Els absents

Un altre absent, Artur Mas, va fer companyia a Mariano Rajoy en el seu faristol buit en arribar al tercer bloc, sobre el debat territorial, quan es va convertir en el personatge que tots confrontaven. Només hi va haver una cosa en què tots tres van coincidir i va ser la responsabilitat de tots dos, Mas i Rajoy, en la tensa situació a la qual han arribat les coses a Catalunya. En la resta, els tres candidats difereixen en gairebé tot respecte a la sortida del conflicte independentista, però entre els tres cobreixen perfectament el ventall de solucions. La posició de Rivera, perfeccionar l'Estat de les autonomies, eclipsa el PP; Pablo Iglesias, l'únic que va reivindicar un referèndum com a Escòcia, convoca els votants sobiranistes; mentre queda al centre Pedro Sánchez, amb la reforma federal de la Constitució i la seva èmfasi en el trasllat del Senat a Barcelona.

Un debat sobre Catalunya en el qual no hi són ni el PP ni Convergència és un altre faristol buit. Tot el que es va dir van ser generalitats molt allunyades de la peripècia concreta en què es troba ara el procés. Els tres candidats estan pensant en com obrir el joc l'endemà de les eleccions, cadascun des de posicions fixades des de fa temps, mentre que Mas i Rajoy es troben cada vegada més enredats en una baralla que busca rendiments electorals per al mateix 20-D. Cap dels dos necessita debats per a aquest menester, sinó que en tenen prou amb les actuacions i de moment no s'estan quedant curts.

Rajoy li ha tret un notable avantatge a Mas en les dues últimes setmanes, fins al punt que aquest últim ja considera que l'autonomia ha mort sense necessitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució gràcies a l'aplicació especial del Fons de Liquiditat Autonòmica, que converteix el Govern català en una Administració subordinada i obligada a rendir comptes de manera permanent.

Aquests matisos s'escapen en el debat espanyol que ens ocupa, on tampoc importa el joc de la gallina al qual es dediquen ara mateix els assemblearis de la CUP i la coalició Junts pel Sí, que entren en la campanya electoral amenaçant-se mútuament amb unes noves eleccions catalanes: “Mas o març” és la consigna convergent. També se n'escapa l'amenaça subtil que sempre amaguen les divergències independentistes: la CUP preveu una assemblea decisiva el 12 o el 26 de desembre, és a dir, abans o després de les eleccions generals; una manera de dir que hi podria haver Govern, i alarma de nou, just en la recta final de la campanya. Superada aquesta fita, la de les eleccions generals, emergiran les tres opcions que aquest dilluns es van desplegar en el debat, amb la promesa d'oblidar el faristol de les absències i les tensions.