Capriles: “Estic molt preocupat per l’actitud de Maduro”

Henrique Capriles (Caracas, 1972) es mostra exultant. En el moment de l'entrevista, aquest dimarts a la tarda a la seva oficina a Caracas, el CNE encara no ha publicat de forma oficial els resultats de les eleccions parlamentàries a Veneçuela, però a l'excandidat presidencial no el preocupen. “La Unitat va obtenir 112 escons, el partit oficial, 55, és a dir, tenim majoria qualificada”. Creu que el retard a donar les dades respon al fet que l'oficialisme està tractant de digerir el resultat.

Pregunta. Amb aquesta majoria a l’Assemblea poden desmuntar l'estructura de poder que ha creat el chavisme.

Resposta. Aquesta és la matriu d'opinió que busca crear el Govern, dient que aquesta és una Assemblea revengista. Aquesta és una Assemblea per fer que al país imperi la justícia. La justícia és l'enemiga de la revenja.

P. Però quins canvis institucionals són urgents?

R. El canvi al Tribunal Suprem de Justícia és urgent. Veneçuela té un 92% d'impunitat en els homicidis. Volem una administració de justícia que funcioni, aquesta és un desastre. El poble va votar un canvi de rumb, en l'àmbit econòmic, en el social, però també per una institucionalitat.

P. Es parla molt d'una llei d'amnistia, però, a més d'això, quin és el programa polític de la MUD?

R. Per mi les prioritats són l'economia, les qüestions socials i la inseguretat. Cal interpel·lar tots els ministres d'Economia i que retin comptes, cal demanar la xifra d'inflació oficial, que no se sap des del desembre de l'any passat. La diplomàcia petroliera ha d'acabar-se, no hi ha d’haver més petroli regalat. Del tema de l'amnistia, Maduro hauria de llegir el resultat, començar amb un gest, com, per exemple, alliberar els presos polítics i fer una crida al país a la unitat nacional.

P. Dins de l'oposició hi ha grups amb prioritats diferents. Quin serà el criteri que se seguirà?

Li vaig dir a Zapatero: “President, digui-li a Nicolás Maduro que el país necessita diàleg, de debò. No una farsa

R. Aquest que estic dient. Hi ha altres temes que no són gens excloents, com que es resolgui d'una vegada la situació dels companys que estan presos per raons polítiques, però quina és la prioritat de la gent que va anar a votar diumenge? La seva situació econòmica, personal. Que hi hagi un grup dins de la Unitat que no ho vegi important… Està en el seu dret, però al final donarà l'esquena a la majoria del país? Diumenge va guanyar Veneçuela, però també una política, que és la que nosaltres hem proposat. Si volem que hi hagi democràcia, les diferències es resolen a les urnes. L'any passat alguns ens deien que Veneçuela no arribaria a aquestes eleccions, que nosaltres érem uns estafadors. Jo no vinc aquí a cobrar factura, però sí a reiterar que ha guanyat una política. Fins i tot n’hi ha uns que diuen que estan a favor del canvi que ens van dir covards. Però no hi ha res que ho indiqui.

P. Sent que hi ha hagut un canvi en el discurs de l'oposició aquest últim any?

R. De la gent, sí, es va expressar diumenge. D'alguns dirigents, no, no hi ha manera que canviïn. Crec que hi ha un problema seriós, estructural. Jo he sentit unes quantes declaracions que dic: “Déu meu, no se n’adonen”. Així com Maduro no se’n va adonar, n’hi ha que no s'han adonat tampoc del que va passar diumenge. No ho han entès. Quin va ser l'error de l'any passat? Van convocar un canvi al Govern quan tenia un 54% de suport popular. Explica'm com canvies un govern amb aquest suport. En la política el quan influeix. Als carrers havies de canviar el Govern? Els carrers són punts de trobada. Això ja va passar, va quedar enrere, però va ser un error que ens va costar a tots. Aquest és el problema de la Unitat, que quan es comet un error l’hem de pagar tots. A més, no s'ha rectificat públicament, no han volgut. Això és cosa seva. Aquest plantejament errat no va convocar, a més, la majoria del país, que viu en els sectors populars.

P. El Govern segueix culpant la guerra econòmica de la derrota. No és un senyal preocupant que no canviï aquesta narrativa?

R. Totalment preocupant. La guerra econòmica, la por… tot això va sortir derrotat. Tornar a esgrimir aquest argument és d'algú que està tancat en una habitació i no sap què va passar diumenge.

P. Maduro ha reconegut els resultats, però fa la sensació que no accepta la derrota. Què és el que més l’inquieta?

Quin va ser l’error de l'any passat? Van convocar a canviar el Govern quan tenia un 54% de suport popular

R. Estic molt preocupat per l'actitud de Maduro. Ho dic amb el millor esperit constructiu, pels senyals que ha donat. Maduro hauria de posar-se a l'ordre de l’Assemblea Nacional, convocar la unió del país, convidant-lo a resoldre la crisi econòmica. Què ha fet? Convocar reunions del PSUV. Segueix al Palau de Miraflores, però cada vegada en una habitació més petita. Han perdut 17 estats del país, alguns, d’emblemàtics, l'estat natal del president Chávez… No és que hi hagi uns diputats menys. Hi va haver un pronunciament clar, sense matisos, contundent.

P. L'oficialisme ha fet una crida a continuar la lluita al carrer. En algun moment l'oposició haurà de buscar el suport al carrer de la seva nova majoria?

R. Per mi el carrer ha de ser reivindicatiu, tenir una causa justa, no pot ser carrer per carrer. Això no porta enlloc. La polarització a Veneçuela no és entre poble i poble, és entre una cúpula i els veneçolans i el resultat de diumenge és un resultat aclaparador contra la cúpula. Si el Govern no canvia caldrà canviar el Govern. Estem esperant amb molta serenitat, maduresa i humilitat que digereixin el resultat de diumenge però la crisi avui està pitjor que diumenge. En el primer trimestre de l’any que ve hi haurà d’haver algun tipus de desenllaç o, si no hi ha solució, s’haurà de promoure en el marc de la Constitució.

P. Parla d'una revocació?

R. Qualsevol dels mecanismes que hi ha a la Constitució cal debatre'ls i prendre una decisió. Pot ser aquest, una esmena a la Constitució retallant el període i convocant un procés d'eleccions… Hi ha diferents mecanismes establerts.

P. El tema ideològic segueix jugant un paper tan important o són més aviat els interessos d'aquests grups que fa que ells no prenguin certes mesures?

R. Aquest és un Govern ideològic de cara enfora. Però n'hi ha prou a veure'ls en el seu exercici. No són socialistes. Sembla que el seu conflicte és que un diàleg és un senyal de feblesa, quan és tot el contrari. Maduro va poder ser l'estadista diumenge a la nit. Si hagués convocat un diàleg al país, aquell mateix dia, hauria recuperat terreny. El món l'hauria vist com un estadista. Què va fer Maduro? Tot el contrari. Dir que va perdre les eleccions perquè l'oposició amagava el menjar. El mateix argument que va fer servir durant la campanya, el va tornar a repetir a la nit. Feia que volguessis trucar-li i dir-li: “Nicolás, ha vist el resultat? El que et van donar va ser una bona clatellada. A tu i al teu Govern. No tant als teus candidats. Per això, jo estic molt preocupat, com a veneçolà, perquè sé la situació, la tensió que hi ha en aquest país. Jo no he apujat el to, tot el contrari. Els donarem una oportunitat, perquè digereixin.

P. Amb quina part del chavisme es poden estendre ponts?

R. Va ser el que li vaig demanar al president Zapatero. Li vaig dir: “President, digui-li a Nicolás Maduro que el país necessita diàleg, de debò. No una farsa”. No hi ha un canal de comunicació. Hi ha diversos grups de poder dins de l'oficialisme, n'hi ha un que és Maduro, un altre que és Cabello, un altre que anomenen els 4F, un altre que és Jorge Rodríguez. Sembla que estiguin en un torneig a veure qui es queda, qui és més dur davant del país, però hauria de ser tot el contrari. Hauria de ser, qui té la sensatesa de llegir el resultat, i convocar el diàleg del país.

P. D'aquests grups, amb quin creu que és més fàcil dialogar?

R. Probablement, amb els del 4F. Alguns són governadors, companys del president Hugo Chávez, del seu projecte del 4 de febrer, l'intent de cop de l'any 1992. He pogut conversar informalment amb alguns i fa l'efecte que hi ha molta més consciència de la gravetat de la crisi que hi ha al país i de la incapacitat del Govern en aquest moment. Qualsevol dirigent del Govern que tingui contacte amb el poble, sense posicions fanàtiques, crec que és, sens dubte, un interlocutor vàlid per obrir un canal de comunicació. Són conscients que el problema a Veneçuela no és que l'oposició amaga el menjar, ni és Obama ni és Rajoy.

P. Vostè no estarà a l'assemblea, quin paper jugarà en tot el que ha de venir?

R. Hi ha projectes de llei que jo portaré a l'Assemblea Nacional i la veritat és que amb la majoria dels diputats tinc canals de comunicació pel pes polític que jo puc tenir al país. El que promouré és que no perdin el focus, cap on anem. Cap a un canvi incloent, que ens permeti unir el país, treure'l de la crisi, créixer econòmicament, generar ocupació, fer baixar la inflació. Aquest país ja fa temps que no veu la llum. Els últims tres anys a Veneçuela han estat terribles, amb una crisi sense precedents. El vot de càstig que hi va haver, perquè n'hi va haver, cal convertir-lo en vot militant del canvi.

P. Continua pensant en la presidència?

R. Per a ningú és un secret la meva aspiració a dirigir aquest país. Totes les aspiracions són legítimes, a més. Jo no desqualifico l'aspiració que pot tenir qualsevol. És el seu dret. Hi ha un arbre que té arrels molt més profundes que les que un sector de l'oposició pensava que tenia. Aquí es va fer un esforç amb molts recursos econòmics, amb molt lobby fora en termes de propaganda per intentar destruir el meu lideratge i no van poder. Què passarà després? No sé, en aquest moment, la meva principal preocupació és l'economia del meu país, la situació de crisi, la profunda inestabilitat en què es troba Veneçuela.

P. Com valora la presència de l'expresident Zapatero, i abans de Felipe González, a Veneçuela? Quin paper pot jugar Espanya en aquest canvi?

R. La visita de Zapatero va ser molt positiva. Va mantenir sempre una actitud constructiva, es va veure amb el Govern i amb nosaltres. És l'esperit que sé que és el d'Espanya, que és que a Veneçuela hi hagi diàleg. Abans va venir el president Felipe. Quan un veu els seus plantejaments són absolutament correctes. Espanya i tota la comunitat internacional han de seguir demanant diàleg. Si els governs demanen diàleg a Maduro li serà molt difícil negar-s'hi. Es quedarà aïllat. Quan es canviarà el Govern? Dependrà del que digui i faci Maduro. Els temps dependran d'ell.