Flac favor a l’Argentina

El kirchnerisme, la penúltima mutació del pragmatisme peronista, i la seva líder, la ja expresidenta argentina Cristina Fernández –convertida en avatar d'Eva Perón–, han declarat la guerra al seu successor, el liberal Mauricio Macri, des del primer dia del seu mandat. Així és com cal entendre el boicot al traspàs democràtic de poder d'aquest dijous, ordenant als seus fidels que no assistissin a la jura presidencial al Congrés i negant-se a imposar a Macri, com mana la tradició, la banda presidencial a la Casa Rosada.

L'acte d'hostilitat, inèdit en la història argentina, no només és un capritxós menyspreu de mal perdedor a les regles del joc democràtic, essencials per a la convivència pacífica d'una societat, sinó que agreuja la divisió política de l'Argentina i perjudica la imatge exterior de la nació llatinoamericana quan més necessita el suport internacional.

El gest de Cristina Fernández, l'últim d'una manera de governar basada en l'enfrontament que ha estat costum durant els 12 anys de kirchnerisme, augura una oposició frontal al nou Govern i la generació d'una tensió innecessària per al desenvolupament democràtic de l'Argentina. Així, només queda esperar que de les mateixes files del peronisme sorgeixi una ala responsable i madura capaç d'exercir una oposició constructiva pel bé de tots els argentins i amb el respecte que mereix una ciutadania que ha optat lliurement pel canvi.

Mal final de la presidenta sortint, per més multitudinari que fos el comiat, la vigília, dels seus nous descamisats, i innecessari mal començament per al seu successor, que haurà de desplegar una extraordinària intel·ligència i habilitat polítiques per pilotar el nou rumb de l'Argentina. A més de lluitar contra la pobresa i el narcotràfic –prioritats marcades ahir pel president– els mals de l'economia necessiten remeis urgents i exigiran paciència i consens en els objectius. El primer de tots és aixecar l'anomenat cep canviari (control) per ajustar el valor real del peso; després, controlar la inflació, ja per sobre del 28%; de seguida, atreure la inversió estrangera que permeti augmentar les actualment esquàlides reserves de divises, i finalment eliminar els excessos del proteccionisme kirchnerista que ha tenallat i ha creat disfuncions al camp i la indústria.

Macri arriba al poder, com ell mateix va dir ahir, amb una Argentina “cansada d'enfrontaments inútils”, que vol un canvi tranquil i posar fi a l'aïllament internacional dels últims anys. Les expectatives nacionals i internacionals són altes; complir-les exigirà unitat i respecte a la transparència i a les regles democràtiques. Que no les defraudi el rancor, la prepotència, la corrupció i altres vicis de la vella política.