L’objectiu és aconseguir la secessió de Catalunya en 18 mesos

El pacte entre Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular per investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat desencalla el que les dues formacions havien acordat fins ara: el full de ruta sobiranista i el pla de xoc social. El nou Govern haurà d'aprovar en un mes tres lleis per avançar cap a la independència, que preveuen que declararan d'aquí a 18 mesos. L'Executiu català també haurà de redactar uns pressupostos amb 270 milions d'euros més per a polítiques socials.

El Govern tindrà sobre la taula les mesures que promet la declaració de ruptura que el Parlament va aprovar el passat 9 de novembre, un text pactat entre Junts pel Sí i la CUP que proclamava "l'inici del procés d'independència" i que posava deures concrets al nou Govern per fer efectiva la secessió en 18 mesos. Per aconseguir-ho, l'Executiu de Carles Puigdemont haurà d'aprovar, en un mes, tres lleis de vital importància per avançar cap a la secessió: la de procés constituent, la de seguretat social, i la d'hisenda pública. Les tres suposen avançar en la creació d'estructures d'Estat per fer efectiva la separació d'Espanya en el moment en què ho decideixi el Parlament. La Cambra farà efectiva la "desconnexió" de l'ordenament jurídic espanyol amb l'anomenada Llei de Transitorietat. Després de l'aprovació d'aquesta norma, el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP es compromet a iniciar la redacció d'una Constitució catalana, que hauria de ser ratificada en un referèndum. Tot el procés té un termini per complir-se: 18 mesos.

El nou Govern també haurà d'escometre la redacció d'uns nous pressupuestos. En els comptes caldrà incloure els 270 milions d'euros del pla de xoc social que Junts pel Sí va oferir a la CUP en el seu últim intent de convèncer-los per investir Artur Mas. La coalició de CDC i ERC es va comprometre a complir-lo encara que no hi hagués acord.

La CUP, a ratlla

L'acord compleix amb un dels objectius que tenia Junts pel Sí: assegurar l'estabilitat parlamentària en les votacions que estiguin relacionades amb el procés. En les negociacions que s'han dut a terme durant aquests tres mesos, la coalició no ho va aconseguir fins ahir. A canvi de renunciar a la figura d'Artur Mas, la formació aconsegueix lligar curt la CUP, la qual cosa facilitarà la seva tasca parlamentària. Gràcies a l'adhesió de dos diputats de la CUP que treballaran amb la coalició i al compromís dels vuit restants a no votar en contra de res que afecti la secessió, Junts pel Sí s'assegura que no perdrà cap votació al Parlament. La mesura evitarà que cada pas del procés sobiranista quedi encallat per discrepàncies.

Carles Puigdemont haurà de nomenar ara el seu Govern, tot i que fonts de Junts pel Sí asseguren que es mantindrà l'estructura que la coalició va proposar a la CUP. Així, hi haurà tres grans àrees que buscaran donar una imatge "coral" de l'Executiu. El republicà Oriol Junqueras serà el vicepresident d'Economia; Neus Munté, que ha sonat amb força com a possible successora de Mas, s'encarregarà de les polítiques socials, i Raül Romeva, que va ser el cap de llista de Junts pel Sí a les eleccions, assumirà l'àrea d'Exteriors i Transparència, segons el que va preveure la coalició.

El pacte permet tirar endavant amb el pla sobiranista, però els seus actors destaquen especialment una de les seves virtuts: la d'evitar les eleccions de març. Després de la victòria del 27-S (els independentistes no van arribar al 50% dels vots, però sí que van tenir una majoria en escons), tots assumien que uns nous comicis posaven en escac el camí cap a la independència. Amb un acord, asseguren ara, el procés segueix endavant.