Cançons porno per Nadal

Artte, el contenidor cultural (segons les paraules dels seus responsables) del barceloní carrer de Muntaner, ha decidit elevar el to de la seva proposta nadalenca. Si fins ara el local permetia degustar tot tipus de tes amanits amb concerts de música clàssica o jazz, visitar petites exposicions i fins i tot gaudir d'uns minuts de silenci hàbilment programats, a partir d'aquest Nadal oferirà també un cicle de cançons pornogràfiques.

Porno Songs, un títol que no admet lectures dobles, es posarà en marxa el proper 26 de desembre. “Una data totalment justificada després del deliri nadalenc”, va explicar Claudia Greco, directora artística de la sala. “Una altra forma de veure les coses, un tractament de xoc per a totes aquelles persones que sofreixen involuntàriament l'empatx de nadales”.

La proposta unirà cançons, lectures, monòlegs i representacions a càrrec, entre d’altres, d’Alfonso de Vilallonga, Maria de Medeiros, Elsa Rovayo La Shica i Lydie Salvayre, recent Prix Goncourt 2014. “No serà un espectacle explícit”, s'afanya a matisar el sempre explosiu Vilallonga. “El salt de l'erotisme a la pornografia es farà però de forma metafòrica”.

“Hem seleccionat una sèrie de cançons adequades a l'ocasió però finament”, explica La Shica, “fins i tot alguna nadala de la qual no podem explicar el final”. “Tot té un estil molt de cabaret i incestuós i poc assajat que és com millor surten les coses”, puntualitza Vilallonga abans d'explicar que el Museu de l’Eròtica col·laborarà en l'espectacle i que es repartiran llaminadures porno fetes especialment per a aquestes sessions.

Microòpera i fado

Com que no només de porno viu el món, Artte, amb l'entrada del 2016, també iniciarà diverses propostes que aniran de les accions de microòpera a convertir-se en una casa de fados, i que començaran amb una Cita a cegues mensual entre la ballarina Sol Picó i el pianista de jazz Marco Mezquida. La primera cita serà el 4 de febrer, no serà totalment a cegues però gairebé. “Ens coneixem molt poc”, va explicar Sol Picó. “Es tractarà d'interrelacionar-se i de buscar-se”.

Una sinestèsia piano-dansa. A més és un repte ballar en un local en què pràcticament no hi ha espai per ballar. Haurem d'utilitzar el piano, el mobiliari, la barra, la gent...”.