El terror amb secta de ‘The invitation’ triomfa a Sitges

Una reunió de vells amics va virant cap al malson a The invitation, de Karyn Kusama, el pertorbador tot i que no especialment atrevit treball que encapçala el molt repartit i heterogeni palmarès d'aquesta 48a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges en qualitat de millor pel·lícula. El jurat, format pel director Javier Ruiz Caldera, l'actor Carlos Areces, els productors Jarod Neece i Fernando Ronchese i l'assagista, programadora i editora Kier-la Janisse, ha decidit apostar per aquest modest exercici de terror indie signat per la directora que va debutar amb Girlfight (2000) i es va acostar al fantàstic en les posteriors Aeon Flux (2005) i Jennifer's Body (2009).

El protagonista de The invitation rep una carta de la seva exparella, de la qual es va separar després de la traumàtica mort del fill de tots dos, en la qual el convida a un sopar entre amics: en el curs de la vetllada, se sabrà que ella i el seu nou company han trobat un alleujament a la pèrdua en el si d'una secta basada en un peculiar ideari sobre la gestió del dolor. Una pel·lícula petita i eficaç, però no excel·lent, que s'ha endut el gran premi malgrat competir amb noms de tanta rellevància com els dels japonesos Takeshi Miike, Sion Sono i Kiyoshi Kurosawa, el tailandès Apichatpong Weerasethakul i el belga Alex Van Warmerdam, que va triomfar aquí el 2013 amb Borgman.

The final girls, de Todd Strauss-Schulson, potser la pel·lícula que més s'ajustava com un guant a l'esperit dionisíac del festival, ha estat mereixedora d'un esment especial del jurat i del premi al millor guió. No és l'única que, a diferència de la triomfadora, s'ha emportat més d'un premi en el repartiment: el debutant S. Craig Zahler ha estat considerat el millor director del certamen pel seu western Bone Tomahawk, treball que ha rebut, així mateix, el premi de la crítica José Luis Guarner. Pili Groyne, la nena protagonista de l'excèntrica comèdia metafísica El nou nou testament, recentment estrenada en sales, ha merescut la distinció a la millor interpretació femenina. Aquest retorn a la bona forma per part del belga Jaco Van Dormael obté també el cobejat i prestigiós Méliès de plata a la millor pel·lícula fantàstica europea. Homenatge al cinema dels vuitanta en clau d'aventura ciclista adolescent i postapocalíptica, la coproducció candenca-neozelandesa Turbo kid ha fet un altre doblet: millor pel·lícula segons el jurat jove i premi del palmarès oficial a la millor banda sonora.

Joel Edgerteon, que va ser el Tom Buchanan a El gran Gatsby (2013), de Baz Luhrmann, i el Ramsès de l'Exodus (2014), de Ridley Scott, ha estat, en consideració del jurat, el millor actor per un paper escrit i dirigit per ell mateix en el qual és el seu primer llarg com a director The gift. L'adaptació d'un manga amb zombis –I'm a hero, de Shinsuke Sato (millors efectes especials)–, un pas més al mite jueu del dibukk –Demon, de Marcin Wrona (millor fotografia)– i un relat postapocalíptic –The survivalist, de Stephen Fingleton (millor director novell)– completen el palmarès.

Entre les distincions atorgades en les seccions paral·leles destaquen el premi al millor documental per Lost soul. The doomed journey of Richard Stanley's island of Dr. Moreau, de David Gregory (millor documental), la delicadesa de Miss Okusai, de Keiichi Hara (millor pel·lícula d'animació) i el terror claustrofòbic de la tan intel·ligent com irrespirable Anabel, del crític Antonio Trashorras (millor pel·lícula en la secció Noves Visions Plus).

Into the forest, de Patricia Rozema, malson apocalíptic en bucòlic ambient rural amb poc subtil missatge antiabortista al seu interior, va clausurar un certamen al qual li hauria anat bé matisar el seu desbordament de programació concentrant els seus millors títols, en lloc d'ocultar-los en la seva laberíntica programació. Les xiulades de la premsa van servir d'acompanyament a la projecció de la pel·lícula de Rozema en la seva sessió matinal.