Xerrar amb un jo virtual per resoldre problemes personals

Aquesta vegada ha estat un avatar amb la cara de Sigmund Freud el que ha creuat la línia que separa la realitat virtual del món real. Ja havien provat en altres ocasions de jugar amb els dos universos posant un adult real en el cos d'un nen virtual i un home de raça blanca en el cos d'un altre de raça negra, però ara el Grup d'Investigació d'Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Experimental (Event Lab) de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) ha anat un pas més enllà i ha tornat a trencar les fronteres entre la realitat i la virtualitat. Els investigadors han dut a terme un experiment que prova que parlar amb un mateix a través d'una representació virtual modifica de forma positiva la perspectiva que es té dels problemes personals. 

L'equip de científics, que ha publicat aquest dimecres el seu estudi a la revista especialitzada Scientific Reports, s'ha servit d'una representació virtual del pare de la psicoanàlisi per fixar el punt de partida de l'experiment. Els investigadors volien provar que, "quan ens submergim en un cos diferent al nostre a través de la realitat virtual, canvia la nostra percepció, el comportament i les actituds". I, segons les conclusions de la investigació, ho van aconseguir. 

Quan ens submergim en un cos diferent al nostre a través de la realitat virtual, canvia la nostra percepció, el comportament i les actituds”, apunta l’investigador Mel Slater

Els científics van demanar a les 22 persones seleccionades per participar en l'estudi que pensessin en un problema personal que els agradaria resoldre. Desavinences amb el cap a la feina, la marxa d'un amic o la llunyania de la parella eren alguns dels conflictes interns que inquietaven els participants. Els investigadors van avaluar el seu estat d'ànim i van monitoritzar altres indicadors de benestar per mesurar la situació emocional basal de cadascun d'ells davant el seu problema.

Amb el conflicte personal al cap de cada participant, els científics es van servir d'un equip informàtic per submergir cadascun dels 22 subjectes en un cos virtual que se'ls assemblava físicament. Cadascun dels participants anava connectat a aparells que permetien fer un seguiment dels moviments del cos real i reproduir-los al món virtual a través de l'avatar. Llavors, els 22 implicats havien d'explicar el seu problema a la representació virtual que tenien al davant, el Sigmund Freund imaginari. "Vaig tenir la idea de fer-ho amb una persona famosa com Sigmund Freud perquè podria fer la sensació d'una millor comprensió sobre els seus problemes", explica el coordinador de l'Event Lab, Mel Slater. 

En la següent fase de l'experiment, els participants assumien directament el cos virtual de Freud i veien davant l'avatar amb la semblança física de cadascun d'ells exposant-li al doctor el problema personal que havia explicat en la primera part de l'estudi. En el cos de Freud, els participants havien d'oferir assessorament per tractar el conflicte íntim que acabaven de sentir.

En l'última part de l'estudi, els 22 subjectes tornaven al cos del seu propi avatar i escoltaven, de la boca del doctor Freud virtual, el consell que ells mateixos havien donat minuts abans –el so estava distorsionat perquè no identifiquessin la seva pròpia veu–.

L'experiment s'acabava una setmana després però, en comptes de veure Freud a l'altre costat de la sala virtual, els participants veien una còpia del seu propi avatar, de manera que la conversa la tenien directament amb ells mateixos.

Els resultats van demostrar que en els dos casos, tant amb Freud com amb el seu propi avatar, els participants milloraven l'estat d'ànim, però era especialment notori quan rebien els consells a través de la representació virtual del doctor. "Sota totes les condicions els participants augmenten els nivells de felicitat i milloren els estats d'ànim. Però la principal millora va ser sota la condició de Freud. És perquè la il·lusió de tenir el cos de Freud dota els participants d'un avantatge cognitiu", explica Slater.

L'investigador admet que desconeixen "com funciona el nivell d'activació cerebral" quan els participants se sotmeten a l'experiment, però assegura que la forma virtual de parlar amb un mateix "podria servir per ajudar persones a afrontar problemes menors". Slater avança que ja està "en contacte amb clíniques per explorar aquest tema" però estima que "la realitat virtual podria ser un enfocament útil i barat abans de l'etapa d'accés a la teràpia psicològica", per exemple. 

Després de l’experiment, els participants van augmentar els nivells de felicitat i van millorar l’estat d’ànim

Slater matisa que l'experiment s'ha provat amb problemes lleus dels participants i es mostra prudent davant la possibilitat d'aplicar aquest mètode per abordar casos més greus. "Estem intentant obtenir finançament per fer més experiments i així provar si altres condicions psicològiques més greus es podrien tractar amb aquest mètode. En aquest moment no ho sabem, però els primers resultats han estat encoratjadors", conclou.