Marató Mas

El tema de Catalunya està en la campanya, però potser ningú hagi encertat a oferir-li un lloc tan discret –més enllà, esclar de les greus apel·lacions a la unitat d'Espanya del PP, Ciutadans i el PSOE, amb les seves diverses modalitats, i al referèndum de Podem– com el que ha ocupat en aquesta primera setmana.

I així arriba ahir Artur Mas, el dia en què Junts pel Sí reprèn les negociacions d'investidura amb la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), i s’asseu davant de Josep Cuní per analitzar la situació a 8TV. És Mas qui, ja avançat el diàleg, recorda el que passa en un país llunyà:

-Hi ha campanya per a les eleccions del 20-D.

I, més tard, apunta:

-Si [com a resultat de les eleccions] governa el PP, que jo espero que no, haurem de parlar amb ells...

A Barcelona circula des de fa dies una onada de més optimisme sobre la possibilitat que després de les eleccions generals la CUP doni suport a la investidura de Mas. Ell explica a Cuní que no hi ha cap acord i que acaben de reprendre's els contactes.

-No hi ha acord i encara cal veure si n’hi haurà...

El Mas que va tenir ahir a la nit Cuní a davant és un home cansat, que segueix corrent la marató, sí, però que no pot dissimular la deterioració de la situació.

Els seus trucs segueixen sent els habituals. Quan el periodista li qüestiona haver passat per la pedra de la CUP en acceptar, il·lusionat a aconseguir la investidura, una declaració com l'aprovada el 9 de novembre, Mas hi treu ferro i hi resta, ara que és paper mullat, projecció. Per ell, encara que ho negui, era un mitjà a través del qual volia garantir-se una fi: la presidència.

I explica que la declaració no promovia la desobediència. Al contrari, que es proposava parlar amb el Govern central i amb la UE. Típic de Mas.

Sempre hi ha una explicació d’Artur Mas que pretén desafiar la saviesa convencional.

No importa gens el punt sis de la declaració, "reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica [respecte] de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular el Tribunal Constitucional, al qual considera mancat de legitimitat i competència...".

Ah, Mas té la solució, eureka!, per interpretar la paraula supeditar:

–Això no és desobeir. I no hi ha hagut res d'això...

Cuní havia proposat al líder socialista Pedro Sánchez, després de les eleccions del 27 de setembre, un debat cara a cara amb Artur Mas, després d'aconseguir el sí del president. Però la declaració del 9 de novembre es va creuar en el camí. I Sánchez va declinar, de facto, l'oferta.

Ara, Mas, que considera positiva la proposta de Podem sobre un referèndum vinculant a Catalunya per decidir sobre la independència, acceptaria un debat amb Pablo Iglesias?

–Sí, abans o després de les eleccions. La idea té una part positiva, encara que en tinc dubtes, perquè ningú més a Madrid dóna suport a aquesta iniciativa i, per tant, difícilment es podrà dur a terme.

Amb el sí de Mas, és possible que des d'ahir a la nit el mateix Josep Cuní ja s'hagi llançat a la caça de la seva propera peça: el debat Mas-Iglesias.

Pot ser que accepti el líder de Podem?

Diversos sondejos descriuen En Comú Podem com a primera força política a Catalunya el proper 20-D. Un debat Iglesias-Mas amb la idea del referèndum podria reforçar aquest primer lloc

Però, al mateix temps, suposa córrer riscos: l'atac de la troica que formen amb relació a Catalunya el PP, el PSOE i Ciutadans, i la possibilitat de perdre vots a la resta d'Espanya.