La divisió s’instal·la en la CUP per la investidura de Mas

La Candidatura d'Unitat Popular afronta dividida la recta final de les negociacions amb Junts pel Sí sobre la investidura del president de la Generalitat. Les pressions de Convergència i l'amenaça de convocar eleccions si no accepta Artur Mas com a president han fet efecte en un sector del partit, que ara sembla que està disposat a acceptar Mas si és per trencar amb Espanya. Un altre sector segueix rebutjant-lo i amenaça amb una escissió. La direcció de la CUP intenta calmar els ànims.

Els dos grups amb més rellevància dins de la CUP van fer públiques les seves posicions enfrontades amb vista a la reunió que l'esquerra independentista celebra aquest diumenge a Manresa (Barcelona). Aquesta trobada pot ser clau per a les negociacions amb Junts pel Sí malgrat que fonts del partit anticapitalista asseguren que les posicions dels dos grups no s'han mogut i sembla impossible que tanquin un acord sobre la presidència abans de diumenge.

Les converses entre Junts pel Sí i la CUP s'han intensificat aquesta setmana amb l'objectiu de “desencallar” la investidura i accelerar el procés de secessió abans de l'inici de la campanya electoral –el 4 de desembre–. Mentrestant, el sector de la CUP més crític amb la figura d’Artur Mas, Endavant, una organització que es defineix “socialista i d'alliberament nacional” i que acumula molts suports a l'àrea de Barcelona, argumenta que la dificultat per aconseguir acords respecte a la investidura i el pla de xoc social són els “interessos partidistes de CDC i la seva condició de representants de les classes dominants i la voluntat del conjunt de la coalició de Junts pel Sí de no discutir-los”.

Segons aquesta organització, Mas és l'únic “nexe d'unió” entre el pacte amb Espanya i la ruptura. “El seu objectiu final –en referència al líder de CDC– és facilitar una intervenció discreta de la Unió Europea i facilitar un pacte d’Estat”, argumenta el comunicat emès aquest dilluns.

Des d’Endavant, on milita la diputada Anna Gabriel, insten la CUP al fet que “resisteixi l'embat” i que defensi la investidura d'un president de consens que “garanteixi un lideratge institucional capaç de produir confiança” dins de l'independentisme i que no estigui vinculat “a la corrupció, les retallades i les privatitzacions”. En definitiva, i en al·lusió directa a Mas, l'organització deixa clar que no donarà suport com a president a “algú que hagi vinculat, de forma personalíssima, els esdeveniments que han passat els últims anys a la seva posició institucional”. En la mateixa línia es van expressar les joventuts de la CUP, des del col·lectiu Arran, que afirmen que “Mas no és ni pot ser sinònim d'independència”, en un comunicat titulat Fins mai, Mas.

En l'extrem contrari se situa Poble Lliure, que expressa indirectament la seva voluntat que hi hagi pactes amb CDC. Poble Lliure, al qual pertanyen diversos membres del secretariat de la CUP i el diputat Albert Botran, planteja que “la prioritat és la ruptura independentista” i adverteix que “no posar-se del costat de l'independentisme ara suposa situar-se al costat de l’Estat i les oligarquies”. Botran va afirmar ahir que la CUP sortirà enfortida d'aquest episodi i va descartar el risc de ruptura. “Seríem un partit mort si no tinguéssim debats interns”, va afirmar el diputat, que va evitar situar-se en cap sector.

No obstant això, el diputat Benet Salellas va reconèixer aquest dilluns que les posicions internes de la CUP poden ser irreconciliables i va apuntar que reduir el debat a la figura de Mas o eleccions anticipades pot portar el partit anticapitalista a una “situació de fractura”.