Merkel dóna suport militar a França en la lluita contra el terrorisme

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha arribat aquest dimecres a París amb una proposta per ajudar França en la seva lluita contra el terrorisme: desplegar 650 militars més a Mali. Suposa l'aportació més concreta de les que ha rebut el president francès, François Hollande, en la seva ofensiva diplomàtica per recaptar suports contra l’ISIS després d'entrevistar-se amb el britànic David Cameron i el nord-americà Barack Obama. Hollande, amb tot, ha demanat a Merkel un esforç més gran.

El pas que s’ha fet és important i no gens fàcil per a Alemanya, país que per raons històriques ofereix certa resistència al desplegament exterior. “L'endemà dels atemptats de París [del 13 de novembre], vaig prendre la decisió d'oferir a França tot el que poguéssim oferir”, ha dit Merkel en una compareixença conjunta al palau de l'Elisi, on ha sopat amb Hollande. “Alemanya està disposada a reaccionar perquè aquests atacs no es repeteixin”, ha afegit. “Hem de reaccionar ràpid i amb determinació”.

L'aportació de tropes a Mali descarregaria França del pes de la seva batalla contra el terrorisme al Sahel. Per Hollande, suposa un oferiment important perquè això li permetria reforçar l'operació allà (3.500 militars francesos es troben a la zona) i fins i tot enviar soldats a altres parts on l'Exèrcit francès lluita contra el terrorisme.

Hollande ha assenyalat que coneix i entén les regles alemanyes per poder enviar tropes a l'exterior, però ha demanat més: “Desitjo que Alemanya pugui comprometre's encara més en la lluita contra l’ISIS a Síria i a l'Iraq. Si Alemanya pot anar més enllà serà un bon senyal contra el terrorisme”. Merkel no ha respost durant la reunió a aquesta petició, però el matí del dimecres, en un debat parlamentari a Berlín abans de viatjar a París, ja havia avisat: “Si hem d'implicar-nos més, no ho descartem”. Alemanya ja té desplegats entre Mali i el Senegal un total de 218 militars, la pràctica totalitat d'aquests al primer país.

Tots dos mandataris han tractat també la situació dels refugiats, que ha distanciat els últims mesos Berlín i París. França ha acceptat a contracor admetre en dos anys 24.000 desplaçats i ha assenyalat amb la discreció deguda Alemanya com a la culpable del flux massiu de refugiats en obrir les portes a un total de 800.000. París té gairebé la certesa que dos dels terroristes del 13-N van aprofitar aquell moviment de persones per entrar a Europa per Grècia.

Merkel i Hollande han mostrat, no obstant això, total sintonia sobre aquest tema i davant la insistència de la cancellera en la necessitat d'acollir els refugiats, el mandatari gal ha assenyalat que fugen de les massacres del règim sirià i de l’ISIS. “Tenim el deure d’acollir aquestes persones”, ha afegit el president francès. “I no podem fer l'amalgama entre terroristes i refugiats perquè alguns aprofiten les circumstàncies”, ha advertit.

Per a tots dos, l'important és exercir un control efectiu a les fronteres exteriors de la UE. En aquest context, el primer ministre francès, Manuel Valls, va fer el dia anterior unes declaracions de gran impacte per a Alemanya en assegurar que “Europa ha d'afirmar que no pot acollir tants immigrants, que no és possible”. I va agregar: “El control de les fronteres exteriors és essencial per al futur de la Unió Europea”. Els serveis del primer ministre han aclarit aquest dimecres a EL PAÍS que aquesta afirmació no suposa cap canvi en la posició francesa, que manté el seu compromís d'acollir 24.000 refugiats en dos anys.

Merkel creu que estan fallant els controls europeus exteriors. “No són suficients i la il·legalitat només serveix per alimentar els traficants”, ha dit. França i Alemanya pretenen aconseguir acords que permetin als sirians establir-se als països més propers, com Turquia, fins que es trobi una solució política a Síria.

Objectius de l'ofensiva francesa

França es troba molt implicada en la recerca d'aquella solució política que, creu, no pot passar pel president sirià Baixar al-Assad. Però, de moment, el que vol és sumar forces a una coalició més àmplia (ja no parla d'una aliança única) per castigar l’ISIS al Pròxim Orient. David Cameron va prometre demanar permís al seu Parlament per bombardejar Síria i el president nord-americà, Barack Obama, va rebre Hollande a Washington el dimarts mentre dos caces francesos bombardejaven un objectiu terrorista a l'Iraq amb el suport logístic d'avions nord-americans. França ha bombardejat ja en sis ocasions des dels atemptats del 13 de novembre, segons Hollande.

A l'agenda diplomàtica de François Hollande figura una entrevista dijous al matí amb el president italià, Matteo Renzi, a París. Dijous a la tarda, visitarà el president rus, Vladímir Putin, a Moscou amb la mateixa missió de sumar aliats.