_
_
_
_
La caiguda del 'capo' més buscat

El Chapo es va entrevistar a l’octubre amb Sean Penn en la clandestinitat

L'actor va parlar amb el narcotraficant durant set hores La trobada ha estat publicada per la revista 'Rolling Stone'

Jan Martínez Ahrens
Sean Penn i El Chapo Guzmán.
Sean Penn i El Chapo Guzmán.'Rolling Stone'.

Va néixer pobre, mai ha buscat problemes i vol morir en pau. Amb aquest retrat seràfic, el despietat Joaquín Guzmán Loera, El Chapo, es vol presentar al món. I per a això ha triat un sorprenent camí. Després de la seva fugida d'una presó de màxima seguretat, el narcotraficant es va reunir en secret amb l'actor nord-americà Sean Penn per a una entrevista que aquest diumenge publica la revista Rolling Stone. La trobada entre el líder del càrtel de Sinaloa, detingut divendres després d'un sagnant enfrontament amb la Marina mexicana, i l'estrella nord-americana es va celebrar a l'octubre, en un lloc que la publicació només indica que era “muntanyenc i selvàtic”. El format escollit va ser un sopar al qual va assistir també l'actriu de telenovel·la Kate del Castillo, coneguda pel seu galvànic paper a La reina del sur i que al gener del 2012, en plena guerra contra el narcotraficant, va afirmar públicament que confiava més en El Chapo que en el Govern. La vetllada, a la qual Joaquín Guzmán Loera va arribar vestit amb camisa de seda estampada i pantalons negres ajustats, no va ser l'únic contacte amb Penn. Posteriorment, van seguir en contacte a través de trucades amb Blackphone (un telèfon que encripta les comunicacions), correus des de comptes anònims i un vídeo lliurat per un missatger a l'actriu, la veritable intermediària de la trobada. Tot això mentre les forces de seguretat mexicanes desplegaven milers de soldats i policies a la recerca del capo escapolit.

Subministro més heroïna, metamfetamina, cocaïna i marihuana que ningú al món. Tinc flotes de submarins, avions, vaixells i camions 'El Chapo' Guzmán 

La reunió, que va durar set hores de converses, s'ajusta com un guant als delirants intents d'El Chapo per començar una pel·lícula sobre la seva vida. Una pretensió que el va portar a contactar amb actors i directors mentre estava en la clandestinitat i que, segons el mateix Govern mexicà, va donar una pista clau per localitzar-lo i començar la primera operació de captura. Encara que tot indica que va ser precisament l'entrevista amb Penn la que va conduir les forces de seguretat fins al refugi del narcotraficant a les muntanyes de Durango, cap font oficial ha confirmat aquesta hipòtesi. El que sí que reconeix l'actor en el seu text, un relat en primera persona farcit de meandres discursius, és que després del sopar van quedar per veure's per a l'entrevista formal, però que l'operatiu militar que va sobrevenir al cap de poc va frustrar la reunió i va obligar a fer les preguntes a través de tercers, sense possibilitat de rèplica i en vídeo.

En la primera part de l'entrevista, aquella que correspon a les xerrades amb l'actor, Guzmán Loera, encara que elusiu i vulgar, es treu la careta. Si durant anys, en un exercici d'immens cinisme, va negar que es dedicava al narcotràfic, davant de l'estrella de Hollywood admet els seus negocis bruts i no dubta a vanar-se de l'immens poder del seu càrtel, considerat el més important del planeta. “No vull ser retratat com una monja. Subministro més heroïna, metamfetamina, cocaïna i marihuana que ningú al món. Tinc flotes de submarins, avions, vaixells i camions”, afirma. Tampoc mostra penediment per la seva història criminal ni les matances que se li atribueixen al llarg de tres dècades: “Miri, jo em defenso a mi mateix, res més. Però, que busco problemes? Mai”.

L'actriu Kate del Castillo a 'La reina del sur'.
L'actriu Kate del Castillo a 'La reina del sur'.Juan Manuel García

És diferent el to que empra El Chapo en el vídeo gravat amb posterioritat en resposta a les preguntes enviades per Penn. Aquí emergeix un altre Guzmán Loera. Un que evita qualsevol espina i es mostra sospitosament humil. Un que explica que va començar a treballar als sis anys recollint taronges i venent dolços i begudes al seu poble natal, Badiraguato, a la Sierra Madre, i que per “sobreviure”, als 15 anys va decidir plantar i vendre marihuana i opi. En aquest punt reconeix que, sense arribar a ser addicte, va consumir drogues, però que fa dues dècades que no en toca cap. “Les drogues destrueixen. Desgraciadament on jo vaig créixer, no hi havia una altra forma, i segueix sense haver-n'hi, per sobreviure”.

–Vostè creu que és veritat que és responsable dels alts índexs de consum de droga que hi ha al món?

–No, això és fals, perquè el dia en què jo no existeixi, el consum no baixarà de cap manera.

–Vostè va veure com va ser el final de Pablo Escobar. Com veu els seus dies finals en relació amb aquest negoci?

–Sé que algun dia moriré. Espero que sigui per causes naturals.

El vídeo, del qual només se n'han fet públics dos minuts, està filmat en una granja, a l'aire lliure. El cant d'un gall interromp sense parar l'enregistrament. Assegut i sense bigoti, El Chapo no s'estén en cap resposta. En certs moments, fins i tot se'l nota incòmode. Respondre pels seus actes mai ha estat el seu fort.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jan Martínez Ahrens
Director de EL PAÍS-América. Fue director adjunto en Madrid y corresponsal jefe en EE UU y México. En 2017, el Club de Prensa Internacional le dio el premio al mejor corresponsal. Participó en Wikileaks, Los papeles de Guantánamo y Chinaleaks. Ldo. en Filosofía, máster en Periodismo y PDD por el IESE, fue alumno de García Márquez en FNPI.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_