El director del Clínic: “L’hospital seguirà sent públic”

L’Hospital Clínic de Barcelona estrena el 2016 amb un nou director general i una nova figura jurídica. Després de set anys al comandament de la prestigiosa institució –és el segon centre sanitari més prestigiós de tot l’Estat, segons l'informe Monitor de Reputación Sanitaria (MRS)–, el doctor Josep Maria Piqué cedeix el testimoni al seu homònim, el nefròleg Josep Maria Campistol. El facultatiu, professional històric de la casa i director mèdic durant l'últim any i mig, assumeix el càrrec al mateix temps que l'hospital es converteix en un consorci sanitari públic, no exempt de polèmica. Bona part dels usuaris de l'hospital veuen en el nou ens una privatització encoberta però Campistol nega la més gran: “El Clínic seguirà sent un hospital públic”.

El metge accedeix al càrrec amb el suport de més del 80% de la junta facultativa

El metge, que ha tingut el suport de més del 80% de la junta facultativa de l'hospital, es posa al capdavant d'un hospital en el punt de mira: a més d'estar considerat dels millors d'Espanya i de tenir un gran prestigi internacional, el Clínic ha estat acusat de competència deslleial a través del seu braç privat, Barnaclínic, i de privatitzar l'assistència sanitària pública per via d’aliances estratègiques controvertides amb centres de titularitat privada. “En aquest hospital hem tingut un problema: ens hem dedicat molt a treballar i poc a comunicar. Això és un consorci públic, no una privatització. Mai hi ha hagut un interès de privatitzar res”, diu.

La constitució del consorci, que va tenir 4.000 al·legacions en contra, va encendre la metxa. Els seus opositors denunciaven que, malgrat que els amos en són la Generalitat i la Universitat de Barcelona, els estatuts obrien la porta a l'entrada de capital privat a través d'aliances estratègiques. “El Clínic té moltes aliances estratègiques i jo crec que són bones sempre que siguin transparents”, valora el nou director. Però matisa: “No ens casarem amb cap empresa sanitària que tingui com a objectiu lucrar-se”. El 2013, no obstant això, ja hi va haver un bon enrenou perquè l'hospital va derivar part dels pacients a l'Hospital Sagrat Cor –pertanyent a la xarxa pública però propietat d'una empresa privada– i enviava els seus metges a operar-los allà.

Però el tema que ha provocat més merder i amb el qual haurà de bregar també Campistol segueix sent l'activitat de Barnaclínic, la clínica privada del centre que comparteix instal·lacions i professionals amb l'hospital públic. Fins i tot el Departament de Salut va obrir una investigació a instàncies del Parlament per indagar si hi havia un transvasament de pacients de la pública a la privada i si l'activitat de Barnaclínic perjudicava els pacients de l'hospital públic.

Encara que les perquisicions van negar irregularitats, sí que van detectar que un parell d'intervencions privades es van fer en horari de la pública. El director, d’altra banda, defensa amb vehemència la integritat de Barnaclínic. “Els diners que paga Barnaclinic a l'hospital [pel lloguer de les instal·lacions] ens ajuda a quadrar els comptes”, apunta. Campistol veu factible trencar les barreres entre la part pública i la privada sense entrar en conflictes d'interessos. “La privada cal fer-la bé, transparent, deixant clar al pacient la part pública i la privada i separar les portes d'entrada. Cal ser molt polit amb els horaris per no interferir en l'activitat pública”, argumenta.

El metge assegura que els controls a Barnaclínic són molt exhaustius perquè no passi res incorrecte. La coacció a pacients que entren per la pública per anar a la clínica privada està prohibida i, encara que a porta tancada en la consulta és difícil fer complir les normes, Campistol es congratula de poder controlar-ho amb bastant precisió. “Hi ha un control estricte amb cada pacient que s'opera a Barnaclínic. Jo sé per què van allà, si els ha enviat algun metge de l'hospital. Un pacient coaccionat és causa de falta greu i pot ser motiu d'expulsió”, adverteix.

Coaccionar un pacient públic per anar a Barnaclínic és motiu d’expulsió”, assegura Campistol

El metge té clara les línies vermelles infranquejables: “La línia vermella és que jo mai em ficaria diners a la butxaca amb això, tot ha de ser transparent i que serveixi perquè l'hospital hi guanyi”.

Optimista amb el seu projecte per a l'hospital, el director també intenta millorar la relació amb els combatius veïns del barri de l'Eixample. Campistol els ha promès que els lliurarà la situació de les llista d'espera i celebrarà una trobada per explicar-los l'activitat de Barnaclínic.