Triple empat

Els experts en sociologia política solen dir que les campanyes electorals no canvien gaire la intenció de vot dels ciutadans. Una afirmació que segur que servia en els temps del bipartidisme, però que, ara com ara, no té gaire justificació.

Els resultats de l'enquesta realitzada per Metroscopia, que avui publica EL PAÍS, mostren una alta volatilitat i apunten un triple empat entre el PP, Ciutadans i el PSOE, i un rebrot de Podem, en estimació de resultat electoral. Des del mes de juny, l'evolució de la intenció de vot dels quatre partits polítics més importants s'ha mostrat molt canviant, tant en el percentatge com en la posició al podi, d'acord amb els temps que corren.

Amb totes les precaucions que cal prendre, una estimació temptativa i aproximada del repartiment d'escons apunta que cap partit superarà els 100 diputats i que hi ha tres forces polítiques amb capacitat de liderar un Govern pactant amb una altra. El PP se situa en el primer lloc, en estimació de vot i en escons, mentre que Ciutadans guanya en percentatge el PSOE, però no en nombre de diputats (això s'explica perquè el sistema electoral prioritza les forces amb suports electorals més homogèniament repartits pel territorial nacional).

L'enquesta també assenyala que les dues forces emergents han guanyat posicions respecte al mes anterior, mentre que el PP manté un sòl ferm i el PSOE ha perdut possibles votants, que s'han desplaçat a la dreta i a l'esquerra per recalar en Ciutadans o en Podem. La lluita pel centre polític provoca cada mes transvasaments entre els diferents partits.

Davant d'aquesta situació, els principals líders polítics han de ser conscients, almenys, de dues coses. En primer lloc, que la formació del nou Govern dependrà de la capacitat d'arribar a acords postelectorals. I, en segon lloc, que la campanya electoral probablement exercirà un paper decisiu en el resultat final. Queden 50 dies perquè els ciutadans votin el 20 de desembre, i cada proposta, cada decisió i cada declaració pública poden fer variar la distribució d'escons al Parlament i el posterior trencaclosques de pactes per a la investidura.

És l'hora dels programes. Ja no valen les posicions emboscades o les vaguetats sobre els principals temes de debat. Els ciutadans esperen propostes concretes per premiar o castigar amb el seu vot; i dades que demostrin que les promeses electorals són realistes i no purs miratges. Els partits han de presentar i explicar els seus programes electorals amb la valentia, la claredat i la transparència que exigeix el moment, i aportar unes xifres que facin quadrar els comptes públics.

També és l'hora del debat entre els candidats. Un debat que ha de ser el més ampli i democràtic possible i que ha de basar-se en la discussió de les propostes, evitant les desqualificacions. No s'ha d'oblidar que, almenys, dos dels grans partits hauran de pactar per formar Govern; no és convenient atacar qui pot ser el teu soci al gener.