Barcelona obre el 5% de la seva inversió a la participació ciutadana

Els ajuntaments governats per coalicions d'esquerres hauran d'obrir al començament de l'any que ve els processos perquè la ciutadania participi als pressupostos municipals si volen arribar a temps. Després d'una onada de municipis catalans que al començament de la dècada passada van sotmetre al debat ciutadà part de la seva inversió, aquesta vegada engegaran aquesta fórmula consistoris com Barcelona, Badalona, Castelldefels o Cerdanyola del Vallès. Per a això, tenen les experiències de Figaró-Montmany, Terrassa o Santa Cristina d'Aro. La recessió i els canvis de govern van fer que molts municipis, no obstant això, deixessin de costat aquesta pràctica. En el cas de Barcelona, els ciutadans decidiran la destinació del 5% de la inversió.

Els pressupostos participatius van arribar a Catalunya a començaments de la dècada passada després de l'experiència de Porto Alegre (Brasil). Diverses localitats, des de Santa Cristina d'Aro a Terrassa, la van posar en pràctica. No obstant això, aquesta onada es va frenar el 2011. Els canvis de govern i, sobretot, la recessió, van posar fi a aquesta experiència. Ernesto Morales, investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (Igop), assenyala que dels onze processos vius el 2007 avui només en queda un.

Els nous equips de govern de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès o Castelldefels van defensar obrir l'elaboració dels pressupostos a la ciutadania. No obstant això, cap d'aquests va arribar a temps per aquest any. La regidora de Participació i Territori de Barcelona, Gala Pin, estima que es requereixen almenys sis mesos de preparació. “Tenim experiències de participació i bones pràctiques d'altres ajuntaments. Hem decidit que hi destinarem el 5% de la inversió, ara hem de determinar l'enfocament i el nivell territorial adequat”, explica.

Lluc Pelàez va ser alcalde de Figaró-Montmany (Vallès Oriental), una localitat en la qual durant tres mandats els ciutadans decidien sobre part del pressupost. “Vam començar per crear els consells de poble i vam aprovar un reglament de participació. A partir d'aquí, vam traçar el pla d'actuació de cada mandat, on ja hi havia les grans inversions. I anualment, fèiem els pressupostos”, explica Pelàez. Només començar l'any, al febrer o març, ja es començaven a abordar els comptes de l'any següent. Entre el 80% i el 90% de les inversions previstes procedien d'aquests processos, i fins i tot es portaven les consultes a les escoles. “Els xavals primer proposaven una fira o un circ, però quan s'adonaven que les quantitats revertien a tot el món feien un altre tipus de propostes”, explica Pelàez. Alguns debats, recorda, van ser molt vius. Com quan es va decidir posar gespa artificial al camp de futbol, encara que després no es va arribar a materialitzar el projecte per falta de fons.

Mariona Ferrer, professora de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, explica que no va haver-hi un patró únic en els municipis on s'aplicaven aquests pressupostos: hi havia localitats en les quals només es podia decidir la destinació d'una petita partida i unes altres com Santa Cristina d'Aro, on els ciutadans van arribar a ser consultats sobre la destinació de fins al 60% del pressupost. “Cal escoltar les propostes, recollir-les, veure si tècnicament les inversions són viables i si hi ha competències per executar-les. Per això ha d'haver-hi coordinació entre Hisenda, Urbanisme i els tècnics de participació”, sosté.

Una de les qüestions rellevants és la resposta ciutadana. La forma de vehicular-la ha estat normalment a través de les associacions, encara que també directament. “A Porto Alegre van arribar a 30.000 persones. I així i tot, això suposava el 5% de la població”, adverteix Morales.

La ciutat més gran en la qual s'han dut a terme aquests processos és Terrassa, en la qual en el període d'entre 2008 i 2011 es van executar quatre milions mitjançant aquest mètode. “Va funcionar raonablement bé, encara que la participació sempre és limitada. En el passat mandat no ho vam fer perquè hi havia pocs recursos i calia prioritzar, però és un camí que cal mantenir”, afirma el tercer tinent d'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega. “Terrassa va ser una experiència ambiciosa, però va arribar com a molt al 5%”, diu Ferrer.

En el que cap localitat catalana va entrar va ser a obrir el capítol d'ingressos als ciutadans. “El Partit dels Treballadors sí que va actuar sobre ells quan va modificar l'impost de la terra sobre gran part de la població”, explica Morales. No obstant això, Pelàez opina que estendre l'àmbit de decisió fins a aquest punt “és molt complicat”. “Figures com l'Impost de Béns Immobles (IBI) no són fàcils. Es requeriria molta informació”, assegura.