Zombis, abraçades i llàgrimes de Pikachu per Hiroshima

El rang de personatges va dels clàssics pikachus pokemonians al que sembla un membre de les SS. “No sóc un nazi. Sóc el doctor Edward Richtofen de Call of Duty”, rebat indignat Jan Lopera, de 16 anys. “Un oficial alemany que vol convertir la humanitat en zombis”. Ell mateix ha construït el seu imponent Wunderwaffe PG-2, arma que dispara raigs elèctrics expansius, i ha deformat un dels pals de l'esvàstica. L'oficial creazombis passeja per aquesta immensa passarel·la cosplay de 60.000 metres quadrats (10.000 més que l'any passat) que en el fons és en bona part el 21è Saló del Manga de Barcelona. La jornada de dissabte va incloure cues llargues, un concurs de disfresses de Mario Bros i una visita breu d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.

Però ni el Wunderwaffle ni la creu gammada aconseguien intimidar els omnipresents repartidors d'abraçades. El doctor misantrop aguantava el tipus amb dignitat quan un d'ells s'hi va llançar al damunt. N'hi havia desenes: adolescents que passejaven en grup amb ganes de donar i rebre amor. “Almenys he fet 300 abraçades avui”, deia Elisa Marseguia, una adolescent de quinze anys de Figueres amb una perruca lila que sostenia un cartell de Free Hughs. La seva amiga de look gòtic li donava la raó. “Al carrer em sento la més rara de totes. Aquí sóc la més normal”, afirmava molt seriosa. “Al món real el friqui encara no està ben vist”.

Però un cop l'any el friqui és el rei a Barcelona. Alguns no tenien temps ni per atendre la premsa. “Torna quan acabin de fer-nos fotos”, va etzibar un aconseguit Cèl·lula, l'androide de Bola de drac que xarrupava els seus enemics per la cua. Una altra, més sol·lícita, estén les seves ales d'àngel mentre explica la seva disfressa: “Sóc un angeldroid anomenat Ikaros”. L'androide, una gironina de 18 anys, lamenta l'aposta d'aquest any del saló per centrar-se en un personatge “tan poc pedagògic” com Mario Bros.

Mentre la testimoni d’Hisroshima explicava com la pell calcinada del progenitor es desprenia com una pela de plàtan, deixant veure la carn viva, de fons se sentia el xivarri del concurs de cosplay

Molts visitants no arriben a l'edat mínima per assistir al tast de sakes de les 16 hores. Entre ells, Yami Tabby, una granadina de 16 anys, ídola de masses al Japó, que va cantar per al públic del concurs de cosplay, acte estrella del dia, com mana la tradició del saló per als dissabtes. Aquest va convocar centenars d'entusiastes que ovacionaven els participants com públic del coliseu. “Aquí hi ha molt nivell”, sentencia en Dani, un basc d'Irun vestit d'heroi d'Ataque a los titanes. Els guanyadors, Cristian Ibarz i Cristina Ros, representaran Espanya en la competició mundial.

Mentrestant, al pavelló superior parlava Sadae Kasaoka, supervivent de l'atac nuclear que va arrasar Hiroshima fa setanta anys. La seva presència parteix de la iniciativa del Saló de rememorar els fets amb l'exposició Mangas nuclears. Aquí el públic és menys en nombre i més gran en mitjana d'edat.

“És l'acte més interessant amb diferència”, afirma Damián Puentes, de 22 anys, que no es disfressa perquè “el manga es viu per dins”, assegura mentre es queixa de les cues i les dimensions de la fira. “És massa gran. Ha perdut autenticitat”.

El discurs de Kasaoka era pausat i interromput a intervals per la traducció. La dona, de 82 anys, evocava el matí en què va veure com una explosió encegadora destrossava la seva ciutat i matava els seus pares. No va estalviar detalls: les boques dels oïdors es torçaven quan explicava com la pell calcinada del progenitor es desprenia com una pela de plàtan, deixant veure la carn viva. De fons se sentia el xivarri del concurs de cosplay, i entre el públic hi havia, plorant, la que havia de ser l'únic pikachu trist del festival.