Els fitxatges de Colau descapitalitzen els moviments socials de Barcelona

“Eren companys, són amics, durant anys ens hem vist constantment, tinc el seu mòbil… però ara haig de parlar amb la seva secretària”. Parla una destacada activista de la generació que es va polititzar als 90 entorn del moviment antiglobalització. Es refereix als seus col·legues d'entitats i organitzacions socials que se n'han anat a treballar a l'Ajuntament. La victòria de Barcelona en Comú, amb l'exactivista i ara alcaldessa Ada Colau al capdavant, ha provocat una fugida de cervells cap a la institució que ha deixat sense ordre ni concert part de l'ecosistema dels moviments socials de la ciutat. Les baixes augmenten si el focus s'amplia a les candidatures sorgides posteriorment: Catalunya Sí que es Pot o En Comú Podem.

La PAH, el Desc, l'Aliança contra la Pobresa Energètica o la FAVB han vist com a part dels seus activistes han passat a la institució

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori Desc, l'Observatori del Deute en la Globalització, l'Aliança contra la Pobresa Energètica o la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) han vist com a part del seu capital humà (empleats, col·laboradors o activistes, depèn de cada cas), han passat a la institució. Un transvasament que els ha obligat a reorganitzar-se i a replantejar-se la seva relació amb l'Ajuntament, que ara és, a priori, més sensible a les seves reivindicacions. Hi ha qui tem una desmobilització com la que es va produir amb els primers ajuntaments després del franquisme, tot i que prefereix no aparèixer citat; uns altres ho veuen com una oportunitat, i uns altres com una conseqüència lògica: el planter d'activistes ben preparats a les seves àrees es professionalitza quan aconsegueix governar.

El llistat de noms que s'han incorporat al consistori és llarg. La PAH ha perdut la seva líder i fundadora, l'alcaldessa Ada Colau, la regidora Gala Pin, o la cineasta Silvia G. Laá, avui dins l'equip de comunicació de l'alcaldia. També són a l'alcaldia Manu Simarro, vinculat a diverses lluites i a la publicació independent La Directa, o l'experta en comunicació Águeda Bañón, que va treballar a l'Observatori Desc. Com altres pesos pesats de l'executiu municipal: el número dos de Colau, Gerardo Pisarello o la responsable d'habitatge, Vanesa Valiño. Les baixes a la PAH augmenten si s'hi inclou els també fundadors Adrià Alemany (BComú) o Lucía Martín (a la llista En Comú Podem). La junta de la FAVB ha perdut Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat; el seu president, Lluís Rabell, és avui diputat. I el codirector de la revista de la FAVB, Carrer, Marc Andreu, també treballa al consistori, a Sant Martí.

Diversos activistes dels barris han estat designats consellers de districte

L'Aliança contra la Pobresa Energètica s'ha quedat sense diversos activistes: Tatiana Guerrero (consellera a Les Corts), o els enginyers Eloi Badia, regidor electe, i Moisès Subirana, fitxat a l'Àrea Metropolitana. Tots dos treballaven a Enginyeria Sense Fronteres. L'Observatori del Deute i la Plataforma per l'Auditoria del Deute també han perdut referents: Gemma Tarafa és la comissionada de Salut i altres activistes mantenen estrets vincles amb BComú.

Hi ha més sortides sonades, com la de Jordi Via, de la Xarxa d'Economia Solidària, comissionat a l'Ajuntament. Remunerats o no, un altre front de la descapitalització és el degoteig d'activistes dels seus barris que han estat designats consellers de districte. És el cas de Llum Ventura, Eva Alfama, Huma Jamshed, i Albert Sancho (Ciutat Vella) o Carolina Recio, Toni Tallada o Manuel Cubero (Nou Barris). I a l'Ajuntament encara hi ha quadres mitjans per nomenar: és a dir, activistes que s'ho estan pensant. Enmig de la diàspora hi ha organitzacions que han blindat els seus millors actius.

Naya admet que el moment actual fa reviure els interrogants que es van plantejar després de les municipals de 1979

El veterà activista veïnal i codirector de Carrer, Andrés Naya, admet que l'entrada dels moviments socials a l'Ajuntament fa reviure els interrogants que es van plantejar després de les municipals de 1979: “Es va qüestionar si les associacions de veïns eren necessàries, ara sorgeix el discurs de si la institució és el mateix que els moviments”. Naya entén que “ara hi ha sintonia en termes generals”. Però adverteix, i en això coincideix amb la nova presidenta de la FAVB, Anna Menéndez: “Des del consistori cal concretar”. Els barris, Meridiana, el Besòs, Glòries... voldran solucions “i l'expectativa és més important, no podem abaixar la guàrdia”. Internament, passat el xoc de la sortida de Vidal i Rabell, la junta de la FAVB es reorganitza “per assumir més horitzontalment unes càrregues de treball de companys que feien molta feina”.

A la PAH hi va haver un “moment de caos i descoratjament després de la marxa de Colau i la gent que hi tenia un gran pes”, admet el seu actual portaveu, Carlos Macías, malgrat “l'esforç per fer un bon traspàs i un pas endavant” que van fer activistes com ell. A més, ell va ser dels que es van voler quedar al carrer. “Ens hem de quedar, cuidar l'apartidisme i fer més pressió que mai, perquè si l'Ajuntament vol canviar les coses, també la tindrà, d'altra banda”, convé. Des de la Plataforma per l'Auditoria del Deute, Iolanda Fresnillo admet les conseqüències de la fugida: “Clarament ens resta capacitat, per la gent que ha entrat a la institució i la que s'incorpora als nous espais polítics”. “És una situació que ens descol·loca i ens obliga a recol·locar-nos davant un actor molt diferent. Ara hi ha més Ajuntaments que volen auditories i nosaltres tenim menys gent”. Una paradoxa. A llarg termini, Fresnillo planteja el repte de “trobar estratègies davant la nova situació: donar-hi la volta i aprofitar per incidir sobre els qui tenen capacitat de decidir”.

Fresnillo: “La fugida clarament ens treu capacitat, per la gent que ha entrat a la institució i la que s'incorpora als nous espais polítics”

L'Observatori del Deute en la Globalització ha topat amb un altre aspecte: “El focus de transformació ha passat de les esferes internacionals a la local”, diu Alfons Pérez, que reconeix “l'impacte del flux de gent i energia que va sortir des de la gestació de la candidatura BComú”. “Hem perdut efectius en escales no municipals”, admet i, tot que assegura que podran “ressituar el discurs i que hi ha esperança, l'àmbit local té limitacions”. “La nostra fortalesa és que ens necessiten per fer estudis independents”, conclou. A l'Observatori Desc, la seva nova directora, Irene Escorihuela apunta que les sortides de membres de la junta i l'equip tècnic “van ser progressives”, la qual cosa en va facilitar el relleu. Tenen al cap “ressituar-se i teixir noves aliances” i celebren “la presència d'actius potents a l'Ajuntament”.

L'expert en moviments socials de la UPF Jordi Mir assenyala que “si s'ha aconseguit el que semblava impensable”, que una candidatura ciutadana governi a Barcelona, “i hi ha una generació d'activistes molt preparats a les seves àrees, és lògic que vulguin fer el pas”. “És un capital valuós que se'n va, però a diferència de 1979 ara saben que haver guanyat no significa que hagin aconseguit els seus objectius. Tenen molta responsabilitat: molta gent que els ha confiat més que un vot”. Mir reflexiona i obre un altre debat: “Sense qüestionar els perfils, si es tracta de fer la revolució, no hauríem de plantejar-nos els processos de selecció fossin més públics?”.