Un assaig sobre l’origen dels valencians guanya als Octubre

L'origen dels valencians no prové ni dels mossàrabs, ni dels íbers, ni dels neandertals, ni de qualsevol un altre salt espaciotemporal destinat a eludir la història i la cultura compartida amb Catalunya. Així ho rebla el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València Ferran García-Oliver, guardonat aquest dissabte en el sopar literari dels Octubre amb el premi Joan Fuster d'assaig per la seva obra Nació, ancestres i ADN. Una obra escrita "en legítima defensa" amb la qual l'historiador ha revisat la literatura existent sobre l'origen dels valencians per desmuntar les barbaritats que s'hi han abocat. Barbaritats que s'han expandit a través de les xarxes socials i que han estat utilitzades, fins i tot, per justificar posicions polítiques irracionals, segons l'historiador.

"Tot sorgeix a partir d'una informació que vaig llegir en què s'afirmava que els valencians del Paleolític compartien el mateix ADN que els valencians d'ara", explica Ferran García-Oliver, "Pensar que l'ADN dels valencians ha romàs inalterable durant 5.000 o 10.000 anys és una barbaritat". "El meu llibre no és sobre identitat o nació, sinó sobre el que s'ha escrit que som", indica.

Ferran García-Oliver ha estat guardonat aquest dissabte en la vetllada literària dels Premis Octubre, celebrada al Mercat Central de València, amb Miquel Àngel Estradé per la seva novel·la L' assassí que llegia Vidal Vidal (guanyador del premi Andròmina de narrativa) i el poeta Josep Ramon Bach pel seu poemari Secreta dàlia (vencedor del premi de poesia Vicent Andrés Estellés).

Estradé, exdiputat autonòmic d'Esquerra Republicana i exalcalde de Borges Blanques, és un jurista que ha recreat en la seva segona novel·la (L' assassí que llegia Vidal Vidal) l'impacte que provoca a la ciutat de Lleida la irrupció d'un assassí en sèrie que llegeix. "És un assassí que mata per avorriment gent ben situada que també està avorrida", explica el guanyador de l'Andròmina, "però la seva irrupció provocarà que una sèrie de personatges facin seus els crims perquè donen un altre sentit a les seves vides".

Per Estradé, "escriure és un acte de llibertat radical perquè no deus res a ningú, ni has de demanar permís". En la seva novel·la, les persones van narrant en primera persona com afronten la irrupció d'un criminal il·lustrat en una capital de província on gairebé mai passen coses.

El jurat del premi Octubre de narrativa ha destacat en la seva decisió l'absoluta unanimitat en la selecció de l'obra guanyadora entre les més de 50 que s'han presentat.

El triplet de guardonats s'ha completat amb Josep Ramon Bach, un veterà poeta nascut a Sabadell el 1946, que ha presentat un poemari en què el final de l'existència es contraposa amb la memòria des del naixement. "Em presento als concursos perquè necessito que em vulguin", ha prosseguit Bach, "Sóc un autor moral per a qui escriure és vida".

Per al jurat, el guanyador del premi Vicent Andrés Estellés és un poeta al marge d'escoles literàries que ha desgranat un continu d'imatges poètiques procedents de la memòria.

La gala literària dels 44 Premis Octubre ha tingut aquest any amb una àmplia presència institucional després de la derrota del PP a les últimes eleccions municipals i autonòmiques a la Comunitat Valenciana. La responsable de l'editorial Tres i Quatre, Laia Climent, ha destacat el canvi d'atmosfera s'ha traduït en la necessitat de "treure els premis al carrer". La vetllada s'ha celebrat al Mercat Central de València, un espai amb el qual l'exalcaldesa de València, la popular Rita Barberá, va buscar identificar-s'hi durant dècades, i que en aquesta ocasió ha albergat un dels premis literaris en català més importants de la Comunitat Valenciana.

En aquesta edició s'hi han presentat un total de 151 originals, una xifra molt superior que en les tres edicions anteriors. L'increment més gran d'obres presentades, 73, s'ha registrat en el premi de poesia Vicent Andrés Estellés dotat amb 3.000 euros. A l'Andròmina de narrativa, premiat amb 10.000 euros, hi han concorregut 59 originals, i al Joan Fuster d'assaig (6.000 euros), 19 obres.