El jutge processa 66 persones per les targetes ‘black’ de Caja Madrid

El magistrat Andreu aprecia delictes d’administració deslleial o d’apropiació indeguda

Rodrigo Rato sortint dels jutjats de plaça Castilla, a Madrid.
Rodrigo Rato sortint dels jutjats de plaça Castilla, a Madrid.Kike Para

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha conclòs la investigació sobre les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia a les quals directius i consellers de l'entitat van carregar, entre el 2003 i el 2012, 15,5 milions d'euros en despeses personals, tot i que aquest mitjà de pagament estava concebut per a despeses de representació de les entitats creditícies. El magistrat, en una resolució notificada aquest dimecres, proposa que es jutgin per administració deslleial els membres del consell d'administració de la caixa que van aprovar les targetes i per apropiació indeguda als membres de la comissió executiva i de la comissió de control de les entitats.

Entre els 66 imputats en l'escàndol de les targetes black que Andreu proposa jutjar hi ha els expresidents de Caja Madrid i Bankia Rodrigo Rato i Miguel Blesa, i directius com Matías Amat, Ildefonso Sánchez Barcoj o Rafael Spottorno, que va ser cap de la Casa del Rei amb Joan Carles I. Les targetes opaques a Hisenda que van rebre els consellers no estaven avalades per cap clàusula contractual ni estaven previstes en els estatuts de l'entitat.

El magistrat considera que de la investigació iniciada l'octubre del 2014 es desprenen indicis que les targetes “es van emetre fora del circuit ordinari d'atorgament de targetes de l'entitat”. Les targetes, segons les actes del consell d'administració, tenien com a objecte “afrontar les despeses de representació o relacionades amb les activitats professionals” dels directius i consellers. No obstant això, Andreu sosté que es va tractar d'una “remuneració irregular” opaca a Hisenda per dos motius. El primer és que els titulars de les targetes no tenien necessitat de justificar les despeses que feien. El segon motiu és que, segons va informar Bankia al jutge, els consellers i executius “disposaven d'una altra targeta d'empresa”.

En el consell d'administració, el conseller que més diners es va gastar va ser José Antonio Moral Santín, proposat per Esquerra Unida, i que va carregar a la targeta black un total de 456.522 euros entre el 2003 i el 2012. En aquest grup de consellers figuren representants dels principals partits polítics, com Ricardo Remero de Tejada (PP), Antonio Romero (PSOE); dels sindicats, com Francisco Baquero, de Comissions Obreres, o Rodolfo Benito, d'UGT, i les patronals, com l'expresident de CEOE Gerardo Díaz Ferrán o Arturo Fernández, que va fer servir la targeta en els seus restaurants.

Entre els directius que proposa jutjar Andreu figuren Ricardo Morado Iglesias, exdirector de sistemes i organització; Ramón Ferraz, exdirector general de banca comercial; Matías Amat, exdirector financer; Mariano Pérez Claver, exdirector de banca comercial; Juan Manuel Astorqui, exdirector de comunicació. La llista es completa amb Carlos María Martínez, exdirector gerent de l'obra social; Carmen Contreras, exdirectora d'Auditoria interna; Carlos Vela, exdirector de la banca de negocis; Rafael Spottorno, exdirector de la Fundació Caja Madrid; Ramón Martínez Vilches, exdirector de riscos, i Luis Gavarda, exdirector del gabinet del president de l'entitat, Miguel Blesa.

Sobre la firma

Fernando J. Pérez

Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Normas

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS