L’Estat intervé fins al 95% dels ingressos de Catalunya

A la cinquena planta de l'edifici de la Borsa de Barcelona, en el qual la Generalitat va penjar el cartell d'"es ven" per afrontar estretors, hi ha l'oficina dels ajustos. Des d'allí s'han seguit minuciosament les finances catalanes, però també s'han coordinat aquesta setmana els enviaments al Ministeri d'Hisenda de la paperassa perquè el Fons de Liquidesa Autonòmica (FLA) cobreixi els 3.149 milions d'euros necessaris per afrontar els pagaments a proveïdors. En total, s'han preparat i enviat més de 283.000 documents. El fons estatal no només és la via per obtenir finançament amb uns tipus d'interès inferiors al mercat. És l'únic banc al qual té accés la Generalitat. La contrapartida a aquest crèdit ha estat la intervenció de facto de les finances catalanes.

Aquesta intervenció s'ha anat accentuant i Hisenda exerceix el control sobre el 95% dels ingressos del Govern català just quan afronta una legislatura en la qual es proposa accelerar el procés independentista.

El fons estatal és l'únic banc al qual té accés la Generalitat

La deterioració de les arques catalanes i la crisi del deute sobirà van tancar i barrar els mercats financers a la Generalitat el 2012. L'obtenció de finançament havia estat un dels maldecaps del conseller Andreu Mas-Colell quan va agafar les regnes de les finances públiques. El titular d'Economia va haver de sol·licitar crèdits pont, renegociar préstecs, col·locar bons a particulars amb uns interessos que superaven el 7% i es va veure obligat a atallar alguna emissió entre inversors institucionals.

El conseller va plantejar la idea dels hispabons. “Era una manera de mutualizar el deute autonòmic, i el català hauria suposat el 66% del total, que ens hagués facilitat tornar al mercat”, explica Ivan Planas, director general de Seguiment i Avaluació de Polítiques d'Estabilitat i Creixement de la Generalitat. No obstant això, el Ministeri d'Hisenda va optar per un instrument de rescat. A l'estiu de 2012, en plena tempesta financera a la zona euro, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, anunciava en una entrevista a la BBC que Catalunya havia de demanar assistència financera a l'Estat. “La situació de Catalunya és que no té un cap altre banc que el Govern d'Espanya. Així és la vida, aquesta és la situació actual del mercat”, va afirmar.

67.885 milions de deute

El FLA va passar a ser des d'aleshores el banc de la Generalitat, de manera que avui ja és el primer creditor de l'Executiu català que té a les seves mans més de la meitat del deute català: 67.885 milions. A canvi, Hisenda afegia una altra via de control a les finances catalanes, que ja estaven sent examinades amb lupa a través dels plans d'ajustament que presentava a Hisenda per depassar l'objectiu de dèficit fixat al Consell de Política Fiscal i Financiera.

“El FLA és un mecanisme de rescat que implica intervenció i que substitueix qualsevol possibilitat d'endeutament de la Generalitat. Però a més, es dóna una imatge d'una Administració ineficient”, assenyala l'economista i membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, Iolanda Fresnillo. Adverteix que el deute acumulat per la Generalitat “no podrà retornar-se” amb les condicions de finançament actuals.

Planas relata que els funcionaris de la Generalitat envien a Hisenda cada mes i cada trimestre informació com l'estat de la tresoreria amb la situació dels pagaments, el grau d'implementació de les mesures d'ingressos i despeses acordades, el nivell de deute, els venciments o els pagaments diferits pendents. Només fins al mes d'agost d'aquest any la Generalitat va sol·licitar 5.823 milions d'euros al FLA. El 72% va arara cobrir venciments i interessos del deute. Només el 28% va anar a proveïdors, especialment a concerts sanitaris i farmàcies.

Els funcionaris de la Generalitat envien a Hisenda cada mes i cada trimestre informació detallada de l'estat dels números 

En part, això es deu al fet que els pagaments que abans es cobrien amb els crèdits ICO per a proveïdors aquest any s'abonen amb els crèdits que corresponen al dèficit autoritzat en el qual va incórrer la Generalitat l'any passat, que rep en mensualitats, i l'extraordinari, que serveix per cobrir l'excés de dèficit d'aquest exercici. Aquesta suma, de més de 3.000 milions d'euros, és el que els proveïdors de l'Administració catalana rebran la setmana que ve. De totes maneres, Fresnillo recorda que entre 2012 i 2014 el 70,6% dels crèdits de l'Estat a Catalunya van ser a pagar deute i interessos.

Preparar 133.000 documents per a Hisenda en ple pont

Els subministradors de la Generalitat fa temps que denuncien l'endarreriment que pateixen en els pagaments de les seves factures. Els farmacèutics acumulen endarreriments de tres mesos, que ascendeixen a 330 milions d'euros. El Ministeri finalment abonarà aquests fons a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Cantàbria. Malgrat això, va exigir a l'Executiu de Artur Mas noves condicions que el Govern català portarà al Suprem perquè les considerar “discriminatòries” respecte a la resta. Hisenda nega que es tracti d'una intervenció, però la Generalitat, que el 2012 es resistia a reconèixer-ho, ja ha admès, en paraules de Mas-Colell, que ho està.

La nova ordre ministerial fixa que el FLA pagarà “directament” serveis públics fonamentals

Fonts de la Generalitat expliquen que el FLA no posa problemes per cobrir venciments. Els recursos arriben puntualment per fer front als venciments a les institucions financeres creditores. El problema està en els proveïdors. La nova ordre ministerial fixa que el FLA pagarà “directament” —sense que un euro passi per les arques catalanes— serveis públics fonamentals. Entre aquests, inclou les ajudes a la dependència. La Generalitat fins ara les abonava a través de les bestretes dels recursos que rep del sistema de finançament autonòmic.

Però la mateixa ordre passa a controlar també la destinació d'aquests recursos, que fins ara estaven fora de l'escrutini del ministeri, per la potestat que li dóna la llei d'Estabilitat Pressupostària a la qual CiU també va donar suport. La primera conseqüència és de càrrega de feina: perquè les ajudes arribessin als destinataris, un equip de funcionaris de Benestar i Familia va haver de preparar durant el passat pont 133.000 documents, gairebé la meitat de tots els que dilluns van enviar a Hisenda. La segona: en queden fora proveïdors de serveis informàtics, neteja o seguretat, tot i que la Generalitat ha sol·licitat que entrin al programa.

El control de les bestretes dels impostos compartits —IVA, IRPF i especials— també pot posar en destrets la Generalitat a l'hora de pagar. L'ordre ministerial fixa els programes als quals es poden destinar “prioritàriament” aquests recursos. La llista deixa fora d'aquesta cobertura els pagaments a programes d'indústria, comerç o les oficines comercials de l'exterior, per exemple. Això significa que aquests serveis estan a la cua en els pagaments amb els recursos del sistema de finançament, la qual cosa obliga a esgotar al màxim els recursos procedents dels impostos.

Els funcionaris d'Hisenda tenen un “botó del pànic”, un sistema per comunicar qualsevol il·legalitat que detectin

El ministeri també obliga que la Generalitat es connecti al sistema de gestió de factures electròniques de l'Estat, cosa que ja feia però amb “alguna dificultat tècnica”, segons Planas. Les dues mesures més “polítiques” de totes són, tot i això, la signatura d'un “certificat inicial” per part de l'interventor general en el qual, entre altres coses, haurà de constar totes les despeses de què ha tingut coneixement “no contravenen l'ordenament jurídic vigent” i el que s'ha anomenat el “botó del pànic”, un sistema perquè els funcionaris comuniquin qualsevol il·legalitat que detectin. “L'Estat intenta tenir un control a temps real del compliment del pla d'ajustament”, assegura Fresnillo.

Mas-Colell va dir després de conèixer l'ordre ministerial que suposava una forma encoberta de “aplicar l'article 155 de la Constitució”. Planas explica l'escàs marge de la Generalitat: “En despeses, el Govern calcula de forma discrecional les bestretes i recorre al Constitucional les mesures de consolidació fiscal que adoptem. En el costat de la despesa, el 88% del de la Generalitat correspon a competències en les quals la legislació bàsica és estatal. I això limita les nostres decisions”, assegura.

El professor d'Economia de la Universitat de Duke i investigador de Fedea, Juan Rubio-Ramírez, considera que les mesures d'Hisenda corresponen a una “actuació política” que “pot ser que no sigui efectiva”. “El Ministeri vol impedir que la Generalitat gasti diners per a finalitats independentistes, però encara té el control dels impostos propis”, assevera.