Maduro atribueix la derrota a “la guerra econòmica”

Tot just va acabar el primer butlletí del Consell Nacional Electoral (CNE), passats dos quarts d'una de la nit del dilluns, quan el president Nicolás Maduro es va dirigir a la nació des del Palau de Miraflores. En la seva intervenció, el mandatari veneçolà va acceptar oficialment els resultats, que signifiquen una derrota aclaparadora i sense precedents per a l'oficialisme.

En companyia de l'alt comandament del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), ministres del seu gabinet i representants de les Forces Armades, Maduro va atribuir la derrota a la “guerra econòmica” que, diu, es lliura contra el seu Govern. “No em queda cap dubte que la guerra econòmica va inhibir part de l'electorat… Ara com ara”, va dir, imitant la falca del comandant Chávez, que va convertir en un presagi durant el seu intent fallit colpista de febrer del 1992. Va confiar, no obstant això, que molts dels qui no han votat avui les forces del chavisme “aviat sabran que nosaltres som els qui representem la pau de Veneçuela”.

La lliçó que treu de l'aclaparador resultat en els comicis –amb còmputs encara parcials, el nombre d'escons assignats a l'oposició era més del doble de l'oficialisme– és que la tasca principal de la revolució és promoure “un sistema econòmic productiu” que li permeti deslliurar-se del “xantatge econòmic”. Va valorar que la seva coalició, “malgrat tantes adversitats”, fos capaç de captar al voltant de 42% dels vots emesos aquest diumenge.

“Món, món, món, escolta'ns: a Veneçuela se l'ha sotmès a una guerra”, va clamar en un passatge dramàtic de la intervenció.

No és temps de plorar, és temps de lluitar, va exhortar el mandatari veneçolà

Va fer una crida als nous diputats de l'Assemblea Nacional per posar-se d'acord i “acabar amb la guerra econòmica, ja és hora”. Aquesta aparent crida a l'entesa va contrastar, no obstant això, amb el seu diagnòstic de la victòria dels seus adversaris, a qui va evitar felicitar. Va dir que no es tractava d'un simple “triomf de l'oposició, sinó d'un triomf circumstancial de la contrarrevolució” que es proposaria, segons les seves paraules, imposar un pla per desmantellar els llors del chavisme i retornar a l'esfera del neoliberalisme.

En un segment de l'al·locució dirigit explícitament als seus seguidors, el també excanceller i expresident de l'Assemblea Nacional va vaticinar un proper refloriment de la Revolució Boilivariana: “No és temps de plorar, és temps de lluitar”, va exhortar. Maduro va fer una crida a la unió dels revolucionaris i va proposar iniciar un cicle de reunions la setmana vinent “per corregir el que calgui corregir”. Va apuntar que una d'aquestes possibles àrees de millora resideix en el “compromís dels revolucionaris” i va posar com a prova de la relaxació de la militància la seva pròpia experiència de la jornada electoral: el diumenge, molts dels seus partidaris que el victorejaven a la tarda mentre recorria alguns carrers de l'oest de Caracas –prop de la seva taula de votació–, va explicar, “encara no havien votat”.