La UE demana que es retorni tot el que s’ha cobrat amb les clàusules sòl

La Comissió Europea ha emès un informe que tomba la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar tres bancs a retornar les clàusules sòl de les hipoteques només des del maig del 2013. Brussel·les demana que es reintegrin tots els diners cobrats per aplicar aquestes clàusules des de l'inici del crèdit, no només des del maig del 2013. La Comissió entén que no és possible que els tribunals nacionals puguin moderar la devolució del que ha pagat el consumidor, ja que si una clàusula és declarada nul·la, “ho és des de l'origen”. Els afectats són BBVA, Cajamar i Abanca, però el sector tem que els afectarà a tots.

Els fiscals de la Comissió Europea han elevat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea un informe en resposta a un cas de CajaSur, filial de Kutxabank, per una clàusula sòl d'una hipoteca. Després de 22 folis de raonament jurídic, la Comissió desmunta l'argumentació del Tribunal Suprem, que va demanar una devolució parcial d'aquesta clàusula. Aquest tribunal va condemnar les entitats a reintegrar el que havia cobrat des del 9 de maig del 2013, data de la sentència, en endavant, però no tot l'anterior.

La Comissió desmunta l’argumentació del Tribunal Suprem que va demanar una devolució parcial d’aquesta clàusula

Des de llavors, milers d'afectats han acudit als jutjats per reclamar que els retornin el cobrat en aplicar la clàusula sòl, que estableix un mínim a pagar en les quotes de la hipoteca encara que els tipus acordats amb l'entitat estiguin per sota. Fins ara, en la majoria dels casos els jutges han donat la raó als clients, però sense exigir la retroactivitat al banc, és a dir, des del 9 de maig del 2013 en endavant. La qüestió és clau perquè hi ha 2,5 milions d'hipoteques amb sòl, i si s'aplica a tots els casos, la banca haurà de retornar milers de milions.

A l'escrit, Brussel·les considera que “el cessament en l'ús d'una determinada clàusula declarada nul·la per abusiva, com a conseqüència d'una acció individual exercitada per un consumidor, no és compatible amb una limitació dels efectes d'aquesta nul·litat”. A més, afegeix, segons els articles 6.1 i 7.1 de la directiva 93/13/CEE, “no és possible que els tribunals nacionals puguin moderar la devolució de les quantitats que ja ha pagat el consumidor en aplicació d'una clàusula declarada nul·la des de l'origen per defecte d'informació i/o transparència”.

L'informe, signat per Deyan Roussanov i Napoleón Ruiz García, com a agents de la Comissió, és del 13 de juliol passat, tot i que se'n van enviar dues correccions al Tribunal el 14 de setembre passat.

Cop a la reputació

Què pot passar a partir d'ara? En primer lloc, el Tribunal de Justícia s'ha de posicionar i s'ha de veure quines implicacions té la seva sentència. A l'escrit de la Comissió Europea no hi ha referència al BBVA, Cajamar i Abanca, condemnats pel Suprem després de denúncies interposades per Ausbanc.

No obstant això, fonts jurídiques del sector financer consideren que, al marge dels processos estrictament legals, “aquest assumpte té unes fortes connotacions que afecten tot el sector. Si la Comissió diu que cal retornar tots els diners, em temo que, tard o d'hora, reintegrarem tot el que s'ha cobrat en aplicar les clàusules sòl”.

Des de l'associació Denúncies Col·lectives consideren: “Cal mantenir certes reserves fins que es posicioni el Tribunal de Justícia, però aquestes qüestions prejudicials semblen canviar el rumb cap a la resolució d'un embolic que té milions d'afectats i que ha generat un gran problema de seguretat jurídica”.

Fonts jurídiques apunten que el criteri de Brussel·les podria guiar la macrodemanda que, des de fa tres mesos, la banca espera amb expectació. La jutgessa del jutjat mercantil número 11 de Madrid haurà de decidir si s'aplica la retroactivitat a 15.000 afectats per les clàusules, defensats per Adicae, que abasta 101 entitats, que després de les fusions, van quedar en 35, però representen gairebé tot el sector. El passat 24 de juny quedava vist per a sentència aquest procediment, obert el 2010.

La setmana passada, CaixaBank i Bankia van comentar que, des de l'estiu, data de l'escrit de la UE, van decidir deixar d'aplicar els sòls. El Popular i el Sabadell es neguen a fer-ho, de moment.