Tallers de la màfia xinesa de Mataró van cosir roba de les grans cadenes

Part de les peces que fins al 2009 ocupaven els aparadors de les grans cadenes de distribució de moda espanyola es van confeccionar en tallers clandestins de la màfia xinesa a l'àrea de Barcelona. Ho confirma el sumari judicial de l'operació Wei, al qual ha tingut accés EL PAÍS, que detalla una complexa cadena de subcontractes. La seva última baula (els tallers il·legals) va sotmetre, almenys fins al 2009, centenars de treballadors a condicions properes a l'esclavitud. Les multinacionals feien els encàrrecs a proveïdors nacionals i els intermediaris, al final, desviaven producció als tallers clandestins.

Peces de roba d’Inditex o El Corte Inglés van acabar en tallers clandestins perquè els proveïdors van subcontractar 

El 16 de juny del 2009, els Mossos d'Esquadra van escorcollar 72 locals de confecció de roba regentats per xinesos a Mataró, bastió tradicional de la indústria tèxtil catalana. A més de les màquines de cosir i les peces, els agents van trobar "un elevat nombre d'etiquetes identificatives" de grans marques. No es tractava, com en altres batudes, de simples falsificacions. Els codis de barres van permetre seguir el rastre de les comandes fins al client final: "Grups comercials dedicats a l'activitat tèxtil, de notòria rellevància en mercats nacionals i internacionals", subratllen els informes policials del sumari del cas Wei, sobre el qual es va dictar sentència la setmana passada. Els amos de tres tallers xinesos han estat condemnats a tres anys i mig de presó per explotació laboral.

Els Mossos van trobar més de 400 persones a les petites factories clandestines. Segons relata la documentació judicial, allà treballaven: de dilluns a diumenge, sense festius i durant 15 hores; en èpoques de més feina, cosien fins a les tres del matí, dormien quatre hores i tornaven a la màquina. Allà dormien (en soterranis) i menjaven: en general, espaguetis i arròs, però en poca quantitat per por que "no treballessin gaire si estaven plens". No hi havia finestres ni higiene. Si volien sortir, havien de demanar abans permís al cap. Per tot això guanyaven uns 25 euros al dia.

363 marques relacionades

En aquestes condicions es van cosir a Mataró peces de roba per a un total de 363 marques i majoristes, apunta el sumari, entre les quals hi ha firmes que estan entre el top de la moda mundial com Desigual, Punto Roma i Cortefiel. Els investigadors destaquen l'"elevada presència d'etiquetes" als tallers de marques d'El Corte Inglés –Easy Wear, Fórmula Joven o Hipercor– i d'Inditex, com Zara, Stradivarius, Bershka, Lefties, o Pull&Bear.

Però ni El Corte Inglés ni Inditex (ni la resta de grans grups) contractaven directament els tallers clandestins. Així ho van fer constar a les cartes que van enviar als investigadors. Cortefiel (per citar un cas) va precisar que les empreses a les quals encarregava els lots trobats als tallers "estan sotmeses a avaluació social" i tenien signada "la seva adhesió al nostre codi de conducta".

Si les marques no en sabien res, com funcionava la maquinària? Els investigadors van aconseguir descriure amb precisió un sistema de producció piramidal, "en cascada", que al seu judici va provocar l'explotació de gairebé mig miler de treballadors xinesos a Catalunya, la majoria dels quals estaven en situació irregular.

Cascada de subcontractes

Les grans cadenes, segons relata el sumari, subcontracten línies de producció "per flexibilitzar la seva producció i adaptar-la als canvis de la demanda". El seu proveïdor és sempre una empresa espanyola, amb tots els papers en regla. Passa que les grans firmes feien "peticions molt freqüents" i exigeixen "terminis curts de lliurament". De vegades el proveïdor de tota la vida necessitava mà d'obra extra. Aquí entrava el tercer graó: el negoci xinès d'intermediaris de la confecció. Un exemple investigat pels Mossos: Intexetis, un dels proveïdors d'El Corte Inglés i Inditex, va afirmar que va contractar una altra empresa (Josmigmar) i que ella, al seu torn, va cedir "sense autorització" entre "500 i 800 unitats" a una firma xinesa: Jiaem Wang.

Un intermediari xinès repartia el joc entre els tallers i era “el gran beneficiat per l’abaratiment dels costos”

El proveïdor català contacta, en general, amb un intermediari xinès que ofereix una "aparença de legalitat" (disposa de llicència, paga impost d'activitats econòmiques). Aquest intermediari reparteix el joc entre els tallers i és "el gran beneficiat per l'abaratiment dels costos". Els Mossos van constatar una intensa connexió entre els tallers –inclòs el transport de materials tèxtils d'uns a d'altres– i van concloure que funcionen com "un complex aparell productiu". Tots estaven, a més, en polígons industrials de la mateixa ciutat (Mataró), cosa que facilitava els desplaçaments.

La "clandestinitat" dels tallers quedava "parcialment amagada" darrere de les empreses intermediàries, a les quals, al seu torn, acudeixen les grans marques. Cap línia d'investigació policial va apuntar cap a aquestes últimes. "Als contractes prohibim expressament els treballs forçats", va escriure la marca francesa Kiabi als investigadors. Una altra empresa, Festa Moda, va al·legar el seu "profund desconeixement".

El submón de la màfia xinesa és un embolic enrevessat que no s'ha pogut (tampoc en aquest cas) desenredar del tot. La policia va arribar a observar també com l'"enorme volum monetari" que acumulaven els tallers desapareixia rumb a l'estranger. Per exemple, a Prato (Itàlia), bressol també de multitud de tallers xinesos, que va descriure Roberto Saviano al seu llibre Gomorra.