La corrupció enterra Convergència

En l’espiral de moments “històrics” en què transita la política catalana, el 2015 ha estat l’any de l’enterrament de les sigles de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) després de 40 anys d’èxits notables. Els reiterats casos de corrupció que assetgen la formació han portat els seus dirigents a diluir la marca en plataformes electorals en un moviment que, amb més o menys fortuna, fa inajornable la refundació del partit.

Convergència va entrar el 2015 amb serioses amenaces per a la seva línia de flotació, amb l’embargament de les seus pel cas Palau i la revelació que el patriarca del partit, Jordi Pujol i Soley, ha estat durant dècades, almenys, un defraudador fiscal. Els últims 12 mesos, però, han posat sobre la taula proves concloents del “problema del 3%” que ja va airejar Pasqual Maragall fa una dècada. Les investigacions en marxa de la Fiscalia Anticorrupció i la publicació per aquest diari dels comptes de les dues fundacions del partit —CatDem i Fòrum Barcelona— evidencien el seu paper com a recaptadores de comissions il·legals per obra pública.

Els grans desfalcs se solen descobrir per petites distraccions. Les indagacions del cas Palau tenen el seu origen en el sospitós flux de bitllets de 500 euros al voltant de la històrica institució modernista. En el cas 3% també hi va haver quantiosos moviments de diners en efectiu al forn de l’alcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué, als quals es van sumar les irregularitats en la seva gestió municipal denunciades per una regidora d’ERC. Estirant d’aquest fil, la Guàrdia Civil va arribar primer a la constructora Teyco i als seus amos, la família Sumarroca, tan propera a Convergència que pot considerar-se una de les seves fundadores. El següent salt de les investigacions, al mes de juliol, ja va implicar cinc grans ajuntaments convergents, amb Sant Cugat i Figueres com els més importants. I després de l’estiu, les evidències ja van apuntar a l’obra pública adjudicada pel Govern d’Artur Mas.

Tot i la dimensió de l’escàndol, l’esquema amb què es finançava CDC era sorprenentment simple. Primer es produïa l’adjudicació. Poc després, les fundacions del partit rebien de les constructores unes agraïdes donacions que, en diversos casos, van ascendir al 3% exacte de l’import de l’obra. La investigació en marxa haurà de qualificar penalment aquests casos. El que ja ha quedat en evidència és que Convergència va utilitzar l’obra pública adjudicada —com les del Pla Zapatero— per engreixar els seus comptes. El fet que el partit no dubtés a aprofitar-se d’uns fons destinats a crear ocupació, en la pitjor crisi econòmica en dècades, sens dubte ha accelerat el deteriorament de la marca electoral.

També ho ha fet la creixent implicació de membres del partit en un altre de les grans trames de corrupció que colpeja la política catalana, el cas Innova, les investigacions del qual se centren en un altre camp sensible per a la ciutadania: la sanitat pública. La detenció al maig de la primera tinenta d’alcalde de Reus, Teresa Gomis, i les creixents evidències d’irregularitats que afecten el Departament de Salut de Boi Ruiz han enfangat cada vegada més Convergència en una macrocausa que ja suma un centenar d’imputats. Els últims avenços de les investigacions han posat sota els focus més de 40 metges presumptament per cobrar suborns de l’empresa Traiber, tot i que el jutge del cas investiga el tracte de favor donat per membres del partit a l’empresa i qüestiona els escassos controls de la Generalitat sobre la societat.