Art per netejar el mar

L'artista alemany Thomas Nölle va començar a treballar amb escombraries al final de la dècada del 1970, quan la contaminació encara no era un tema de debat social ni artístic. Durant les grans transformacions de la Barcelona postolímpica no va parar de recórrer les platges de la Barceloneta recollint, fotografiant i classificant residus de tot tipus segons colors, materials i formes. Ara, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Barcelona, el Port i l'Agència de Residus de Catalunya, està fent un nou projecte, Mare Rostrum, que estableix un pont temporal i conceptual a través de 40 anys d'experimentacions.

“Mare Rostrum és una sèrie fotogràfica basada en la brossa retirada del mar pels pescadors de la costa barcelonina, en el context del projecte Marviva”, explica Thomas Nölle, les obres del qual donen inici al recorregut expositiu del festival Drap-Art, que es va inaugurar dijous al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Com si fos una llotja de peix imaginària, les imatges alternen caixes de deixalles i de preuades gambes vermelles. “Als anys setanta Jacques Cousteau ja denunciava que el Mediterrani estava en perill i assegurava que els humans havien fet més mal a la Terra i els mars al segle XX que en tota la història anterior de la humanitat”, indica Nölle, recordant que cada any tones de desaprofitaments acaben al fons del mar Mediterrani. Durant anys les xarxes d'arrossegament dels pescadors han recollit, a més dels peixos, brossa de tota mena, que sovint era retornada al mar, una pràctica que des de la Confraria de Pescadors de Barcelona es vol aturar a través del projecte Marviva.

“L'Agència de Residus de Catalunya intervé en diverses iniciatives amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de la tipologia de la brossa marina i en la millora de la seva gestió. Al final de la jornada els pescadors lliuren les restes que han atrapat amb les seves xarxes perquè les pesin, fotografiïn, classifiquin i gestionin per separat, i en prioritzen la valorització”, explica Ignasi Mateo, tècnic de l'Agència de Residus, responsable del projecte Marviva, que va començar a l'octubre i involucra 11 vaixells de la Confraria, tot i que s'espera poder-lo implementar pròximament a la resta de ports pesquers.

Durant el primer mes es van recollir 225 quilograms de residus, el 63% de plàstic, el 18% tèxtil, i amb percentatges menors, fusta, vidre i metall. D'aquestes escombraries el 80% procedeix de la terra i només el 20% del mar, malgrat la gran quantitat d'embarcacions pesqueres i turístiques. “El port és un microcosmos que reflecteix les contradiccions de la societat, on la pobresa màxima i condicions de treball extremadament dures conviuen amb el luxe més excessiu de iots i creuers”, conclou Nölle, que a Drap-Art exhibeix també Pompeji, un dels seus mosaics dels anys noranta, realitzats amb capsetes plenes de deixalles de plàstic i vidres polits per la sal i el moviment del mar, que enllaça la tradició artística de l'antiguitat amb l'actual cultura de la deixalla.

L'associació que promou Drap-Art celebra els 20 anys de vida presentant 100 obres d'art creades a partir d'objectes reciclats, obres que contenen denúncies sobre temes tan diversos com la gentrificació, la violència de gènere o els residus tecnològics o marins, com fa Nölle amb les seves escombraries recuperades del mar.