El govern dels jutges

Els principals problemes de l'administració de Justícia són mal funcionament, llenguatge i procediments inadequats, organització deficient i ineficaç i execució tardana de les sentències, segons indica el Baròmetre 2015 fet per Metroscopia. Tots són, com demostra l'experiència, difícils de solucionar, entre altres causes per falta de voluntat política per abordar-los. Però hi ha un altre problema, que afecta el Consell General del Poder Judicial (CGPJ): el 90% dels espanyols opina que necessita una reforma profunda i urgent i discrepa de la política de nomenaments, ja que es fan més per criteris polítics que en funció de factors tècnics i professionals.

No és d'estranyar que els partits polítics s'hagin fet ressò d'aquest malestar creixent i hagin inclòs als seus programes electorals per a les legislatives del 20-D diverses propostes sobre el CGPJ, que van des de la seva supressió i substitució pel president del Tribunal Suprem, que seria triat per dos terços del Congrés i estaria assistit per dos adjunts, fins a l'elecció directa  a càrrec dels ciutadans en els processos electorals generals, passant per posicions intermèdies: elecció directa combinada amb designació parlamentària i dels mateixos jutges, o per l'elecció exclusiva entre jutges, aquesta última només defensada per les associacions judicials conservadores.

El nomenament inicial dels jutges a Espanya és similar a la resta de funcionaris públics i les característiques del seu estatut jurídic no ofereixen divergències essencials. Tot i així, cal preguntar-se d'on sorgeix la necessitat de dotar els jutges d'un òrgan propi de govern, diferent del ministeri del ram, per garantir-ne la independència, procedir als nomenaments corresponents i exercir la potestat disciplinària. La raó rau que els jutges, a diferència dels funcionaris, no estan supeditats a ningú en l'exercici de les seves funcions i que són els que pronuncien l'última paraula en l'aplicació o interpretació de les lleis. Aquestes viuen en la mesura en què dictaminen els jutges, i així s'entén l'opinió del jutge Holmes, membre de la Cort Suprema dels EUA, quan expressava que al seu país el “dret era el conjunt dels criteris dels jutges”.

El paper dels jutges, en la nostra societat, agradi o no, té un vessant polític –que no partidista– impossible d'esbiaixar. Tot això explica que als jutges se'ls doti d'un òrgan de govern propi, encara que parcial i limitat. El poder executiu es reserva les competències més importants: el disseny de la política judicial i els diners. Els jutges no administren ni un sol euro. La presidència del Tribunal Suprem no té pressupost propi i així successivament.

Dit això, la proposta de supressió del CGPJ i la seva substitució pel president del Tribunal Suprem i dos adjunts no és tan absurda com pot semblar a primera vista. Respecte a la proposta que els jutges siguin triats exclusivament pels mateixos jutges, va fracassar en ser introduïda el 1980. El consell resultant va acabar en conflicte amb altres poders de l'Estat i un cos electoral d'aquesta naturalesa mancaria de la legitimació democràtica necessària, tret que es configurés com un òrgan emissor d'informes no vinculants.

La compareixença dels candidats en els processos electorals ordinaris, com passa en alguns països –i que va fracassar a Espanya durant la II República, encara que estigués delimitada en la justícia municipal–, tampoc sembla un sistema idoni. Una altra cosa seria una supervisió parlamentària dels nomenaments judicials discrecionals.

Si es manté el consell amb la seva configuració actual, com a solució menys dolenta, cal fer-hi algunes modificacions dirigides a disminuir l'amiguisme i l'agraïment dels designats, per exemple, que durant el temps de mandat, les seves retribucions siguin les corresponents a la seva plaça judicial, a més d'una reducció dràstica d'altres avantatges addicionals (viatges internacionals, cotxes oficials, nomenament per a altres càrrecs, etcètera.).

Els responsables del funcionament de la Justícia són, uns més, d'altres menys, la majoria dels que hi participen, ja siguin públics o privats. A alguns, el funcionament deficient els va de primera. Sense oblidar, per descomptat, que la màxima responsabilitat cal atribuir-la als successius governs i òrgans legislatius, per la seva actitud submisa davant els poders fàctics. En tot cas, la qüestió de la designació dels membres del consell és vital per resoldre els problemes de funcionament de la Justícia? No. Són temes tan diferents, gairebé, com un ou i una castanya. No val confondre els ciutadans, ni induir-los a frustracions.

Ángel García Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.