_
_
_
_
_

Steven Spielberg: “Les pel·lícules de superherois desapareixeran”

El director estrena a Espanya la seva nova pel·lícula, ‘El puente de los espías’

Spielberg, el passat 13 de novembre a l'estrena d''El puente de los espías'.
Spielberg, el passat 13 de novembre a l'estrena d''El puente de los espías'.WireImage Isa Foltin

“No vaig al psicòleg perquè utilitzo les meves pel·lícules com a teràpia”, explica Steven Spielberg en acabar una de les primeres projeccions d'El puente de los espías. El rei Mides de Hollywood s'ha llançat en aquesta ocasió al drama històric per narrar amb imatges l'intercanvi del pilot nord-americà Francis Gary Powers per l'agent soviètic Rudolf Abel durant la guerra freda. Spielberg considera que aquesta és una de les seves pel·lícules més personals: “Són un reflex de qui sóc”.

El cineasta de Cincinnati (Ohio) acaba de fer 69 anys, és pare de sis fills que s'han fet grans, es declara amant de tot el que sigui analògic i rebutja el digital. Curiós comentari en boca del realitzador de Parc Juràssic. Li agraden les pel·lícules de James Bond, en general totes les d'espies, un dels seus gèneres preferits; en comèdia (Flint, agent secret) i en drama (Ipcress, Conspiració a Berlín o L'espia que va sorgir del fred)… Però el que li va interessar del guió de Matt Charman, el que li va donar prioritat en l'atapeïda agenda d'un director amb més projectes que anys i amb dos rodatges consecutius en marxa (El gran gigante bonachón i Ready Player One), va ser que li va fer recordar aquell moment de tensió mundial. “La història em va transportar de tal manera que vaig alentir la resta dels meus projectes per tornar a la guerra freda”. Mai va conèixer cap dels protagonistes reals però sí el nen que a la pel·lícula omple la banyera per tenir aigua potable en cas d'un atac nuclear i traça un mapa amb les possibles trajectòries dels míssils per veure si casa seva es veuria afectada: ell mateix. “I el meu pare, que va ser a Rússia als seixanta, va fer fotos de l'U2 que els russos havien abatut”.

No és la primera vegada que el cinema de Spielberg beu del mateix director: E. T., l'extraterrestre i Encuentros de la tercera fase neixen dels seus somnis infantils, i La llista de Schindler i Salvar al soldado Ryan reten homenatge a les seves històries familiars. Al rodatge d'El puente de los espías va convidar altres fantasmes passats i presents. La pel·lícula va ser filmada amb l'agilitat pròpia de Spielberg, en 59 dies. El realitzador va anar al lloc dels fets, va tancar durant tres nits el pont de Glienicke, que dóna títol al film, va reconstruir el Checkpoint Charlie de llavors i va vire a Berlín el 25è aniversari de la caiguda del mur. “Rodar als llocs reals proporciona més credibilitat als actors”, confirma el director, que va comptar amb el seu “amic i col·lega” –a més de padrí d'un dels seus fills– Tom Hanks, com a protagonista en la seva quarta col·laboració cinematogràfica conjunta. La presència de l'actor Mark Rylance com l'espia rus va ser suggeriment del seu fill Sawyer, que va mostrar al seu pare a YouTube les classes magistrals de l'actor britànic. Exemple que tots els suggeriments són vàlides a la família Spielberg. “Per més que estimi el cinema, per mi la família és el primer. Després hi ha el cinema”.

Un drama familiar

El puente de los espías és per Spielberg “un drama familiar, el de James Donovan, l'home corrent que va intervenir en aquest intercanvi”. Una família que el creador va sentir com si fos la seva i on els germans Coen van ser com els “cosins llunyans” encarregats, com a coguionistes, de trobar els moments irònics d'una història real. “Perquè la realitat està més carregada d'ironia que la ficció”, subratlla aquest admirador de Joel i Ethan Coen.

El puente de los espías forma part del cinema del gran mestre de l'espectacle que ha donat al món, entre altres obres, les aventures d'Indiana Jones i els dinosaures de Parc Juràssic i que té clar quin serà el futur del setè art. “Continuo pensant que les pel·lícules de superherois desapareixeran, que el públic aviat començarà a demanar més diversitat de veus, d'històries a la pantalla, mentre la indústria busca maneres econòmicament viables per fer pel·lícules al gust de cadascú”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_