Colau supera el primer pas per evitar la figura del Rei a la sala de plens

A ritme de procediment municipal, el govern de Barcelona que encapçala Ada Colau segueix els tràmits amb els quals busca eliminar la presència de simbologia monàrquica al saló de plens. Uns tràmits que aquest dimecres han passat el primer assalt en la Comissió de Presidència, amb 19 vots a favor (els de l'executiu, ERC i la CUP), vuit en contra (Ciutadans i el PP) i 14 abstencions (CiU i PSC). Es tracta de modificar l'article 75 del Reglament orgànic municipal (ROM), un text de 123 articles que fins ara no esmenta la simbologia de l'Ajuntament.

Actualment l'article 75 només parla de la durada, un dia, dels plens, i de la potestat de l'alcalde d'aturar les sessions perquè els grups deliberin. Però l'actual executiu suggereix introduir-hi dues qüestions transcendentals: que els plens es puguin celebrar fora de l'Ajuntament si ho decideix l'alcaldessa; i que la simbologia de la sala es decideixi per majoria absoluta.

La proposta de treure els plens de l'edifici consistorial respon a la pretensió de Colau d'apropar l'activitat política a la ciutadania o als barris. Es faria "per causes de força major o interès general en un altre equipament", afirma la proposta. Una idea que ha agradat als grups, encara que han qüestionat que sigui la figura de l'alcalde qui ho decideixi i no ho pugui fer un grup.

Sobre la simbologia de la sala de plens, la polèmica es remunta al juliol, quan el govern municipal va retirar la imatge del rei Joan Carles I. Argumentava que era una "anomalia" tenir un bust del pare del Rei, quan la llei obliga a la presència de l'actual cap d'Estat. L'efígie no va ser reemplaçada i al setembre el Consistori va explicar que buscava una sortida "consensuada" a la qüestió: modificaria el Reglament orgànic municipal (ROM).

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha tornat a defensar avui dimecres que el reglament municipal ha de tenir "aplicació preferent" sobre el reglament estatal sobre la simbologia als plens. El regidor ha advocat per l'"autonomia municipal" i ha subratllat que la proposta de modificació del ROM parla d'una simbologia que "respongui a la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona i als principis democràtic, de neutralitat religiosa i de catalanitat". "Resoldre una anomalia i obrir un debat sobre la simbologia és qüestió d'higiene democràtica", ha dit.