Plens sense minifaldilla

Amb la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP, pot semblar que hi ha novetats en un dels dos temes que poden desencadenar algun tipus de ruptura per aquí sota –el procés català i les lògiques post 15-M–. Però la part negativa del concepte novetats és que no sempre descriu objectes nous. Verbigràcia: al món de la moda, fonamentat en l'apilament de novetat, potser després de la minifaldilla no hi ha hagut cap altra novetat estructural. Les novetats al·ludides són minifaldilles –aquelles novetats que marquen un abans i un després– o són batamantes –aquella prolongació de dos temes, per si sols poc sexis, com ho són la bata i la manta–?

El procés ha fet un gir inesperat per la proposta de Junts pel Sí i la CUP d'emetre al Parlament una declaració d'independència. Així dit, sona a minifaldilla. Però a) no és un gir inesperat; és una proposta del programa de Junts pel Sí, formulada per CDC i ERC el març d'aquest any. La novetat és que estava previst que la presentés al Parlament –i, se suposa, la modulés, limités i la buidés– el president favorit de la Divina Providència, negociat paranormal, que, en aquest cas, no ha estat per la labor. I b) molt important, i molt, no és una declaració d'independència.

És una declaració d'intencions. Una intenció no és un decisió, com sabem tots els fumadors. És important, sigui com sigui, que un parlament voti una intenció? Resposta: seria més important votar una decisió. En aquest cas, la cosa és com si qualsevol altre parlament fes una moció contra la gana al món. És una novetat, sí, però si no s'implementa, no és una minifaldilla. S'implementarà? L'element minifaldiller de l'assumpte és el punt cinquè de la proposta de resolució –“Considera pertinent iniciar en el termini màxim de 30 dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social, i d’hisenda pública”–, que indica que tenim un mes per veure si la cosa va de debò, o és un –altre– element del procés –la Conselleria d’Exteriors, l’Agència Tributària... el procés– destinat a morir de riure.

Pot ser que en aquesta ocasió s'opti per la desobediència/la minifaldilla, sí. Però la resolució té molts elements batamanters per pensar en aquesta possibilitat. Començant pel seu nom artístic –utilitzat per Forcadell a Twitter–: “Proposta de resolució sobre l’inici del procés cap a l’Estat català”, un concepte únic, inexistent al món. És a dir, sense significat. Només se li posa un nom tan llarg a una cosa que es desitja poc clara. O, almenys, molt menys clara que la diàfana "declaració d'independència" de tota la vida. La cosa, en fi, s'assembla bastant, en esperit i gramàtica, al procés1.0, aquella construcció lèxica de l'Executiu, però en aquesta ocasió per via legislativa. És a dir, té aspecte d'objecte propagandístic.

Orienta a això també la resposta propagandística de PP, C’s i PSOE. En cas de perill de la unitat nacional –han utilitzat aquest concepte vintage/cangueli; en aquesta ocasió, i això és absolutament minifaldiller, no s'ha pogut apel·lar a la unitat-de-tots-els-demòcrates de quan es posaven místics; el concepte democràcia, si s'hi fixen, va deixar d'utilitzar-se non-stop després de la reforma exprés, quan es van carregar el concepte democràcia–, haurien fet un bloc ferri, i no la seva dramatització escènica, que ara com ara no dissimula diversos intents de mantenir la individualitat, i de crear estil propi i èpic davant el seu electorat. Més indicis batamanters: la proposta –el que s'ha dit, del programa de Junts pel Sí, i portadora de l'honestedat política que un pugui atorgar als seus partits integrants–, no encaixa amb la CUP, mentre que la CUP ja va avisar que una DUI –un altre indici que això no ho serà–, no es podia fer amb el resultat del 27-S. I mentre que la proposta d'intencions, si deixa de ser-ho, passa per un itinerari massa semblant a la Transició espanyola: un parlament es declara constituent sense avisar nítidament, escriu una constitució en la qual, si vols la cua, t'has de quedar amb tot el porc, etcètera.

Aquest matí a primera hora, l'única cosa minifaldillera en tot aquest embolic és que un Legislatiu està treballant sense Executiu, situació que Podem Andalusia, per exemple, ha rendibilitzat a través de diversos gols democràtics. El rescat ciutadà seria una minifaldilla.