EH Bildu presenta la seva pròpia llei de consultes al Parlament basc

EH Bildu posarà a prova la solidesa de l'estratègia pactista del PNB. Aquest dimarts al matí, mentre a la comunitat catalana els 52 diputats que sumen Ciutadans, PSC i PP al Parlament de Catalunya anunciaven que presentaran units un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra l'admissió a tràmit de la declaració independentista de Junts pel Sí i la CUP, l'esquerra abertzale ha presentat al registre de la Cambra basca una proposició de llei de consultes que doni carta de naturalesa a un referèndum d'independència a Euskadi. "Mentre a Madrid s'està formant el front del no, de la negació i de la imposició, aquesta és la nostra resposta", ha dit el president de Sortu i portaveu parlamentari d'EH Bildu, Hasier Arraiz. L'esquerra abertzale ha advertit: si a Euskadi s'aprova la llei i el Poder Judicial la paralitza a Madrid, "entrarem en un escenari de confrontació política, i estem preparats per això, per assumir les conseqüències que siguin", tot i que no ha precisat quines.

El PNB creu que "es tracta d'una operació cosmètica" de l'esquerra abertzale destinada més per al consum intern que per construir una alternativa. "Bildu comença a construir la casa per la teulada. Si de debò tinguessin voluntat d'acord en aquest aspecte tan important, haurien fet una tasca de cuina prèvia, i on millor que a la mateixa Ponència d'Autogovern", han indicat fonts oficials del partit.

L'esquerra abertzale vol que el Parlament basc es converteixi en una assemblea sobirana i que pugui prendre decisions. "Hi ha 21 parlamentaris que ho tenim meridianament clar, i hem fet els contrastos jurídics per elaborar el text si hi ha voluntat política per fer-ho, tot i que a Madrid el Poder Judicial té més de polític que de jurídic", ha dit. A continuació ha assegurat que si finalment és així, i a Madrid es paralitza, apel·laran a la legitimitat democràtica que els donen els vots i que només respondran davant dels ciutadans. "Si no hi ha voluntat política, apel·lem a la legitimitat democràtica que ens ha donat la ciutadania. Perquè si no hi ha voluntat política per això, entrarem en un escenari de confrontació política i EH Bildu està preparada". Segons ha dit "només obeirem el mandat de la ciutadania basca, i no obeïm el que Madrid pugui pensar, i molt menys quan la seva posició política sigui la de vulnerar els drets que li corresponen al poble basc".

La independència d’Euskadi ha de confluir amb la de Navarra i les províncies bascofranceses

No obstant això, sense els 27 escons del PNB la iniciativa no té gaire recorregut i, excepte el gest de l'esquerra abertzale, el Govern de Mariano Rajoy no s'ha de preocupar per res. Almenys de moment, Euskadi no es convertirà en un focus de tensions, i l'Executiu basc mantindrà la seva tàctica a l'espera d'un nou escenari que possibiliti un nou cicle polític més permeable a una eventual reforma constitucional. Fonts del PNB han assegurat que "seguirem fent política responsable" i potenciant els acords. I, segons afirmen, per això, abans de posar els instruments damunt la taula, "hem de posar-nos d'acord sobre què decidirem, qui decidirem, quan decidirem, com decidirem... Aquestes són preguntes anteriors al moment de la decisió, però Bildu obvia tot això", han criticat. També és igual de simbòlic, més que realista, la pretensió de l'esquerra abertzale d'agrupar Euskadi, Navarra i el sud de França.

Al text legislatiu, EH Bildu preveu que el camí cap a la independència ha de ser més ampli que el del País Basc i ha de recuperar el seu concepte històric de territorialitat, és a dir, incloent-hi Navarra i el sud de França. "Ha de confluir amb el de Navarra i el de les províncies basques franceses en un procés en el qual cada part portarà el seu propi ritme", ha dit Arraiz.

A l'espera que el PNB faci la ciavoga i avali el projecte –entre PNB i EH Bildu sumen 48 dels 75 parlamentaris de la Cambra basca– l'esquerra abertzale ja ha llançat una data per celebrar la consulta. Serà abans de l'octubre del 2016, data en la qual acaba la legislatura basca. "Volem acordar aquí, entre bascos, aquí no venim a confrontar amb ningú", li ha dit al partit d'Andoni Ortuzar, "venim a acordar per després confrontar amb Madrid, que nega els nostres drets democràtics. Si hi ha voluntat política és perfectament possible", ha dit Arraiz, conscient de la postura diferent del PNB, però esperançats amb la possibilitat que el text es pugui modificar en el tràmit d'esmenes "per donar la paraula als ciutadans. "Crec que es pot aprovar", ha dit Arraiz.

La setmana passada ho van anunciar i aquesta ho han complert. Amb el registre del projecte de llei, l'esquerra abertzale llança la seva campanya per sumar-se a l'onada independentista catalana. "És el moment", va dir la setmana passada el seu president, Hasier Arraiz, i aquest dimarts ho ha ratificat en seu parlamentària. La setmana passada van sol·licitar a la Junta i a la Mesa de la Cambra la celebració d'un ple monogràfic sobre el dret a decidir i la qüestió catalana, i han emplaçat el PNB al fet que es decideixi d'una vegada sobre el projecte que vol per a Euskadi i el presenti amb claredat a la Ponència d'Autogovern. Una bateria d'iniciatives l'element central de les quals és el projecte de llei de consultes.