Angus Deaton, Nobel d’Economia per la seva anàlisi de la pobresa

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha guardonat aquest dilluns el professor britànic-nord-americà Angus Deaton (Edimburg, 1945) amb el premi Nobel d’Economia per "la seva anàlisi sobre el consum, la pobresa i el benestar social". Deaton és catedràtic de la Universitat de Princeton (Nova Jersey, EUA). Matemàtic de formació, és un dels millors coneixedors de l'economia d'àrees rurals de l'Índia. Al llarg de la seva carrera, aquest economista heterodox ha destacat per la seva capacitat per relacionar les eleccions individuals amb els indicadors agregats, posant en contacte el món de la microeconomia amb el de la macroeconomia i ajudant a transformar el seu estudi.

El jurat del Nobel assenyala que el treball de l'acadèmic d'origen escocès ha tingut "una gran influència" sobre les polítiques implementades en les últimes dècades en el camp de la pobresa i ha ajudat, entre altres coses, a determinar quins grups socials pateixen més un increment en la pressió fiscal sobre béns de consum bàsic com els aliments. "Per dissenyar polítiques econòmiques a favor del benestar i de la reducció de la pobresa, primer hem d'entendre les decisions individuals de consum. I Deaton ha contribuït, més que ningú, a millorar aquesta comprensió", afegeix el veredicte, fet públic poc després del migdia.

El 2011, Deaton –membre de l’Acadèmia Britànica, de l’Acadèmia d’Arts i Ciències dels EUA i de l’Acadèmia Nacional de les Ciències nord-americana, i president de l’Associació Americana d’Economia– va guanyar el premi Fronteres del Coneixement en Economia i Finances de la Fundació BBVA per la seva " contribució fonamental" a la teoria del consum i de l'estalvi i al mesurament del benestar econòmic. En l'actualitat, el nou Nobel de Economia està centrat en l'estudi dels factors determinants de la salut, tant als països pobres com a les nacions desenvolupades, així com en la mesura de la pobresa a tot el món.

El professor britànic, de 69 anys i autodefinit com a keynesià, ha estat en els últims anys una de les veus més crítiques contra l'austeritat. "Tots voldríem ser feliços, però una gran part del món està avui preocupada perquè els programes d'austeritat que molts països pateixen ens faran infeliços, potser durant bastants anys", va escriure el guardonat en un article publicat a EL PAÍS el març del 2012, on carregava contra aquestes polítiques d'austeritat, posades en marxa fonamentalment a Europa. "Redueixen ingressos, retallen beneficis i es destrueixen llocs de treball", sentenciava en aquest escrit.

Al llarg de la seva carrera, Deaton també ha criticat amb duresa l'extrema acumulació de capital. En una entrevista concedida el 2013 a la London School of Economics, el catedràtic incidia en el "costat fosc" de la riquesa. "Algunes persones són tan riques que ni tan sols necessiten l'existència d'un Govern. No necessiten que aquest els proporcioni educació pública, sanitat i fins i tot serveis de seguretat o tribunals de justícia perquè ells mateixos poden comprar els seus propis advocats o policies".

Més enllà de mesurar la pobresa i la desigualtat, l'obra de Deaton gira entorn de dues grans àrees: la distribució de renda dels consumidors entre diferents béns i serveis, i l'estalvi i la despesa d'una societat en conjunt. Sobre les decisions individuals de despesa, Deaton va plantejar el Sistema Quasi Ideal de Demandes (AIDS, que són les seves sigles en anglès), un mètode "flexible però senzill", segons les seves pròpies paraules, per estimar de quina manera la demanda d'un producte determinat depèn del preu de tots els béns i serveis i dels ingressos del consumidor. Aquesta aportació s'ha convertit en una eina estàndard en el seu àmbit d'estudi.

En el camp de l'estalvi i la despesa agregada, Deaton ha demostrat segons l’Acadèmia sueca que "l'anàlisi de les dades individuals" d'ingressos i consum és "clau" per explicar els patrons que després es perceben en les dades macroeconòmiques. La seva anàlisi serveix, explica el veredicte, per "explicar la formació de capital i les magnituds dels cicles empresarials".

En la seva última obra, The Great Escape, publicada el 2013 i encara sense versió en català, Deaton relata que al món modern un gran nombre de persones s’han salvat de la pobresa i la mort prematura, que era norma habitual fa segles. En aquesta publicació el catedràtic de Princeton no només explica els avanços del benestar, sinó que també cita les societats que no han aconseguit sumar-se a aquesta etapa de benestar, una situació de la qual creu que són més culpables els mals governs que la falta de recursos.

És el segon any consecutiu que aquest premi es lliura a un únic candidat, després que l'any passat recaigués en el francès Jean Tirole. L’Acadèmia sueca adverteix que, tècnicament, el guardó "no és un Premi Nobel", ja que és l'única de les sis condecoracions que no va ser designada en el seu llegat pel magnat suec Alfred Nobel, que el 1895 va establir els premis en el seu testament.

No obstant això, la distinció té la mateixa dotació que la resta de distincions –8 milions de corones sueques (uns 863.000 euros)– i es lliura alhora que la resta de distincions cada 10 de desembre, aniversari de la defunció de l'inventor de la dinamita, en una doble cerimònia a Oslo, per al Nobel de la Pau, i a Estocolm, per a la resta.