El canvi tranquil
El debat d'EL PAÍS consagra l'afany de la societat de nous horitzons
Hi ha moltes i poderoses raons per les quals un nombre important d'espanyols vol avui un canvi. Perquè la gestió de la crisi ha estat poc equitativa, ja que el gruix de la seva factura ha recaigut en les classes mitjanes i treballadores. Perquè l'ambició de les reformes empreses ha estat més aviat limitada, i el seu èxit ha depès en bona mesura del control de les institucions europees. Perquè la corrupció creixent ha corroït la confiança en les institucions.
Editorials anteriors
Que aquest canvi pugui operar-se des del mateix partit que ha dirigit la legislatura sota l'ús legítim –i l'abús ineficient– de la majoria absoluta no és estrictament impossible, perquè la rectificació és freqüent en els afers públics; però tampoc, segons l'experiència, massa probable. Per això el debat digital organitzat per aquest diari entre els tres candidats a president va desbordar l'interès habitual d'un intercanvi d'idees i va sobrepassar el seu comú denominador generacional. Va ser excepcional, sobretot, perquè va cristal·litzar i va consagrar amb certa solemnitat l'estat d'esperit prevalent d'una societat àvida de nous horitzons. La competència dels tres aspirants alternatius a l'actual president va ser especialment significativa. No només per la inauguració d'un model tecnològic d'intercanvi i per una prefiguració de la imminent campanya electoral, sinó també perquè inauguraven la cursa per disputar i enarborar la bandera dels canvis: del canvi amb riscos molt calculats.
Segurament no va ser el millor dia de cap dels tres, potser cautelosos perquè inauguraven un format de debat inèdit –en un empat virtual– en què es jugaven molt. Però tots van donar el millor d'ells mateixos i el resultat va suposar un avenç de les seves posicions relatives tres setmanes abans de la cita electoral.
En efecte, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, encara que en moments visiblement contrariat, va saber exhibir un detallat coneixement de les propostes del seu partit, canònicament socialdemòcrates; va exhibir una línia de continuïtat amb els seus predecessors, no sempre acreditada amb anterioritat; va fer del lema de recuperar els drets socials perduts eix de la seva proposta global, i va mostrar fermesa ideològica quan es va defensar dels atacs rebuts tant a dreta com a esquerra: es va fer respectar.
Igualment, el novell candidat de Ciutadans, Albert Rivera, va reforçar les seves recents compareixences com a líder d'un partit relativament nou, però de propostes molt articulades; es va distanciar del bipartidisme històric sense apel·lar a referències estranyes; va matisar el que en el seu moment va poder conceptuar-se com a adamisme, proclamant-se hereu dels millors valors i líders de la Transició, i va consolidar la seva imatge institucional, però potser sense haver satisfet totes les expectatives creades.
També va ser propícia l'ocasió al líder de Podem, Pablo Iglesias, que va aprofitar el moment per assegurar, als seus potencials votants menys radicals que els inicials, la culminació de la seva adaptació pragmàtica a un ideari més proper a la socialdemocràcia de Sánchez que a les mobilitzacions autogestionàries del 15-M. La moderació, constitucionalista, europeista i atlantista, ha de ser sempre benvinguda. Encara que l'extraordinària rapidesa del gir exigeixi més temps per depurar la seva irreversibilitat amb calma.
L'exercici dels tres líders augura una campanya suggeridora i un cert llenguatge comú –si bé amb propostes molt diverses– que interpel·la el candidat absent. Tant de bo s'apunti, encara que sigui amb tardança, a l'esperit més franc, transparent i lliure de prejudicis amb què els seus oponents van inaugurar dilluns els nous temps.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.