava la causa contra la filla de Joan Carles I estaria infringint “la doctrina emanada fins avui pel Tribunal Suprem” i suposaria “una discriminació no justificada” contra Cristina de Borbó.

El nou informe de l’Agència Tributària aportat per la Fiscalia insistia que no es pot traslladar a l'àmbit penal el que suposa una infracció administrativa i que la Infanta era sòcia d’Aizoon i no administradora, ja que el titular era Urdangarin, condició que l'exoneraria de ser cooperadora necessària.

La jurisprudència del Suprem coneguda com doctrina Botín, aplicada el 2007 per primera vegada al desaparegut president del Banco Santander, Emilio Botín, suposa que en els delictes fiscals no cal obrir judici oral només amb una acusació popular, és a dir, sense l'acusació de la Fiscalia ni de l’Advocacia de l’Estat, que representa la perjudicada directa del delicte fiscal segons el dret, és a dir, a l’Agència Tributària.