Esquerra tampoc aconsegueix seduir amb Rufián l’àrea metropolitana

Oriol Junqueras té una fixació des que el 2011 va arribar a la presidència d'Esquerra: guanyar pes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per convertir el seu partit, segons els seus càlculs, en la força hegemònica d'esquerres a Catalunya. El colofó ha estat la candidatura de Gabriel Rufián al Congrés: nascut a Santa Coloma, castellanoparlant i membre de Súmate, que propaga la independència en castellà. Però ni el fitxatge ni els seus mítings en castellà —una revolució lingüística a ERC— han atret més votants al sobiranisme.

Els republicans, que el 2011 van tocar fons per començar a remuntar, han experimentat una notable pujada en aquests comicis (han estat segona força) que ha tingut el seu ressò a l'àrea metropolitana. En els 35 municipis que envolten Barcelona els republicans queden prop de triplicar els seus vots, dels 31.426 que van obtenir el 2011 als 80.779 del 20-D, d'un pírric 4,10% al 9,59% dels suports en aquests comicis. L'augment és majoritàriament a costa de Convergència, a qui supera en la majoria de municipis. Però no avança pel que fa a altres forces. En la majoria de ciutats, especialment en les més poblades, ERC és el cinquè partit, un resultat decisiu que va allunyar els republicans de la victòria el 20-D.

“No hem aconseguit els nivells òptims en els quals ens agradaria estar, però aquest és el millor estímul per continuar treballant”, explica Junqueras, que creu necessari seguir amb l'esforç de “cosir el país”. “L'àrea metropolitana és una assignatura pendent, s'estan fent coses, però encara queda molt per fer”, agrega Rufián.

Els estrategues d'ERC neguen que amb l'elecció de candidat al Congrés esperessin un sobtat ascens al cinturó de Barcelona. “No vam pensar que per posar algú que parlés castellà de sobte ens votaria tot la Mina”, il·lustra un dels assessors de Junqueras. Rufián també nega que fos l'instrument per seduir l'àrea metropolitana: “No era el candidat de res, era el candidat d'una proposta política que ha intentat interpel·lar tothom”, apunta.

“No hem aconseguit els nivells òptims en els quals ens agradaria estar", admet Junqueras

Amb la seva elecció, els republicans asseguren que buscaven dues coses: seduir el votant de Junts pel Sí que veu amb bons ulls Súmate; i frenar l'argument que resa que l'independentisme està en contra de tot allò espanyol, inclosa la llengua: “Cal contrarestar el discurs de la dreta reaccionària. Tampoc fèiem res que no es fes a qualsevol barri, on es parla de manera indistinta castellà o català. No és tacticisme ni electoralisme. ERC intenta reflectir el país que tenim”, argumenta Rufián, repetint una de les frases recurrents d'Oriol Junqueras.

L'estratègia a llarg termini d'ERC passa per convèncer el votant d'esquerres de l'àrea metropolitana que abans pertanyia al PSC, però de moment se'ls resisteix: “Aquesta gent se n'ha anat en massa a En Comú Podem. Si aquesta era la idea no ha funcionat”, explica Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, que postil·la: “L'efecte Rufián és zero”. El creixement d'ERC es justifica, assevera, per la caiguda de Convergència: “Si compares els resultats dels dos partits, surt l'espai nacionalista clàssic de tota la vida. La diferència és que canvia l'equilibri intern”, analitza Bartomeus, que constata que el votant de la CUP metropolità, o s'ha abstingut o se n'ha anat a En Comú Podem.

La diferència amb els votants de Xavier Domènech, guanyador en la majoria de municipis metropolitans, va ser decisiva perquè els republicans quedessin lluny de la victòria en les generals. Aquí és on fixa el treball ERC: la solució passa, sostenen, per evidenciar que més enllà d'un partit independentista també són una formació d'esquerres: “Cal fer discurs social. Quan Ada Colau treu el resultat que treu és perquè ha fet seva la lluita de la recuperació dels drets laborals perduts. Cal anar a barris on mai s'ha anat”, continua Rufián.

Aquest és la feina que intenten fer els regidors d'ERC, com Oriol Lladó, regidor de Badalona, que destaca com en pocs anys els republicans han deixat de fer actes únicament al centre de la ciutat per apropar-se a barris on el seu discurs amb prou feines arribava. “Tenim una primera tasca, que ja estem fent, que és demostrar que l'agenda del partit va més enllà d'un únic tema. Això ha costat a l'àrea metropolitana: cal associar ERC a polítiques concretes per a les persones”.

L'efecte Rufián és zero”, explica Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política a la UAB

Lladó assegura que estar als governs municipals, com passa a Badalona —Esquerra està al Consistori juntament amb Guanyem Badalona i ICV— facilita la feina. “A mesura que fem tasques del govern serem més creïbles, perquè podem acompanyar les paraules amb fets: això només ho dóna la feina diària al Consistori”. El resultat: ERC ha aconseguit el 9,84% dels vots a Badalona, més de 10.000 paperetes que freguen el millor registre dels republicans en unes generals.

ERC seguirà treballant per penetrar a l'àrea metropolitana, com deixa clar Junqueras: “No ho deixarem d'intentar”. L'objectiu dels republicans és convertir-se en el partit hegemònic de Catalunya, una formació, descriu el seu líder, “que representi la tradició republicana, la socialdemocràcia, l'espai del PSC que vol continuar sent socialisme i l'ecologisme compromès amb el dret a decidir". ERC, augura Junqueras, ho aconseguirà: “Ho seguirem intentant i culminarem amb un èxit espectacular”. Que es compleixi el seu objectiu passa per obtenir millors resultats allà on es concentra el 70% dels vots, a l'àrea metropolitana. La meta encara està lluny.