Montoro sobreactua

La duplicació de la vigilància sobre la destinació dels recursos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a Catalunya impulsada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, era innecessària. El mateix Montoro assegura que ni un sol euro del FLA ha anat a parat fins avui a objectius il·legals o d'agitació secessionista. No pot ser així, ja que les seves transferències són finalistes (van directament als comptes dels creditors, farmàcies o hospitals) i es controlen telemàticament. De manera que els nous controls no suposen garanties addicionals sobre la bona fi d'aquests diners.

És clar que la resolució parlamentària de desconnexió i desacatament introdueix dubtes sobre el comportament futur de la Generalitat. Però amb els mecanismes actuals n’hi havia prou per evitar mals pitjors. La sobreactuació de Montoro té, doncs, una clara intenció electoral. Encara que no perjudicarà de cap manera els catalans, com al·lega, també sobreactuant, el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas. Cobraran tots els creditors que hagin de cobrar. Ni un de més, com diu que tem Montoro; ni un de menys, com apunta Mas, atiant focs inexistents. La seva incoherència es multiplica quan anuncia que recorrerà als tribunals espanyols contra la decisió: als mateixos tribunals les sentències dels quals promet desobeir.

El mateix cal dir de la discussió sobre el còmput de deutes “a l'ombra” (pagaments ajornats al llarg dels anys) de la Generalitat no comptabilitzats. Ni Hisenda demostra que s'haguessin amagat ni la Generalitat encerta en atribuir-li l'obligació de consignar-los, ja que prové de l’Eurostat, l'agència estadística de la UE. Si ha hi ha hagut mala fe en aquest afer convé que ho aclareixi un organisme neutral, com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal: si es pretén aclarir-ho i no embolicar la troca en profit únic de la demagògia preelectoral.