El deure de fer política

Són setmanes decisives per constituir el futur Govern d'Espanya. Davant un Congrés de Diputats tan fragmentat, comprenem les dificultats per aconseguir acords polítics satisfactoris per a les parts. Però, per respecte i fidelitat als electors, totes les formacions estan obligades a aquest acord, tant a la dreta com a l'esquerra. D'altra banda, quan els partits, d'un o un altre signe, forgen o desfan acords, cal fer-los patent quina és la situació dels ciutadans per exigir-los urgentment els pactes necessaris per governar. Segons Oxfam Intermón, a Espanya, “vint persones van aconseguir un patrimoni de 115.100 milions d'euros, la qual cosa equival a la riquesa que concentra el 30% del país”. Segons Global Wealht Report, durant el 2015, també a Espanya, la classe treballadora —un 60% de la població— disposava del 15% de la riquesa, és a dir, quatre vegades menys que el seu pes demogràfic.

Segons aquestes i altres dades que la direcció coneix, Podem ha d'afavorir la constitució d'una àmplia majoria d'esquerres per fer realitat, més enllà de les raonables discrepàncies, el que diu al seu programa: “Ha arribat el moment que el desbordament popular que ens ha portat fins aquí prengui les regnes del govern del nostre país”. En aquest moment polític, estimo altament reprotxable que dirigents de Podem, en un acte celebrat a Madrid, continuïn parlant de “procés constituent” o, el que és pitjor, que “cal seguir rodejant el Congrés”.

Quan s'ha concorregut a unes eleccions i s'han aconseguit 69 diputats —amb independència de les seves variants polítiques internes— sorgeix un deure ètic i polític de fer política, en el sentit més digne de la paraula, i, conseqüentment, d'afavorir el Govern que permeti l'execució de les 387 propostes que integren el Programa. Sobretot si aquest programa conté mesures que resultarien pràcticament inviables sense la participació en un Govern capaç d'aplicar-les. El contrari, des del marc de l'esquerra, seria una decepció, o segons com un frau, pels més de cinc milions de ciutadans que els han votat.

El programa de Podem planteja la reforma de sis preceptes constitucionals —entre ells l'article 135—, la immediata derogació d'una vintena de lleis i disposicions —des de la reforma laboral fins a la llei de Seguretat Ciudadana— i la reforma d'unes setanta normes de divers abast. Tot això per restablir l'Estat Social i Democràtic de Dret, més grau de llibertat i la igualtat i més garanties democràtiques, tan vexades i restringides durant el mandat del Govern del PP. Aquestes propostes inclouen l'efectivitat dels drets civils i socials, una profunda reforma de l'Administració de Justícia, mesures que tendeixen a “posar fi a la impunitat dels corruptes” i una revisió a fons del sistema electoral que eviti atacs flagrants a la igualtat de tots els ciutadans, com va ser el que IU, amb més d'un milió de vots, només obtingués dos diputats.

Certament proposa també una reforma, avui acceptada per gairebé tothom, de “l'estructura territorial de l'Estat” a partir del reconeixement de la plurinacionalitat d'Espanya. Per a això, invoca el reiterat i vacu “dret a decidir” en lloc del dret “de lliure determinació” reconegut en l'article 1 dels Pactes de Nova York. Però, per ser justos en la valoració d'aquesta proposta, ha de destacar-se que reconeix la plena vigència de l'actual Estatut d'Autonomia —proposta 364— i que la via proposada per a l'exercici d'aquell dret és la reforma de la llei estatal de Referèndum de 1980, que exigeix l'autorització del Congrés de Diputats per mandat constitucional. En conseqüència, admeten implícitament el caràcter “consultiu” del mateix.

Com pot advertir-se, estem davant propostes de “canvi del marc constitucional”, exigència avui clarament compartida des de l'esquerra, inclòs el PSOE i el PSC. Però per a això, resulta excessiu afirmar que “volen que el poder torni al carrer i que sigui la gent, amb el seu vot, la que decideixi si vol o no canviar aquest marc constitucional”. Així ha de ser en tot cas, la qual cosa exigeix alguna cosa que Podem no inclou en el seu Programa, la reforma de l'article 167 de la Constitució, per excloure radicalment la possibilitat de la reforma imposada pel Govern del PP, amb el suport del PSOE, per sotmetre Espanya al dictat de les polítiques d'austeritat de la Unió Europea.

Respectem i, en bona part, compartim el programa de Podem, però el 20,66% dels vots obtinguts l'obliga a cedir, a conciliar i eixamplar els espais d'entesa i forjar o donar suport a un Govern amb ell o els partits amb els quals hi hagi més coincidències. Llavors estarem obrint de debò una nova etapa.

Carlos Jiménez Villarejo va ser Fiscal Anticorrupció i és membre de Federalistes d'Esquerres