Els testimonis admeten que la Generalitat no va frenar el 9-N

La Generalitat va permetre que la consulta del 9-N seguís endavant després del veto del Tribunal Constitucional (TC) i fins i tot va seguir impulsant-la. Així es desprèn de les declaracions d'avui de cinc testimonis en la causa, que contrasten amb les prestades la setmana passada pel president de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Els tres càrrecs, imputats per un delicte de desobediència, van afirmar llavors que després de la prohibició de l'alt tribunal (el 4 de novembre) la consulta va quedar en mans dels “voluntaris” i el Govern català se’n va desentendre.

Dolores Agenjo, l'única directora d'un institut públic que es va negar a cedir el centre com a local de votació, ha explicat que va intercanviar mitja dotzena de trucades amb un càrrec del Departament d’Ensenyament. La directora de serveis territorials, Montse Llovet, la va trucar per saber si pensava cedir les claus de l’IES Pedraforca, a l’Hospitalet, per a la jornada participativa. Agenjo es va negar a fer-ho sense una ordre expressa i avui, a la seva declaració d'una hora davant el jutge, ha afirmat que es va sentir “pressionada” per les trucades del departament. Agenjo –que es va presentar a les llistes de Ciutadans a les últimes eleccions autonòmiques– ha lamentat que Ensenyament no li donés suport quan va rebre “amenaces” per la seva actitud després de la consulta.

Daniel Fernández, administrador de l'empresa Focus, també ha donat explicacions per haver organitzat el centre de premsa de Barcelona des del qual l'exvicepresidenta va donar els resultats. Fernández ha admès que l'encàrrec –valorat en 150.000 euros– es va fer abans que es prohibís la jornada de participació i que formava part d'un contracte marc anual amb la Generalitat. Però ha matisat que la Generalitat va fer algunes peticions concretes per al muntatge (un faristol, connexió a internet) amb posterioritat a la data clau del 4 de novembre.

L'empresa que va muntar la sala de premsa per informar del resultat va rebre encàrrecs després del veto del Constitucional

Pel Palau de Justícia també ha desfilat qui va ser màxim responsable logístic del 9-N i número dos d’Ortega en aquella comesa, Joan Cañada. Després del 4-N, el web informatiu creat per la Generalitat (participa2014.cat) va seguir en funcionament. Cañada ha argumentat que “no tenia sentit” eliminar la pàgina perquè estava allotjada en multitud de servidors i ha matisat que, des d'aquell dia, “no es va actualitzar” el contingut. El testimoni ha defensat que el veto del TC va generar “dubtes”, però que el Govern estava pendent d'un aclariment. A partir d'aquell dia, ha afegit, va fer “tasques de supervisió” del procés amb la vicepresidenta Joana Ortega.

El 9-N es van instal·lar als centres de votació 7.000 ordinadors per gestionar la consulta. El programari es va instal·lar als equips “entre el 30 d'octubre i el 4 de novembre”, ha agregat el responsable tècnic del Centre de Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, Jordi Escalé. Els equips estaven ja llavors en mans d'empreses homologades pel CTTI, que es van encarregar posteriorment de la distribució dels ordinadors. Escalé ha afegit que no es va detenir la distribució perquè ningú li va dir que ho parés i perquè “ja estava tot fet”. El responsable ha reconegut que va estar de guàrdia el 9 de novembre de 2014, però no per la consulta, sinó pels “atacs informàtics” al web de la Generalitat.

La directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Elisabet Abad, ha explicat per la seva banda que els presos van elaborar les urnes en les quals es va votar el 9-N mitjançant tres convenis signats molt abans del 4-N. La confecció de les urnes va acabar el 30 d'octubre. Aquestes es van distribuir uns dies més tard.