Colau frena l’ampliació del centre comercial La Maquinista

Nova decisió del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no per anunciada deixarà de portar cua. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat aquest dimarts que l'Ajuntament ha denegat el Pla de Millora Urbana (PGM) per ampliar 42.000 metres quadrats el centre comercial La Maquinista i convertir-lo en el més gran de Catalunya.

La denegació, que l'executiu basa en criteris tècnics, no impedirà l'ampliació, perquè ja està aprovada, però suposa un fre a un polèmic pla en el qual el promotor, Unibail Rodamco, té drets adquirits. Així ho ha admès Sanz, que ha afirmat que "s'obre un període de diàleg per buscar alternatives", tot i que no ha avançat quines. "No tenim por", ha afegit amb referència a la reacció que pot tenir el promotor o si té dret a demanar indemnització. Sanz ha assegurat que no i que la denegació està basada en "arguments tècnics i jurídics d'acord amb l'aplicació de la normativa".

L'ampliació de La Maquinista –42.000 metres quadrats més en sòl privat que convertirien el centre en el més gran de Catalunya– va ser aprovada a través d'una modificació del PGM per part de l'exalcalde de CiU, Xavier Trias, amb els vots del PP. El pla, que inicialment preveia fins i tot més metres quadrats, es va redactar vinculant-lo a la construcció de cinc torres amb 400 habitatges (50.000 metres quadrats, 35% de protecció) i una escola, que ara està en barracons. L'actual regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, no ha dubtat a vincular el desenvolupament a l'escola a un "xantatge".

Després de la modificació del PGM aprovada el juliol del 2014, el que faltava per començar les obres era precisament el PMU, el pla que ordena els metres quadrats que preveu un planejament. Quants edificis es construeixen, com són, etcètera. I és aquest PMU el que denega l'equip de Colau.

Per fer-ho es basa en criteris tècnics a partir d'informes encarregats a les seves àrees. És a dir, Urbanisme ha buscat quines anomalies presentava el pla per argumentar la seva denegació. Sanz ha explicat que els criteris que sustenten la denegació són tres. Un, se supera el termini previst en les promocions d'habitatge de protecció: el límit són cinc anys i el pla de la promotora parlava de 12. Dos, el pla preveia la construcció d'un aparcament i els seus accessos en sòl públic que no ha estat cedit per l'Administració. I tres, preveu edificar en solars obtinguts d'una reparcel·lació no aprovada definitivament, segons Sanz.

Tant Sanz com Ortiz han recordat que l'actual executiu "no comparteix aquesta operació ni la modificació del PGM, que suposa una pèrdua de sòl industrial i una afectació en la vida social i comercial de l'entorn que ja s'està produint" des que es va construir, han dit, l'actual centre. "Despropòsit", "hipoteca per a l'entorn" o operació "nefasta" són algunes de les expressions que han fet servir.

Sobre el futur de l'escola, han assegurat que la seva voluntat és que es construeixi, però rebutgen que es vinculi a una operació estrictament privada. "Es condiciona l'escola a l'explotació del subsòl [la construcció d'un aparcament], no concebem que una escola pública estigui condicionada així".

El juny passat, abans fins i tot de ser investida alcaldessa, Colau ja va paralitzar la signatura del projecte d'ampliació per "revisar-lo", com està fent en altres casos. El projecte, que va suposar una requalificació de terrenys d'ús industrial a residencial i comercial, va ser aprovat el juliol del 2014 enmig d'una gran polèmica i l'oposició de les associacions de veïns i comerciants de Sant Andreu i Sant Martí i els grups municipals del PSC, ICV-EUiA (avui integrat en el govern) i ERC.