La llei del procés

Amb la investidura in extremis del nou president de la Generalitat es torna a complir una mena de llei que ha anat regint el procés sobiranista. Evidentment, no em refereixo a cap norma jurídica, sinó a una regla de funcionament segons la qual el procés es desenvolupa a base de decisions polítiques insospitades que acaben produint-se i que se sustenten en postulats i arguments inconsistents, que acaben triomfant.

Així, el desembre del 2013 el president Mas va anunciar sorprenentment l'acord aconseguit amb algunes forces parlamentàries per convocar unilateralment una consulta sobre la independència, amb data i pregunta, emparant-se en l'anomenat dret a decidir del poble de Catalunya. Aquest dret es proclamava en la resolució 5/X del Parlament, i va ser interpretat pel Tribunal Constitucional com una simple aspiració política a la qual només podia arribar-se mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional. No obstant això, el president va convocar una “consulta no referendària” basant-se en una llei del Parlament que havia estat suspesa, i malgrat això es va dur a terme un “procés participatiu” que va consistir en un simulacre de referèndum, sense cap tipus de garanties, en el qual van participar més de dos milions persones.

El mateix va passar amb la també inesperada convocatòria d'eleccions del 27-S, a les quals les forces sobiranistes van atribuir el caràcter de plebiscitàries, una mena d'oxímoron que va acabar sent assumit per les altres forces catalanes i pels mateixos electors, fet que va generar la gran confusió que va permetre a cadascú comptabilitzar al seu gust vots i escons.

Finalment, encara que prevista en l'anomenat full de ruta sobiranista, també va causar estupor la declaració d'insurrecció aprovada pel Parlament el següent 9-N, suspesa i anul·lada pel Tribunal Constitucional, i rebutjada fins i tot per part dels independentistes. Però després de l'insòlit ple d'investidura de diumenge, aquesta resolució s'ha convertit en el programa de Govern per als propers 18 mesos del nou president de la Generalitat i la majoria parlamentària que el sustenta.

El candidat ja va oferir en el debat els arguments que possiblement acabaran convencent de la seva legitimitat per culminar amb èxit el procés cap a la república catalana: obeeix a un nítid mandat democràtic, encara que “corregit” per les negociacions; i es durà a terme respectant la legalitat espanyola perquè el Parlament, convenientment assessorat, es limitarà a crear una nova legalitat catalana aprovant les lleis del procés constituent i de transició jurídica. Aquesta és la regla de funcionament del procés sobiranista, de la qual discrepem molts ciutadans a Catalunya, perquè així no s'avança cap enlloc, es genera incertesa i inestabilitat, i es deterioren les normes, els procediments i les institucions democràtiques.