Miquel Iceta ofereix a Convergència un Govern d’unitat “catalanista”

La teoria de la sociovergència, la hipotètica unió entre els dos partits que han tingut l'hegemonia política a Catalunya fins ara –l'extinta CiU i el PSC–, ha tornat a plantejar-se aquest dilluns. Tot i que hi ha una possibilitat gairebé nul·la que s'arribi a produir, el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha proposat a Convergència formar un Govern “catalanista i de progrés” per posar fi al procés independentista i evitar unes noves eleccions.

El PSC ha aprofitat l'esquerda que han generat en certs sectors del partit d'Artur Mas les inclusions de propostes de la CUP per arribar a un acord. Iceta es va dirigir als sectors convergents que dubten de la independència i els va proposar “una alternativa per evitar el ridícul de pidolar suports per a la investidura”, ha dit als mitjans. “Més que un oferiment, el que fem és una reflexió que ha d'acollir el grup majoritari en el Parlament”, ha explicat el líder socialista després de reunir-se amb els treballadors de Seat a la seu d'UGT i guardar un minut de silenci per les víctimes dels atemptats de París juntament amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i la candidata del partit per a les eleccions del 20-D, Carme Chacón.

Dues condicions

Iceta tampoc ha descartat totalment l'opció d'uns nous comicis, però el seu partit, ha dit, està disposat a proposar a Mas que “rectifiqui les seves aliances”. Per arribar a l'hipotètic Executiu de concentració catalanista, Iceta ha posat sobre la taula dues condicions: revocar la resolució d'inici del procés independentista aprovada dilluns passat i l'enterrament definitiu del procés sobiranista. El PSC, segons ha explicat Iceta, proposa un programa de reformes, les prioritats del qual són l'ocupació, la defensa de l'Estat del benestar i la lluita contra la corrupció.

El pacte entre els socialistes i CiU té un precedent en la història política de Catalunya. El 2010, després de la primera victòria electoral d'Artur Mas, les dues formacions van forjar un acord que va permetre a l'avui president en funcions arribar a la Generalitat. El PSC es va abstenir i la llavors coalició de Convergència i Unió va formar Govern amb el suport de 62 diputats, el mateix nombre que té avui Junts pel Sí –CDC, Esquerra i independents–. Els dos partits havien pactat també una llei d'educació, a la qual part del Govern del tripartit –l'ala d'ICV– es va oposar.