Favorites als Goya, ignorades per la taquilla

Diuen que Truman és la favorita dels Goya. Asseguren que La novia és un espectacle visual. I expliquen que A cambio de nada és una òpera prima brillant. Els crítics ja han emès les seves sentències sobre les candidates al premi a la millor pel·lícula. Els espectadors, en canvi, difícilment tindran una opinió sobre aquest tema. Bàsicament, perquè és millor no parlar del que no es coneix: entre els cinc films que opten al premi principal van sumar el 2015 només 1,1 dels 94 milions d'entrades que es van vendre a Espanya, segons FAPAE (confederació de productors audiovisuals).

Per aquest motiu l'aclaparadora majoria del país encara la gala dels Goya des de la ignorància, en el sentit literal del terme. Guanyi qui guanyi, pocs podran aplaudir o criticar amb argumentacions el repartiment dels premis. A més, gairebé la meitat de les entrades que sumen les favorites procedeix de Truman, per aquest motiu hi ha exemples més cridaners: Ningú no vol la nit, d'Isabel Coixet, la menys reeixida de totes cinc, va aconseguir 62.148 espectadors. Dit d'una altra manera, caldria reunir 747 espanyols per trobar-ne un que hagi vist la pel·lícula. Però la cineasta no es preocupa en absolut. “No estic obsessionada amb la taquilla. Prefereixo els meus espectadors, gent interessada i que busqui entaular un diàleg”, explicava dimarts al sopar dels nominats.

Més en general, i cenyint-se només al públic cinematogràfic, només una de cada cent entrades venudes va ser per a les que l'Acadèmia de cinema considera les millors pel·lícules nacionals. Si es redueix l'àmbit només al cinema espanyol, la situació millora, tot i que no gaire: les favorites dels Goya sumen el 6% del públic que van aconseguir els films nacionals. És un problema per a l'Acadèmia o és irrellevant que èxit comercial i judici dels experts no vagin junts? “No són premis a la taquilla, això no importa. Voten els acadèmics i està bé que no es deixin influir pel mercat”, assegurava al mateix sopar Gracia Querejeta, vicepresidenta de l'Acadèmia.

En el fons, la qüestió també es pot veure a l'inrevés: les nominacions i la gala contribueixen a promocionar i posar els focus sobre pel·lícules espanyoles de qualitat que el públic hagi passat per alt. Perquè la veritat és que la taquilla ha atorgat els seus guardons en direcció oposada. Les cinc pel·lícules espanyoles més taquilleres de l'any passat sumen 10,8 milions d'espectadors però només una candidatura: la d'Atrapa la bandera, que opta a millor film d'animació. No obstant això, cadascun d'aquests films (els altres són Ocho apellidos catalanes, Regresión, Ahora o nunca i Perdiendo el norte) va aconseguir per si sol més espectadors que totes les cinc favorites juntes.

“Fem cinema per al públic, no per a la crítica”, va defensar a Europa Press Dani Rovira, presentador de la gala i actor d'Ocho apellidos catalanes, líder de la taquilla però menystinguda als Goya. L'intèrpret va afegir que prefereix un triomf de taquilla més que no pas "15 nominacions" i pocs espectadors.

Cesc Gay, director de Truman, li resta importància al tema. “Sempre és així. Els premis no destaquen si una obra ha funcionat a les sales, sinó altres aspectes”, assegurava el cineasta al sopar de nominats. I diversos professionals del sector subratllen que els Oscar viuen una situació semblant. “No és una cosa únicament espanyola. Als Estats Units, les nominades d'aquest any o de l'any passat no són les més comercials”, apunta Ramón Colom, president de FAPAE.

Entre les favorites als Oscar, només Marte (The Martian) figura entre els 10 films més taquillers dels EUA del 2015, en dades del web especialitzat Box Office Mojo. I igual que a Espanya, els cinc films amb més recaptació tampoc opten al premi a la millor pel·lícula. Això sí, almenys sumen més candidatures: Star Wars: El despertar de la Força competeix per cinc guardons (quatre de tècnics i la banda sonora de John Williams) i Del revés aspira a dos (film animat i guió original).

Tot i això, per Colom en certs aspectes l'Acadèmia “hauria de repensar les seleccions. Hi ha candidates que s'han estrenat tècnicament, potser només en un cinema, i amb això han aconseguit la nominació. Podríem arribar a l'extrem d'una pel·lícula que no ha vist ningú que vagi als Goya per tenir carrera comercial”. O més: en la categoria de millor pel·lícula europea, està nominada la francesa Mustang. Bona o pèssima decisió dels acadèmics? Vés saber: no s'estrena fins al març.