El jutge arxiva la denúncia contra Sant Cugat per fer costat a la independència

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha arxivat la denúncia per sedició i rebel·lió presentada per la Fiscalia contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per haver donat suport a la resolució independentista del Parlament el passat 9 de novembre. El magistrat recorda al ministeri públic en la seva interlocutòria d'arxivament que la Constitució consagra “la més àmplia llibertat per a l'exposició i la defensa públiques de qualssevol concepcions ideològiques”, incloent-hi les independentistes.

Sant Cugat, governat per CiU, és un dels cinc municipis catalans contra els quals va actuar la Fiscalia de l'Audiència Nacional que van presentar mocions a favor de la resolució independentista del Parlament després que el Govern central presentés un recurs al Tribunal Constitucional. El ministeri públic considerava que els regidors que van aprovar aquestes mocions podrien haver comès delictes de rebel·lió i sedició, així com prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics o usurpació de funcions. A més de Sant Cugat del Vallès, la Fiscalia també havia actuat contra quatre municipis més: Girona, Igualada i la Seu d'Urgell, governats per CiU, i Celrà (Gironès), governat per la CUP. La resta de causes es troben en mans dels jutges Fernando Andreu, Santiago Pedraz i Ismael Moreno.

El magistrat desmunta en la seva resolució els arguments de la Fiscalia. En primer lloc, De la Mata considera “cridaner” que el ministeri públic actuï contra els regidors que donen suport a la declaració independentista del Parlament –anul·lada pel Tribunal Constitucional el passat 2 de desembre– i no hagi “estimat el mateix en relació amb els parlamentaris que la van aprovar”.

A més de l'element d'“extraordinària importància” que la Constitució empara la llibertat ideològica, incloent la dels qui “pretenguin per a una determinada col·lectivitat la condició de comunitat nacional”, De la Mata posa de relleu altres aspectes. Recorda que en el moment en què es van aprovar les mocions als ajuntaments, el Tribunal Constitucional no havia decretat encara la nul·litat de la resolució del Parlament, sinó que aquesta només estava suspesa cautelarment.

A més, recorda que el Constitucional, en suspendre la declaració independentista, no va incloure “una ordre general que impedís referir-se a la resolució, opinar o pronunciar-se sobre aquesta o eventualment donar-hi suport”.

El magistrat considera que la moció de Sant Cugat “no pretenia ignorar o eludir la suspensió” decretada pel Constitucional, “si més no en la microesfera municipal”. “N'hi ha prou amb llegir la moció i la nota jurídica que l'acompanyava per comprovar que el que es buscava era un posicionament polític sense cap conseqüència jurídica”. Per aquestes raons, afirma De la Mata, “no estem davant d'un fet que pugui tenir característiques d'il·lícit penal ni hi ha cap indici” que els qui van impulsar la moció poguessin imaginar que “expressar la seva opinió sobre aquesta qüestió pogués constituir delicte de rebel·lió o sedició”.