Mariscal: “Cal buscar altres maneres de connectar amb la gent”

Des d’un racó d'una sala de la galeria Ignacio de Lassaletta de Barcelona, en Cobi sembla que fa l'ullet al seu creador, Javier Mariscal. És l'original que va servir de model per a la sèrie de segells que es va imprimir amb la mascota olímpica a la Barcelona dels Jocs del 1992. Ara s'exposa per ser venuda, com 55 obres de les diverses etapes del dissenyador, especialment des dels anys noranta. Aquarel·les, carbonet, ceres, tinta xinesa, olis i alguna escultura, totes amb el segell inconfusible de l'autor, que es recorda que la seva primera exposició va ser el 1977, “quan pensava amb sorpresa que el 2000 ja tindria 50 anys, i ara ja veus, pensant que el 2050 en faré 100”. Amb humor, Mariscal vol tancar el capítol sobre els seus problemes econòmics, encara que no els nega: “Senzillament, com a tanta gent, artista o no, a qui la crisi ha donat una bona bufetada”.

Passejant entre les seves pintures i dibuixos, Mariscal diu que no ha volgut intervenir en la selecció de l'obra que mostra l'exposició, visitable fins al 23 de gener: “Van venir a l'estudi i van escollir lliurement. És una mica contradictori: d'una banda, no vull vendre-les, em fa pena perquè formen part de la meva vida i si es ven en Cobi tindré un disgust però, d'altra banda, és bonic vendre perquè significa que algú valora el que fas”. Les peces escollides són de l'artista ja consolidat, aquelles que puguin interessar col·leccionistes d'art. Els seus preus: entre els 2.600 i els 20.000 euros. Mariscal no exposava a Barcelona des que ho va fer a la Pedrera el 2011.

Les peces de la galeria poden llegir-se també com un passeig per la trajectòria del creador polifacètic, que pot començar pel mateix Cobi i que arriba fins a uns grans olis de la seva última etapa com a pintor (de l'any passat i d'aquest mateix) que tenen Barcelona com a protagonista: des d'una panoràmica entre arbres vista des de la muntanya de Montjuïc fins a un joc de llums i ombres del matí en una terrassa d'un cafè del Born.

Els preus de les obres oscil·len entre els 2.600 i els 20.000 euros

“Passejo molt, m'agrada seguir descobrint racons nous, com unes cases baixes del barri del Clot que sembla que s'han salvat miraculosament, o llocs de Gràcia, el mercat de Santa Caterina o Montjuïc”, explica. Molts d'aquests dibuixos els fa amb iPad o amb aplicacions de mòbil. “Abans anava amb una llibreta, ara prefereixo la tecnologia; és fantàstic, pots dibuixar un retrat i zup! ja ha arribat a l'altra punta del món... Si fins i tot el so de l'enviament és poètic”, diu fent broma. Precisament, alguns dels projectes que està ultimant estan molt relacionats amb les aplicacions de mòbils i d'Internet. Com el disseny de postals animades per enviar: “Unes sèries d'animació en les quals es pugui escriure o posar i treure a gust del consumidor”.

Una altra idea que està ultimant és el d'un servei directe per Internet –inicialment tindrà un cost de 125 euros–, en què Mariscal farà un retrat sobre el model d'una fotografia. Ho explica ensenyant alguns retrats de persones que fa al mòbil. Un projecte pel qual està dissenyant un web, que ara està en període de proves. “Crec que fa falta una nova manera de distribució de la creació artística i, sobretot, de connectar amb la gent. I les tecnologies i Internet són formes de fer-ho”, comenta, convençut que el sistema tradicional –la venda a galeries– no té gaire recorregut més: “No és que ho digui jo, és que ens ha passat a tots”.

Una àmplia selecció dels esbossos i dibuixos que va fer per a la pel·lícula d'animació Chico & Rita, que va codirigir amb Fernando Trueba, poden veure's a l'exposició, com El carrer de la Luz, una de l'Havana vella, i d’altres que va iniciar amb plomí que van servir de model per al film. Hi ha una Pedrera de Gaudí que té “una mica de parany, com altres vistes de Barcelona: poso coses que no són exactament allà”, diu de broma. Un conill de coure amb orelles punxegudes és una de les escultures que s'han escollit per a la mostra; una altra peça singular és la maqueta d'un Chevrolet Impala del 1959 que penja, a grandària 1x1, en un hotel de Madrid.

Pel creador de moltes de les imatges icòniques de la Barcelona olímpica, la ciutat és, avui, més viva i molt més dinàmica. “És una ciutat amb més diversitat, en què es parlen ja força llengües i on la societat civil en forma d'associacions de barris i culturals és molt participativa. És una ciutat que funciona i passen coses. Jo no sóc, en absolut, nostàlgic”.