Barcelona retira el bust de Joan Carles I de la sala de plens

El bust del rei Joan Carles I que presideix la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona va ser retirat ahir en el marc d'una revisió de la iconografia monàrquica de la ciutat que impulsa l'alcaldessa Ada Colau. “Hi ha una sobredimensió simbòlica de la monarquia que contrasta amb una infrarepresentació d'altres tradicions ciutadanes més pròpies de la ciutat”, van afirmar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat per a la Memòria Històrica, Xavier Domènech, que van anunciar un estudi per valorar canvis d'elements monàrquics tant dels edificis municipals com del nomenclàtor.

En una escenificació que va tenir un punt còmic, a les 18.41 hores dos operaris municipals amb camisa blava clara, enfilats a una escala metàl·lica, van baixar per dues vegades (cortesia per a la premsa gràfica) el bust de 34 centímetres de Joan Carles, obra que el suís Charles Collet va realitzar el 1976 i que presidia la sala de plens, i que estava col·locat davant d'un quadre de la reina regent i l'infant Alfons XIII, a la paret de la cadira de l'alcalde.

L'obligació, per un reglament estatal del 1986, que les sales de plens de tots els consistoris espanyols tinguin una efígie, ja sigui pictòrica, fotogràfica o en bust, del cap de l'Estat, ha donat cobertura jurídica a l'actuació del Consistori: el rei Joan Carles va abdicar fa més d'un any, el 2 de juny 2014, i 17 dies després era proclamat el seu fill, Felip VI. L'acte, d'innegable càrrega simbòlica, va coincidir amb la visita ahir de Felip VI a la ciutat per al lliurament dels despatxos judicials. A més, avui se celebrarà el primer ple del mandat de Colau, després del que va fixar el cartipàs municipal.

“És una norma interpretable: parlarem amb la resta de grups polítics i veurem què farem, sempre de forma consensuada”, va apuntar Pisarello, que no va aclarir ni la destinació del bust de Joan Carles –“és possible que vagi al Museu d'Història de Barcelona”– ni el que hauria de substituir-lo, com marca el reglament, el del seu fill Felip VI. “Encara no en tenim cap d'ell”, van admetre fonts municipals a aquest diari.

La retirada del bust no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una actuació més àmplia d'un consistori de confluència d'esquerres que creu que “Barcelona té una llarga tradició republicana que no està suficientment reconeguda per raons alienes a la ciutat, que té un govern municipal de fortes conviccions republicanes en valors o en la justícia social, que creu que la Monarquia és una institució constitucional però que presenta anomalies democràtiques i que veu una clara sobre representació iconografia monàrquica”, va enumerar Pisarello.

Per deixar clara “l'eminent història republicana d'una ciutat no especialment monàrquica”, en opinió del tinent d'alcalde, va anunciar dues línies d'actuació i mesures. D'una banda, s'ha encarregat a la Direcció de Patrimoni de l'Institut de Cultura del consistori (ICUB) que, en un termini de vuit mesos, elabori un informe de tota la simbologia monàrquica existent a l'edifici consistorial, “de per què és aquí i propostes de canvi”. Això podria arribar a afectar, com va confirmar a aquest diari Hernández, els dos busts, de Joan de Borbó i la seva esposa Maria Mercè, que hi ha a la sala gòtica de l'edifici; el llenç d'Alfons XIII i de la seva mare, i, fins i tot, el nom de l'espai de plens, batejat com a Sala de la Reina Regent.

La segona línia de treball serà un estudi tècnic en profunditat i un pla d'actuació que també es vol que estigui enllestit abans de finals d'any i que farà inventari tant del nomenclàtor (dues avingudes porten, per exemple, els noms de Joan de Borbó i Maria Cristina) com de les escultures de la ciutat. En aquesta línia, ni Pisarello ni Domènech (que fa una setmana van rebutjar el permís perquè s'oficiés una missa pels revoltats el 1936 al castell de Montjuïc) han perdut el temps. Així, han llançat la proposta de recuperar l'escultura (avui a la plaça de Llucmajor) i el medalló que el 1936 acompanyaven l'obelisc que es va col·locar a la plaça que forma la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia com a homenatge al nou règim i a Francesc Pi i Margall, primer president de la Primera República espanyola. La zona, coneguda popularment en els seus orígens com la plaça del Cinc d’Oros (unes voreres circulars recordaven la carta de naips), i més tard com la del Llapis (llapis, per l'obelisc), es va batejar, el febrer del 1981, amb el nom de Joan Carles I, per la seva actitud davant el 23-F. Abans, des del 1940 va ser la de la Victòria (per la Guerra Civil). El 2011 es va retirar aquesta simbologia i des de llavors no hi llueix cap símbol. “És una escenificació del buit de memòria històrica d'aquesta ciutat”, creu Hernández.

Ràpidament, el representant del PP al Consistori, Alberto Fernández Díaz, va qualificar l'acte d’“escarni a la monarquia d'una ciutat que li deu molt a Joan Carles, com els Jocs Olímpics”. “L'extrema esquerra i els independentistes s'uneixen contra la monarquia: reprovable”, va sostenir.