“Hi ha dos Dalís. El real i el personatge, una obra més de l’artista”

El Patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí va nomenar el 16 de novembre Montse Aguer i Teixidor (Figueres, 1963) directora dels museus Dalí de Figueres, de Púbol i de Portlligat, en lloc d’Antoni Pitxot, traspasat al juny passat, creador al costat de Salvador Dalí del Museu de Figueres, un dels més importants d’Espanya, per visitants i situació econòmica, excepcionalment bona, gràcies a la capacitat de convocatòria del pintor, tot i els 26 anys que fa que va morir. “Pitxot era un persona sàvia i generosa i la seva mort ha estat una gran pèrdua”, assegura Aguer, que no s’estrena al museu amb aquest càrrec. El 1986 va conèixer Dalí a Torre Galatea, on va residir el pintor els últims anys. “M’hi va portar Pitxot. Durant un temps li llegia la premsa i alguns llibres. Va ser una experiència molt interessant”, diu la també directora del Centre d’Estudis Dalinians, que afirma que li hauria agradat conèixer el Dalí dels anys cinquanta i seixanta, la seva època d’esplendor.

Reservada i tímida, mesura les seves paraules mil·limètricament. No obstant això, s’embala quan defineix Dalí com “un gran pintor, dibuixant excel·lent, gran escriptor, pensador enorme i gran humanista”. Una persona que la majoria de les vegades queda oculta sota la imatge estrambòtica que la majoria de persones tenen d’ell. “M’expliquen que era divertit, molt irònic i gens histriònic, i que es transformava quan veia una càmera i deia: ‘Vaig a fer de Dalí’. L’histrionisme va començar a desenvolupar-se-li durant la seva etapa americana, com una estratègia per atreure el públic cap a la seva obra. Hi ha dos Dalís. El real i el personatge, que és una obra més de l’artista”, recorda.

Aguer es declara continuista, disposada a seguir la línia que va traçar Dalí i que va seguir Pitxot des del seu nomenament el 1982. “Seguiré transmetent el llegat de Dalí, però introduiré canvis, a poc a poc, tenint en compte que estem al segle XXI”.

El museu és intocable, però a poc a poc faré canvis; estem en el segle XXI

A diferència d’altres centres, el museu de Figueres no canvia mai la col·lecció permanent. “És intocable; és l’última gran obra de Dalí, i una obra tancada. Una altra cosa és moure peces per a un préstec. Els canvis i les presentacions es fan en les noves sales, aquí sí que tenim llibertat”.

El 2014 els tres museus Dalí van rebre 1,5 milions de visitants, van obtenir 15 milions d’euros d’ingressos i quatre de beneficis, i es van convertir en els més rendibles d’Espanya. La clau, segons Aguer, és “una bona gestió comercial, de marca i artística”. Unes xifres que s’aconsegueixen sense subvencions, cosa que també és única a Espanya. “No vam rebre res. Les institucions consideren que ja tenim ingressos suficients, lluitem per obtenir-ne i no hem demanat cap ajuda”.

Alguna cosa hi deu tenir a veure que la Fundació gestioni els drets d’autor i propietat intel·lectual vinculats a Dalí, una màquina de fer diners. “Tot reverteix en els museus, sobretot en l’adquisició d’obres, una de les nostres prioritats”, tot recordant que des que el 1991 Ramon Boixadós va arribar a la presidència de la Fundació s’han comprat més de 50 olis, a més de dibuixos i aquarel·les. “Les tres últimes, Elements enigmàtics en un paisatge, La carreta fantasma i Violetes imperials, són fantàstiques. El que em preocupa és que la cotització de Dalí impedeixi seguir comprant”. No obstant això, la fundació no va licitar per El llac de Vilabertran, una obra pintada per Dalí als 15 anys i subhastada a Madrid el 10 de novembre que es va quedar sense comprador. “Es va considerar que la Fundació és rica en obres de primera època i que no aportava res específic a la nostra col·lecció. No es tracta d’acumular obra, la nostra prioritat és el període surrealista i els anys quaranta i cinquanta, que no estan tan ben representats”, aclareix. “Ara no hi ha sobre la taula cap obra per comprar. Sí que estem acabant de tancar la compra d’un parell de lots de fotografies i de dibuixos que aviat presentarem”, unes compres tan fonamentals per a Aguer com la de pintures. “Hem convertit el Centre d’Estudis en una referència mundial, però s’ha de seguir invertint”.

Malgrat les bones xifres de públic, el nombre de visitants va disminuir el 2014 un 2,8% respecte al 2013. “I aquest any tornaran a baixar, per segona vegada. És pels turistes russos. No és anecdòtic, ho hem comprovat. Els russos són importants, però treballem a potenciar altres mercats, com el xinès i el japonès”. També per augmentar els visitants a l’hivern i potenciar les visites nocturnes a l’estiu fins a la una de la matinada. “Dalí va pensar que el seu museu es visités de nit, cosa inusual”. L’any que ve Portlligat també obrirà els dilluns, fins ara tancat.

Dalí no es va mantenir al marge del moment polític que va viure, i el seu acostament al règim franquista li va costar car. Malgrat això, Aguer creu que Dalí no es posicionaria sobre el procés independentista en què està immersa Catalunya. Una altra cosa és com pot afectar la possible independència els museus que dirigeix, tenint en compte que moltes de les obres dels seus fons són part del llegat que Dalí va deixar a l’Estat espanyol i que està dipositat a Figueres. “Pot afectar, però la voluntat de Dalí va ser deixar les seves obres a la seva ciutat natal en crear el seu museu; això va quedar molt clar”. Aguer espera, però, que “no reclamin mai aquestes obres”.

Tornaren a baixar pel turistes russos. Estem potenciar el mercat xinès i el japonès”

Una de les feines més ambiciosos dutes a terme per Aguer des del Centre d’Estudis és el catàleg raonat, un instrument fonamental a l’hora de conèixer l’autenticitat i l’historial d’una obra. S’està treballant en la quarta i última part, que inclourà obres realitzades des de 1965. En aquest nou volum, que estarà a punt d’aquí un any, s’han d’incloure les polèmiques obres que Dalí va compondre en els últims anys de la seva vida i l’autoria de les quals s’ha qüestionat. “Pitxot va dir que les havia pintat Dalí i jo m’ho crec”, aclareix.

Aguer, que seguirà sent responsable del Centre d’Estudis —“Potser arriba el moment que serà excessiu, però ja buscarem una solució interna”—, es mostra sorpresa en saber que és difícil trobar a les llibreries bibliografia sobre Dalí. “És curiós, no em consta. És veritat que sempre hi ha llibres molt generalistes”. Entre els seus projectes, hi ha reforçar la presència de Dalí en el món acadèmic. “L’últim mes han passat quatre investigadors pel Centre per preparar la tesi”. Per a ella, seria fonamental que Dalí comptés amb una càtedra on s’expliqués la seva vida i obra: “S’ha parlat amb la Universitat de Girona, tot i que no ha arribat a materialitzar-se res, però aposto per la vinculació amb la Universitat”.

Per a l’experta, d’aquí 25 anys més Dalí seguirà interessant. “És una icona que atrau molt els joves, potser perquè es va avançar al seu temps en moltes coses”. Aguer creu que cal reivindicar el Dalí escriptor “que és fantàstic i ajudarà a entendre la seva obra” i també “l’actualitat del seu llegat, i el fet que va ser un artista que es va amarar de la tradició contemporània, però amb gran coneixement dels clàssics, cosa que el diferencia d’altres. Amb ell podries fer un recorregut per la història de l’art”.